15
de Setembre
de
2014
El 15 setembre 2008, Lehman Brothers, el quart banc més potent dels Estats Units, anuncia la fallida després del fracàs de diverses negociacions per la seva venda
. Amb la seva caiguda, comença la crisi econòmica que avui coneixem.
El motiu? L'entitat financera en qüestió havia invertit grans sumes de diners en subprimes, una idea per revendre préstecs immobiliaris, que els titulars no podien pagar, com si fossin títols d'inversió rendibles.
En realitat, el sistema s'havia especialitzat a prestar diners a qui després tindria serioses dificultats per fer front a aquest deute. "No es pot donar crèdit a un senyor que no ho pot pagar i això és el que es va fer: donar crèdits per a activitats no necessàries i mantenir-se en una bombolla que té perilloses conseqüències quan esclata", apunta Jesús Palau, professor de control i direcció financera de l'escola de negocis Esade.
"Va ser un fet tan determinant que ja fa sis anys que estem ficats en una crisi espectacular, no solament a escala espanyola sinó també europea i mundial", afegeix. Les raons? "El sistema financer deixa de complir la seva missió tradicional i en lloc de dedicar-se a buscar bon crèdit es posa a fer operacions de gran especulació, amb gran èmfasi als mercats de derivats... I al final el joc es trenca", afirma l'expert, a qui hem preguntat per analitzar, sis anys després, on ens ha col·locat la maleïda crisi que va iniciar Lehman Brothers. Palau coneix bé la situació, ja que és autor de Consecuencias de la crisis i Respuestas a la crisis, ambdues publicacions de 2009.
L'economia, a l'agenda
I és que des d'aleshores, conceptes com 'prima de risc' o 'hipoteca subprime' omplen el nostre dia a dia i l'economia s'ha convertit en notícia dia sí, dia també. El ciutadà, el consumidor, viu pendent de l'economia, perquè aquesta ho marca tot. De fet, l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de juny de 2014 mostra que el 42,7% dels enquestats consideren que la situació econòmica és molt dolenta, igual que l'any anterior almenys en el 45,6% dels casos. L'estudi també revelava que l'atur és la principal preocupació pels espanyols i, en sisè lloc, les qüestions de caràcter econòmic. La crisi és notícia, i els seus efectes estan per tot arreu, afirmen els experts.
Palau enumera des del creixement, a escala mundial, de les taxes de desocupació –"el país que està millor és el Japó, però fins i tot els EUA tenen més desocupació que abans de la crisi"-; passant pel descens del poder adquisitiu i l'aposta per l'austeritat que, principalment, s'ha fet a Europa. Una tendència que Palau qualifica de "ximpleria" per ser una errada: "No es pot restringir la demanda pública quan la demanda privada ha desaparegut", reflexiona.
Context històric
La globalització, l'obertura d'altres mercats o la massificació del mercat laboral són altres de les raons que Palau esgrimeix per raonar que les conseqüències de la crisi són encara més grans. "La causa subjacent més important comença l'any 1993 amb la separació de la banca d'inversió i la d'operacions, que és la que dóna crèdits", matisa. "A més, a partir del 1989 es produeix la caiguda dels països que estan sota control de l'URSS i, juntament amb la globalització, entren al mercat de treball més de dos milions de treballadors, la qual cosa ha creat una desigualtat enorme", explica Palau.
"L'única manera que aquesta gent consumeixi és que s'endeuti, i quan aquest fenomen s'exacerba arriba un moment en què no es pot pagar. És una bombolla", raona. En paraules del professor d'Esade, hem après poc. "Sabem què ens passa, però no hem pres les mesures necessàries, amb suficient energia, perquè no torni a passar". Paraula d'economista.
El motiu? L'entitat financera en qüestió havia invertit grans sumes de diners en subprimes, una idea per revendre préstecs immobiliaris, que els titulars no podien pagar, com si fossin títols d'inversió rendibles.
En realitat, el sistema s'havia especialitzat a prestar diners a qui després tindria serioses dificultats per fer front a aquest deute. "No es pot donar crèdit a un senyor que no ho pot pagar i això és el que es va fer: donar crèdits per a activitats no necessàries i mantenir-se en una bombolla que té perilloses conseqüències quan esclata", apunta Jesús Palau, professor de control i direcció financera de l'escola de negocis Esade.
"Va ser un fet tan determinant que ja fa sis anys que estem ficats en una crisi espectacular, no solament a escala espanyola sinó també europea i mundial", afegeix. Les raons? "El sistema financer deixa de complir la seva missió tradicional i en lloc de dedicar-se a buscar bon crèdit es posa a fer operacions de gran especulació, amb gran èmfasi als mercats de derivats... I al final el joc es trenca", afirma l'expert, a qui hem preguntat per analitzar, sis anys després, on ens ha col·locat la maleïda crisi que va iniciar Lehman Brothers. Palau coneix bé la situació, ja que és autor de Consecuencias de la crisis i Respuestas a la crisis, ambdues publicacions de 2009.
L'economia, a l'agenda
I és que des d'aleshores, conceptes com 'prima de risc' o 'hipoteca subprime' omplen el nostre dia a dia i l'economia s'ha convertit en notícia dia sí, dia també. El ciutadà, el consumidor, viu pendent de l'economia, perquè aquesta ho marca tot. De fet, l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de juny de 2014 mostra que el 42,7% dels enquestats consideren que la situació econòmica és molt dolenta, igual que l'any anterior almenys en el 45,6% dels casos. L'estudi també revelava que l'atur és la principal preocupació pels espanyols i, en sisè lloc, les qüestions de caràcter econòmic. La crisi és notícia, i els seus efectes estan per tot arreu, afirmen els experts.
Palau enumera des del creixement, a escala mundial, de les taxes de desocupació –"el país que està millor és el Japó, però fins i tot els EUA tenen més desocupació que abans de la crisi"-; passant pel descens del poder adquisitiu i l'aposta per l'austeritat que, principalment, s'ha fet a Europa. Una tendència que Palau qualifica de "ximpleria" per ser una errada: "No es pot restringir la demanda pública quan la demanda privada ha desaparegut", reflexiona.
Context històric
La globalització, l'obertura d'altres mercats o la massificació del mercat laboral són altres de les raons que Palau esgrimeix per raonar que les conseqüències de la crisi són encara més grans. "La causa subjacent més important comença l'any 1993 amb la separació de la banca d'inversió i la d'operacions, que és la que dóna crèdits", matisa. "A més, a partir del 1989 es produeix la caiguda dels països que estan sota control de l'URSS i, juntament amb la globalització, entren al mercat de treball més de dos milions de treballadors, la qual cosa ha creat una desigualtat enorme", explica Palau.
"L'única manera que aquesta gent consumeixi és que s'endeuti, i quan aquest fenomen s'exacerba arriba un moment en què no es pot pagar. És una bombolla", raona. En paraules del professor d'Esade, hem après poc. "Sabem què ens passa, però no hem pres les mesures necessàries, amb suficient energia, perquè no torni a passar". Paraula d'economista.