14
de Juliol
de
2015
Poques eleccions amb un cens tan reduït (109.637 persones) generen tant ressò com les de la presidència del FC Barcelona. A escassos quatre dies de la cita amb les urnes, aquest dimarts s'han reunit a Esade els responsables de l'àrea econòmica de les quatre candidatures per debatre sobre model i gestió de l'economia culer. La generació d'ingressos, la capacitat d'endeutament, l'estratègia de màrqueting o la gestió dels actius patrimonials han centrat el debat. En el cas del Barça, però, la simple explotació comercial no és suficient. Igual que sobre la gespa, a banda de guanyar s'ha de convèncer; perquè la directiva entrant no només gestionarà un club, també haurà de gestionar els sentiments dels seus milions de seguidors.
La batalla numèrica
Susana Monje, membre de la candidatura del fins ara president, Josep Maria Bartomeu; ha defensat amb ungles i dents les xifres de negoci del club. "Els economistes sabem que els números s'analitzen millor quan es comparen amb altres números. El Barça actual és molt millor que el que ens vam trobar fa cinc anys", ha aventurat. Segons Monje, "aquest any hem assolit els 600 milions d'euros d'ingressos, un rècord. I hem generat 130 milions d'euros de beneficis acumulats en aquests cinc anys".
Les dades presentades per Susana Monje han generat escepticisme entre la resta de ponents, ja que l'exercici econòmic de la temporada 2014/2015 encara no està tancat i auditat. Joan Oliver, representant de la candidatura de Joan Laporta, s'ha mostrat sorprès pel fet que Monje "conegui les xifres que no estan tancades ni auditades. Deu tenir informació privilegiada de la Junta Gestora". En qualsevol cas, i aferrant-se als gairebé 500 milions de facturació de l'exercici 2013/2014, Oliver ha posat èmfasi en la necessitat de "ser capaços de gestionar la potència de la marca Barça mantenint la identitat pròpia".
Segons Oliver, "la marca Barça ha de créixer encara més en valor, preservant els espais propis. No volem ni podem tenir un club que funcioni com el Madrid de Florentino Pérez, obsessionat per les xifres d'ingressos i venent barats els jugadors de casa i comprant cars els de fora". Segons el representant de la candidatura de Laporta, "no és viable en un club que és dels socis i porta a perdre la seva identitat. Hem de tornar al pilar de la Masia, a la qual han baixat les inversions que s'hi fan, i cal reflotar-la". Oliver ha defensat que "el 50% dels jugadors del primer equip han de ser del planter perquè el club sigui rendible". I en aquest sentit ha apostat per recuperar la iniciativa aparcada per l'anterior Junta Directiva d'obrir "petites delegacions de la Masia a punts estratègics del món".
Enric Vallbona, de la candidatura d'Agustí Benedito, ha reconegut que els ingressos han crescut, però ha advertit que "el que ens preocupa és què en fem. Els últims 12 anys indiquen que també han augmentat molt les despeses". Vallbona ha apuntat que dels 130 milions d'euros de beneficis acumulats que presideix la candidatura de Bartomeu, "50 milions són fruit de la venda d'actius, els jugadors. Som com una fàbrica que es ven les màquines". La seva aposta és "capitalitzar el club. És penós que després de 116 anys d'història només tingui 53 milions d'euros d'actius".
Finalment, Albert Deulofeu, de l'equip del presidenciable Toni Freixa, ha assegurat que "els ingressos reals d'explotació estan estancats els darrers tres anys, mentre que la despesa del personal esportiu ha anat augmentant. Tenim una dinàmica de risc". Deulofeu ha recordat que "les empreses que funcionen són les rendibles, no les que tenen més ingressos". Tot i així, ha qualificat "d'infraexplotada" la marca Barça posant d'exemple els 109 milions d'euros menys d'ingressos d'explotació que té el club respecte el Bayern de Munic.
Per Deulofeu, l'estratègia econòmica s'ha de centrar en dos eixos: focalització i diferenciació. El primer dels eixos té el seu centre a la Masia. "Ha de ser millor centre per formar i gestionar talent per a l'esport professional". Per Deulofeu, aquesta "no és una qüestió romàntica, és d'identitat, esportiva i econòmica. Si haguéssim hagut de comprar els jugadors del planter titulars indiscutibles dels darrers anys hauríem hagut de gastar 500 milions d'euros, un impossible". Aquesta focalització en el planter és la que, al seu entendre, generarà la diferenciació clau per a l'expansió de la Marca Barça.
En el torn de rèplica, Susana Monje ha lamentat la desconfiança cap a les seves xifres de la resta de ponents; i ha insistit que "ens vam trobar un deute més alt que la facturació (430 per 415 milions d'euros), una situació d'extrema fragilitat que ara hem reduït a 300 milions de deute". Segons la responsable econòmica de l'equip de Bartomeu, s'han basat en un model de gestió de tres eixos: "la transparència, l'austeritat i el creixement". A més a més, s'ha atrevit a quantificar els objectius econòmics de la pròxima legislatura. "El 2021 arribarem als 1.000 milions d'euros de facturació, amb un 8% de benefici net de mitjana anual i reduirem el deute per sota dels 200 milions d'euros".
El màrqueting, una cursa de fons
Susana Monje també ha presumit de basar el creixement dels ingressos del club en "el màrqueting i el patrocini. Només el darrer any hem signat contractes per valor de 185 milions d'euros". La responsable de la candidatura de Bartomeu ha recordat que el màrqueting en aquest àmbit és "complex, i requereix negociacions d'un any o un any i mig".
Aquest recordatori ha servit a Joan Oliver per carregar amb duresa contra l'última directiva blaugrana. "Quan van entrar tenien sobre la taula una oferta de 20 milions d'euros per patrocinar la presència d'Unicef a la samarreta, però per 10 milions d'euros més van vendre la samarreta i molts més actius a Qatar". Per Oliver, com que aquests contractes efectivament requereixen llargues negociacions, "això indica que la idea de Qatar ja la tenien enllestida abans d'entrar al club".
Sigui com sigui, Oliver ha defensat una estratègia de màrqueting "del segle XXI, que trenqui amb els monopolis de Nike i Qatar, que a vegades semblen més els amos del club que no pas els seus partners". El responsable econòmic de la candidatura de Laporta proposa establir "paquets més petits, dividits per regions i categories, que afavoriran la competència per aquests espais". Amb el model actual, assegura, "no hi ha competència entre possibles patrocinadors perquè només hi poden accedir una o dues grans empreses".
Les conseqüències del 'cas Neymar'
Un altre dels temes estrella del debat han estat les possibles conseqüències econòmiques de les resolucions judicials sobre el 'cas Neymar'. Els dubtes sobre el cost real del fitxatge del jugador brasiler, així com la reclamació d'una part d'aquests diners per part d'un fons d'inversió que tenia part dels drets del jugador, no només amenaça amb penes de presó per Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, sinó que també poden provocar greus sancions econòmiques pel club.
Susana Monje ha volgut esvair dubtes assegurant que "no hi ha cap raó per crear alarmisme amb el tema Neymar, tot es resoldrà favorablement". Per contra, Oliver ha ironitzat sobre el fet que Barça i Santos "signessin un acord sobre què pagarien si els enganxaven", en el cas de la reclamació del fons d'inversió. "Això ja demostra que tenien clar que alguna cosa no feien bé", ha assegurat.
Oliver, a més, ha lamentat que "podria resultar que els beneficis d'aquests anys es volatilitzessin si s'haguessin de fer les provisions pertinents per possibles sancions". Tot i reconèixer que es tracta d'un "procés exagerat", ha assegurat que "a la base hi havia una voluntat d'enganyar". Tot i així, ha remarcat que "si cal pagar, suarem. Ja vam haver de pagar més de 60 milions d'euros d'actes fiscals del senyor Núñez". I s'ha mostrat contundent amb Susana Monje assegurant-li que "no cal que pateixi. La Junta de Joan Laporta no els portarà als tribunals, ni farà cap acció de responsabilitat, això ho deixem per vostès. Els atacs judicials són patrimoni seu".
Un atac al qual Monje ha respost lamentant "no trobar-se en situació d'igualtat". La dirigent de l'equip de Bartomeu ha apuntat que "el senyor Oliver es presenta per ser assalariat del Barça (i ja ho va ser molt ben pagat), no per ser directiu. Ell sí que està tranquil perquè no ha d'avalar".
Al seu torn, Albert Deulofeu ha afirmat que "tinc la sensació que en el tema Neymar s'està produint un abús, però m'agradaria pensar que la situació se salvarà". Pel membre de l'equip de Toni Freixa "hi ha una part d'injustícia i una de feina mal feta".
L'Espai Barça, un tema calent
"L'Espai Barça és un projecte generacional per assentar les bases dels propers 50 anys. Són 600 milions d'euros de cost, que és un any de facturació. El Camp Nou va costar 12 anys de facturació", ha assegurat Susana Monje. A més, ha destacat que "un terç ja el tenim estalviat i un terç ens el paguen venent el nom de l'estadi. Només ens queda una tercera part que es paga amb un préstec que es finançarà amb els mateixos beneficis de l'Espai Barça". Una aposta que, segons ha indicat, "ens farà augmentar un 30% l'Ebitda".
Per Enric Vallbona, però, "no tenim una estructura patrimonialment prou sòlida per afrontar un projecte com l'Espai Barça". El responsable econòmic de l'equip de Benedito ha qüestionat els números presentats per Susana Monje. "Estalviat un terç? A caixa a finals de 2014 només hi havia quatre milions". Per Vallbona, "quan tens necessitats de tresoreria o vas al banc o a la 'tieta Meritxell'. I la seva tieta és Qatar", ha ironitzat.
Vallbona, ha insistit que "el timing no m'encaixa perquè no són capaços de generar 15 milions de beneficis cada any"; i ha assegurat que en el cas de vèncer a les eleccions aturaran el projecte.
Albert Deulofeu ha assegurat, en canvi, que la candidatura de Toni Freixa sí que és partidària de l'Espai Barça, però ha matisat que "si ingressem 600, no hem d'invertir 600". Deulofeu ha demanat "un procés per escollir els proveïdors basat en principis d'obertura, transparència i competitivitat. No creiem en grans mausoleus ostentosos". Així doncs, ha puntualitzat que "el nostre horitzó de viabilitat és que tots els ingressos que es puguin generar amb l'Espai Barça siguin addicionals de 50 milions l'any. Si és així i no pertorbem el dia a dia del club, perfecte. Si no, ho replantejarem".
Finalment, Joan Oliver ha indicat que "L'Espai Barça és una profunda reforma urbanística de Les Corts, i cal un acord amb l'Ajuntament que no existeix". A més, ha ironitzat que "segur que serà fàcil arribar a aquest acord amb Ada Colau, que crec que és una profunda seguidora d'aquestes operacions urbanístiques". Oliver, a més, ha lamentat que el finançament plantejat per aquest projecte "torna a ser de la vella escola. S'han venut les màquines (jugadors) i l'ànima. No té sentit que el Camp Nou ara es digui Qatar Stadium".
La batalla numèrica
Susana Monje, membre de la candidatura del fins ara president, Josep Maria Bartomeu; ha defensat amb ungles i dents les xifres de negoci del club. "Els economistes sabem que els números s'analitzen millor quan es comparen amb altres números. El Barça actual és molt millor que el que ens vam trobar fa cinc anys", ha aventurat. Segons Monje, "aquest any hem assolit els 600 milions d'euros d'ingressos, un rècord. I hem generat 130 milions d'euros de beneficis acumulats en aquests cinc anys".
Les dades presentades per Susana Monje han generat escepticisme entre la resta de ponents, ja que l'exercici econòmic de la temporada 2014/2015 encara no està tancat i auditat. Joan Oliver, representant de la candidatura de Joan Laporta, s'ha mostrat sorprès pel fet que Monje "conegui les xifres que no estan tancades ni auditades. Deu tenir informació privilegiada de la Junta Gestora". En qualsevol cas, i aferrant-se als gairebé 500 milions de facturació de l'exercici 2013/2014, Oliver ha posat èmfasi en la necessitat de "ser capaços de gestionar la potència de la marca Barça mantenint la identitat pròpia".
Segons Oliver, "la marca Barça ha de créixer encara més en valor, preservant els espais propis. No volem ni podem tenir un club que funcioni com el Madrid de Florentino Pérez, obsessionat per les xifres d'ingressos i venent barats els jugadors de casa i comprant cars els de fora". Segons el representant de la candidatura de Laporta, "no és viable en un club que és dels socis i porta a perdre la seva identitat. Hem de tornar al pilar de la Masia, a la qual han baixat les inversions que s'hi fan, i cal reflotar-la". Oliver ha defensat que "el 50% dels jugadors del primer equip han de ser del planter perquè el club sigui rendible". I en aquest sentit ha apostat per recuperar la iniciativa aparcada per l'anterior Junta Directiva d'obrir "petites delegacions de la Masia a punts estratègics del món".
Enric Vallbona, de la candidatura d'Agustí Benedito, ha reconegut que els ingressos han crescut, però ha advertit que "el que ens preocupa és què en fem. Els últims 12 anys indiquen que també han augmentat molt les despeses". Vallbona ha apuntat que dels 130 milions d'euros de beneficis acumulats que presideix la candidatura de Bartomeu, "50 milions són fruit de la venda d'actius, els jugadors. Som com una fàbrica que es ven les màquines". La seva aposta és "capitalitzar el club. És penós que després de 116 anys d'història només tingui 53 milions d'euros d'actius".
Finalment, Albert Deulofeu, de l'equip del presidenciable Toni Freixa, ha assegurat que "els ingressos reals d'explotació estan estancats els darrers tres anys, mentre que la despesa del personal esportiu ha anat augmentant. Tenim una dinàmica de risc". Deulofeu ha recordat que "les empreses que funcionen són les rendibles, no les que tenen més ingressos". Tot i així, ha qualificat "d'infraexplotada" la marca Barça posant d'exemple els 109 milions d'euros menys d'ingressos d'explotació que té el club respecte el Bayern de Munic.
Per Deulofeu, l'estratègia econòmica s'ha de centrar en dos eixos: focalització i diferenciació. El primer dels eixos té el seu centre a la Masia. "Ha de ser millor centre per formar i gestionar talent per a l'esport professional". Per Deulofeu, aquesta "no és una qüestió romàntica, és d'identitat, esportiva i econòmica. Si haguéssim hagut de comprar els jugadors del planter titulars indiscutibles dels darrers anys hauríem hagut de gastar 500 milions d'euros, un impossible". Aquesta focalització en el planter és la que, al seu entendre, generarà la diferenciació clau per a l'expansió de la Marca Barça.
En el torn de rèplica, Susana Monje ha lamentat la desconfiança cap a les seves xifres de la resta de ponents; i ha insistit que "ens vam trobar un deute més alt que la facturació (430 per 415 milions d'euros), una situació d'extrema fragilitat que ara hem reduït a 300 milions de deute". Segons la responsable econòmica de l'equip de Bartomeu, s'han basat en un model de gestió de tres eixos: "la transparència, l'austeritat i el creixement". A més a més, s'ha atrevit a quantificar els objectius econòmics de la pròxima legislatura. "El 2021 arribarem als 1.000 milions d'euros de facturació, amb un 8% de benefici net de mitjana anual i reduirem el deute per sota dels 200 milions d'euros".
El màrqueting, una cursa de fons
Susana Monje també ha presumit de basar el creixement dels ingressos del club en "el màrqueting i el patrocini. Només el darrer any hem signat contractes per valor de 185 milions d'euros". La responsable de la candidatura de Bartomeu ha recordat que el màrqueting en aquest àmbit és "complex, i requereix negociacions d'un any o un any i mig".
Aquest recordatori ha servit a Joan Oliver per carregar amb duresa contra l'última directiva blaugrana. "Quan van entrar tenien sobre la taula una oferta de 20 milions d'euros per patrocinar la presència d'Unicef a la samarreta, però per 10 milions d'euros més van vendre la samarreta i molts més actius a Qatar". Per Oliver, com que aquests contractes efectivament requereixen llargues negociacions, "això indica que la idea de Qatar ja la tenien enllestida abans d'entrar al club".
Sigui com sigui, Oliver ha defensat una estratègia de màrqueting "del segle XXI, que trenqui amb els monopolis de Nike i Qatar, que a vegades semblen més els amos del club que no pas els seus partners". El responsable econòmic de la candidatura de Laporta proposa establir "paquets més petits, dividits per regions i categories, que afavoriran la competència per aquests espais". Amb el model actual, assegura, "no hi ha competència entre possibles patrocinadors perquè només hi poden accedir una o dues grans empreses".
Les conseqüències del 'cas Neymar'
Un altre dels temes estrella del debat han estat les possibles conseqüències econòmiques de les resolucions judicials sobre el 'cas Neymar'. Els dubtes sobre el cost real del fitxatge del jugador brasiler, així com la reclamació d'una part d'aquests diners per part d'un fons d'inversió que tenia part dels drets del jugador, no només amenaça amb penes de presó per Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, sinó que també poden provocar greus sancions econòmiques pel club.
Susana Monje ha volgut esvair dubtes assegurant que "no hi ha cap raó per crear alarmisme amb el tema Neymar, tot es resoldrà favorablement". Per contra, Oliver ha ironitzat sobre el fet que Barça i Santos "signessin un acord sobre què pagarien si els enganxaven", en el cas de la reclamació del fons d'inversió. "Això ja demostra que tenien clar que alguna cosa no feien bé", ha assegurat.
Oliver, a més, ha lamentat que "podria resultar que els beneficis d'aquests anys es volatilitzessin si s'haguessin de fer les provisions pertinents per possibles sancions". Tot i reconèixer que es tracta d'un "procés exagerat", ha assegurat que "a la base hi havia una voluntat d'enganyar". Tot i així, ha remarcat que "si cal pagar, suarem. Ja vam haver de pagar més de 60 milions d'euros d'actes fiscals del senyor Núñez". I s'ha mostrat contundent amb Susana Monje assegurant-li que "no cal que pateixi. La Junta de Joan Laporta no els portarà als tribunals, ni farà cap acció de responsabilitat, això ho deixem per vostès. Els atacs judicials són patrimoni seu".
Un atac al qual Monje ha respost lamentant "no trobar-se en situació d'igualtat". La dirigent de l'equip de Bartomeu ha apuntat que "el senyor Oliver es presenta per ser assalariat del Barça (i ja ho va ser molt ben pagat), no per ser directiu. Ell sí que està tranquil perquè no ha d'avalar".
Al seu torn, Albert Deulofeu ha afirmat que "tinc la sensació que en el tema Neymar s'està produint un abús, però m'agradaria pensar que la situació se salvarà". Pel membre de l'equip de Toni Freixa "hi ha una part d'injustícia i una de feina mal feta".
L'Espai Barça, un tema calent
"L'Espai Barça és un projecte generacional per assentar les bases dels propers 50 anys. Són 600 milions d'euros de cost, que és un any de facturació. El Camp Nou va costar 12 anys de facturació", ha assegurat Susana Monje. A més, ha destacat que "un terç ja el tenim estalviat i un terç ens el paguen venent el nom de l'estadi. Només ens queda una tercera part que es paga amb un préstec que es finançarà amb els mateixos beneficis de l'Espai Barça". Una aposta que, segons ha indicat, "ens farà augmentar un 30% l'Ebitda".
Per Enric Vallbona, però, "no tenim una estructura patrimonialment prou sòlida per afrontar un projecte com l'Espai Barça". El responsable econòmic de l'equip de Benedito ha qüestionat els números presentats per Susana Monje. "Estalviat un terç? A caixa a finals de 2014 només hi havia quatre milions". Per Vallbona, "quan tens necessitats de tresoreria o vas al banc o a la 'tieta Meritxell'. I la seva tieta és Qatar", ha ironitzat.
Vallbona, ha insistit que "el timing no m'encaixa perquè no són capaços de generar 15 milions de beneficis cada any"; i ha assegurat que en el cas de vèncer a les eleccions aturaran el projecte.
Albert Deulofeu ha assegurat, en canvi, que la candidatura de Toni Freixa sí que és partidària de l'Espai Barça, però ha matisat que "si ingressem 600, no hem d'invertir 600". Deulofeu ha demanat "un procés per escollir els proveïdors basat en principis d'obertura, transparència i competitivitat. No creiem en grans mausoleus ostentosos". Així doncs, ha puntualitzat que "el nostre horitzó de viabilitat és que tots els ingressos que es puguin generar amb l'Espai Barça siguin addicionals de 50 milions l'any. Si és així i no pertorbem el dia a dia del club, perfecte. Si no, ho replantejarem".
Finalment, Joan Oliver ha indicat que "L'Espai Barça és una profunda reforma urbanística de Les Corts, i cal un acord amb l'Ajuntament que no existeix". A més, ha ironitzat que "segur que serà fàcil arribar a aquest acord amb Ada Colau, que crec que és una profunda seguidora d'aquestes operacions urbanístiques". Oliver, a més, ha lamentat que el finançament plantejat per aquest projecte "torna a ser de la vella escola. S'han venut les màquines (jugadors) i l'ànima. No té sentit que el Camp Nou ara es digui Qatar Stadium".