Josef Ajram es considera una persona afortunada i no per una qüestió de sort. "El secret és haver sabut des de molt petit què volia fer i què no", admet. Va deixar la universitat per la borsa i d'això ja fa més de 17 anys. Ajram és Day Trader, fundador de Where is The Limit? o Ajram Capital i ambaixador de marques com Hyundai, Tag Heuer o El Row. Al seu temps lliure, no deixa de córrer triatlons extrems. Ara, acaba de publicar El pequeño libro de la superación personal 2 (Alienta, 2018) on explica a través de cent frases (de Van Gogh a Woody Allen) tot allò que li passa pel cap almenys 15 minuts al dia. S'aprèn de tot i tothom. Tant la borsa com la vida és un camí d'hòsties, fracassos i èxits.
Què és el trading al segle XXI?
El trading ha canviat molt per la quantitat de productes financers, com la criptomoneda. És un món que et demostra que cal reinventar-se i formar-se constantment. Els conceptes que sabíem fa 15 anys tenen poc a veure amb els actuals. Ara mateix hi ha molts productes, molts mecanismes i si s'utilitzen correctament són una gran oportunitat però si s'utilitzen de forma descontrolada són molt perillosos.
"El 90% dels petits inversors que operen amb un producte de divises perden un 90% del capital en els 90 primers dies"
Hi ha o no hi ha especulació en borsa?
Sense cap mena de dubte. Hi ha una estadística demolidora: el 90% dels petits inversors que operen amb un producte de CFD de divises perden un 90% del capital en els 90 primers dies. És brutal. La gent es compra un diari i es creu que ja sap de borsa. Hi ha aquest punt de voler fer el pelotazo, de no entendre que poden perdre i això els pot destrossar.
Falta educació financera...
La majoria de la gent, petits accionistes, es posen a borsa sense saber-ne. Sens dubte. Quan la gent em pregunta: "On posaries aquests milers d'euros?", els responc: "A aprendre".
Quins són les lliçons més importants que has après a la borsa?
Allò que més costa d'entendre als alumnes és que hem d'estar disposats i saber perdre. També hem de tenir paciència. Hi ha una frase molt bona de Peter Lynch que diu així: "L'ésser humà no té paciència per enriquir-se lentament i per això decideix arruïnar-se ràpidament". És un bon resum del món de la borsa, a escala petit inversor i empresa.
"La gent es compra un diari i es creu que ja sap de borsa"
Quant es pot arribar a guanyar o perdre en borsa?
Depèn de si és un inversor o un trader i dels capitals, és un tema percentual. De perdre es pot perdre tot si algú ho fa molt malament i utilitza l'apalancament però si ho fa amb lògica i sap perdre, perdre-ho tot és impossible. Els extrems serien: es pot arribar a perdre tot i es pot doblar el capital. El més lògic és trobar aquest punt d'equilibri i ser honest amb el risc.
Has arribat a perdre-ho tot?
Jo vaig començar, he perdut, he entès per què, he guanyat, m'he donat d'hòsties i he aconseguit grans beneficis… Totes les possibilitats de formació que hi ha ara no existien fa 20 anys. Aquells que fa més temps que ens hi dediquem ens hem educat a força d'hòsties. Tots els coneixements, ser espavilat i tranquil·litat que tinc ara és fruit de les lliçons que m'ha donat la borsa.
Queda't amb un moment.
El 23 i el 24 d'abril de 2007 vaig rebre la primera gran garrotada perdent 110.000 euros que vaig recuperar a l'endemà. Van ser dos dies excepcionals i va ser la primera vegada a la vida que vaig veure que la borsa era totalment vulnerable.
“Sempre hi haurà algun personatge- algun toca collons, la veritat- que et criticarà", assegures al llibre. Dolenta o bona publicitat és publicitat, al cap i a la fi?
Prefereixo que no parlin malament. No m'agrada. Prefereixo que tot vagi normal, que no hi hagi conflicte i que ningú em sacsegi. Quan un mitjà em sacseja a la recerca del clic, em pregunto per què... Només m'han de trucar i contrastar la informació. Tots s'han penedit quan han tret una informació errònia perquè contacto amb el mitjà i els dono les dades. Aquest periodisme tuitaire fa mal.
Trader, triatleta i imatge de diferents marques... Tot suma?
Tot suma. La creació d'una marca personal ajuda. Ja fa anys que els mitjans es van adonar d'una marca que no existia i de la qual no n'existeix cap altra. La d'una persona que es dedica a un món llunyà com és la borsa, que fa unes carreres esportives aparentment difícils per a la majoria i que va amb una estètica atípica pel sector financer. Això fa que siguis únic per bé o per malament i comunicativament sí que ajuda.
"L'abril de 2007 vaig rebre la primera gran garrotada perdent 110.000 euros"
La felicitat com a meta o camí?
La felicitat és una meta i una finalitat. Ser feliç és un gran objectiu i per això lluitem, perquè t'afectin com menys variables millor i poder estar tranquils. Per a mi, el més important és la família i que tot allò que facis tingui un sentit en el teu dia a dia. A vegades ens oblidem d'allò que és veritablement important.
“Els premis han de convertir-se en una rutina”, afegeixes. Potser la rutina farà que deixem de valorar els premis…
S'han de valorar les coses ben fetes i ser capaços de reconèixer-ho. Just ara estem en el conflicte de la premsa, si un company teu fa alguna cosa bé no t'ha de molestar i en canvi, hi ha gent que li molesta. La recompensa i entendre que les coses surten bé no és normal així que també és interessant mantenir la motivació del grup elevada.
Com mantens la motivació a Ajram Capital?
Intento que anem tots a una i fer entendre que la clau no és la suma d'individualitats sinó del treball en equip i que si un company ho fa bé, això beneficiarà al grup. No s'han de dir només les coses dolentes. Ara estem molt bé: vam tenir un any de boom, amb molta demanda i potser morim d'èxit per no saber-la absorbir. Ara mateix tenim tres productes financers, dels quals dos funcionen molt bé en rendibilitat. En canvi, la Sicav va més lenta. El primer any va ser molt bo, el segon molt dolent i ara ja estem al mercat amb més de 700 clients i un índex de satisfacció molt alt.
Es diu que la crítica pesa entre quatre i cinc vegades més que el reconeixement.
Hi ha una estadística d'Amstel que diu que al 86% dels espanyols li alegra el dia si el seu cap li diu que ha fet les coses bé. L'esport també t'ho ensenya, fer les coses bé no és normal. Fer 100 quilòmetres de bici al desert no és el normal, captar clients o fer un bon article no és normal.
"El límit com a tal no l'hauríem de trobar mai perquè implicaria no tenir objectius i és perillós"
Teva és la pregunta: On és el límit?
El límit està amb els objectius. On està el límit vol dir quin és el teu pròxim objectiu? T'has de preguntar quins són els objectius que et fan sentir motivat, content i que donen sentit al dia a dia tant professional com personal. El límit com a tal no l'hauríem de trobar mai perquè implicaria no tenir objectius i una vida sense objectius pot ser perillós. Jo em plantejo el futur professional consolidant Ajram Capital i seguir fent la meva passió que és l'esport.
Quin consell donaries als nous emprenedors?
Sobretot que siguin conscients de si realment són emprenedors. S'ha socialitzat molt i potser no tothom està preparat per ser emprenedor. Si tot i això ho són que contemplin tres variables: un projecte amb una inversió al seu abast (que no perdin el cap amb grans inversions), no descapitalitzar-se a sac i controlar molt bé els riscos i per últim, un control de costos fixos molt estricte perquè és un dels motius de mort de les startups. Amb un bon equip, s'ha de començar des de la humilitat i en un coworking amb l'estrangulació financera més petita possible. Enriquim-nos lentament en lloc d'arruïnar-nos ràpidament.