José Elías s'ha arruïnat dues vegades, una quan tenia 23 anys i l'altra amb 33. "Espero que no em torni a passar d'aquí a dos anys!", bromeja. El fundador d'Audax Energia es defineix com "el prototip d'emprenedor de les sèries americanes, un individu que després d'haver-se arruïnat ha aconseguit l'èxit empresarial". Actualment, Excelsior, la holding del grup, compta amb més de 1.700 treballadors i una previsió de facturació de 1.000 milions d'euros; uns indicadors i una feina que aquest dimecres li han valgut el Premi Jove Empresari 2016 que atorga l'AIJEC.
Elías juga al sector de la comercialització de la llum i el gas, una lliga amb un mercat molt regulat i amb grans jugadors. "Quan ho miro amb perspectiva m'adono que va ser molt complicat; jo no tenia cinc milions d'euros perquè Indra em fes un software, com fa Endesa", recorda. El guanyador del guardó ha passat de tenir 70 treballadors a gestionar un projecte empresarial amb més de 27 societats. "Acabem de comprar el quart operador d'Holanda, una companyia amb més de 300 treballadors", puntualitza.
Dóna el número de mòbil amb molta facilitat; fa mesos que Elías no encén l'ordinador. "El meu ordinador és el mòbil, jo em comunico directament per Whatsapp més que per mail i moltes de les nostres reunions les fem a l'escala; les poques sales de reunions que tenim són per a sis persones, les mateixes que es poden alimentar amb una pizza familiar".
Als 23 anys tenia 70 treballadors a càrrec seu...
Sí i em vaig arruïnar per no fer cas al que em deia la gent gran: l'experiència és un grau. És a dir, em vaig arruïnar per falta d'experiència, no ho vaig fer bé. Als 33, quan em vaig tornar a arruïnar, va ser diferent, va ser un tsunami que em va passar per damunt, com li va passar a la majoria d'actors del sector de la construcció. En aquella època jo era un empresari que ho tenia tot ordenat, guanyava una bona nòmina, érem 50 treballadors, facturàvem més de nou milions d'euros i teníem els crèdits assegurats. El 2008, amb l'arribada de la crisi tot el que feia olor de totxo era cancerigen. Als 33 anys em vaig arruïnar fins al punt de no tenir res, ni feina ni diners. La meva dona estava embarassada de bessons i jo només tenia 5.000 €. D'aquests, 1.500 els vaig utilitzar per fer el curs d'operador de mercat a Madrid i els 3.000 restants per engegar l'empresa. Vaig tardar tres anys a pagar el deute.
"Als 33 anys, quan la meva dona estava embarassada de bessons, em vaig arruïnar fins al punt de no tenir res, ni feina ni diners; vaig tardar tres anys a pagar el deute"
Com se supera aquesta situació?
Amb optimisme i esforç, treballant moltes hores durant quatre anys. És com quan et persegueix un lleó, entre l'adrenalina i l'energia que et genera el cos, corres molt més ràpid. Per mi treballar és com jugar al Monopoli. En una situació de crisi veus qui són els teus amics i qui són els teus amics per alguna cosa. A banda que si l'empresa se'n va a la ruïna, em carrego la meva família; la de l'arxiu és la meva germana, el que factura és el meu nebot... Ja no és només la responsabilitat de ser el propietari, és que a sobre hi ha la gent que t'estimes. Per mi és un privilegi treballar amb la meva família. Aquest no és el meu premi, és un premi de tot l'equip.
José Elías, fundador d'Audax Energia / Àngel Bravo
Com a líder, prefereix seguidors o generar nous lideratges al teu voltant?
En aquesta empresa no hi ha un líder, hi ha un col·lectiu de gent independent que es lidera a ella mateixa. És cert que no és el mateix tenir 70 treballadors que 2.000 però aquest grup té una cohesió tan gran que quan algú introdueix una cèl·lula cancerígena, el mateix grup l'expulsa. És a dir, l'equip filtra el personal.
Sempre diu que és 'antititulitis'...
Sí, si has fet un màster a una business school no m'interessa, per a mi és molt més important l'actitud que l'aptitud. És a dir, l'actitud no es pot comprar; l'aptitud, els coneixements i les habilitats es poden adquirir. Prefereixo que sigui la gent de la casa la que pugui créixer i tenir una carrera professional, que no pas fitxar directius que no han picat pedra. Si un vol créixer dins d'aquesta empresa, sap que ha de passar un any a Itàlia, fer un any de carrera internacional.
Quina és la filosofia empresarial que impregna a les més de 27 societats que gestiona?
Sentit comú. L'any passat vam comprar Fersa, Energías Renovables; una companyia que havia perdut 300 milions d'euros. És a dir, havia perdut diners consecutivament durant 40 trimestres, l'equivalent a 10 anys! La vam comprar a l'agost, vam ordenar l'últim trimestre i el primer trimestre ja vam guanyar 600.000 €. Aquesta volta es fa amb sentit comú, una companyia que factura 35 milions d'euros no pot tenir una despesa d'1 milió en el consell d'administració. El resultat és que on abans hi havia pèrdues, ara hi ha beneficis. Ja ho deia la meva mare, has d'ingressar més del que gastes. Jo aplico el sentit comú familiar a l'empresa. No es pot viure al límit, igual que no pots re hipotecar la casa per anar de viatge al Carib. Per a mi tenir una empresa sense marge no té sentit, necessites un coixí per fer maniobres. Si crees empreses que no generen beneficis, al primer costipat, cauran. Sóc dels que creu que és molt més saludable pel país ajudar a les empreses a què no morin, que no pas deixar-les morir i rescatar als ciutadans amb l'atur.
José Elías, fundador d'Audax Energia, s’ha endut el Premi Jove Empresari 2016 / Àngel Bravo
Fan falta més emprenedors que vulguin ser empresaris?
Hi ha gent especialitzada a crear empreses i vendre-les. El meu criteri empresarial és industrial, jo no entenc comprar una empresa per vendre-la. S'està institucionalitzant el criteri de 'jo inverteixo en una empresa perquè després la podré vendré per més del que he pagat'; per a mi això no és un negoci, és una especulació que no beneficia al teixit industrial. De vegades confonem la figura de l'empresari amb la de l'inversor. L'empresari vol generar un negoci per generar llocs de feina a llarg termini. Si a mi algú em pregunta si vull vendre l'empresa, la resposta és clara: No.
"El meu criteri empresarial és industrial, jo no entenc comprar una empresa per vendre-la"
Durant aquests 20 anys de trajectòria suposo que ha jugat tots els rols...
Invertim en empreses que tenen potencial, que creiem que creixeran. Al final, Audax no és una empresa energètica, és una forma d'entendre els negocis. Jo prefereixo invertir els diners en negocis que en borsa. En un any i mig ens hem gastat 250 milions d'euros comprant empreses i ara mateix tenim 90 milions d'euros al compte corrent per invertir en nous projectes. Compta que de ce cada 10 coses que faig, dues les faig molt malament, sis salvo els plats, una no està malament i l'altra l'encerto de ple. És millor equivocar-te mil vegades que no equivocar-te mai. Si vols ser innovador, el risc no es pot reduir. En una empresa hi ha dos perfils: el financer i l'emprenedor. El meu èxit és envoltar-me de bons financers.