04
d'Abril
de
2014
Act.
04
d'Abril
de
2014
La informació és poder. Un comentari deixat caure sense pretensions, l'extensió d'una hipòtesi no confirmada... Tot acaba circulant tant pel boca-orella com per Internet al ritme d'un coet i, a voltes, les seves conseqüències són incontrolables. És el que cada dia treballa per aturar, amb rigor i professionalitat, el periodista i escriptor Marc Argemí (@marcargemi), autor del bloc "El gran rumor " i fundador de l'empresa catalana Sibilare, consultora de gestió estratègica especialitzada en rumors i gestió de la credibilitat. Polítics, esportistes, metges o empresaris són només alguns dels professionals a qui una mala reputació pot jugar-hi una mala passada.
Saber què es parla d'un mateix és tan senzill com fer una cerca als buscadors. "Gestionem crisis sobre persones o institucions perquè sovint es diuen coses inexactes que no tenen una font clara, són només comentaris i la víctima ho pot saber només fent una cerca a Google, ho recull de seguida", apunta. I és que com defineix Argemí al seu llibre Rumors en guerra (A Contra Vent Editors, 2013), "Internet és la república del rumor", per la qual cosa recomana que sigui cada empresa qui es treballi el seu perfil a Internet.
"El rumor té una carta de ciutadania dintre d'Internet molt més fàcil d'adquirir que no pas al voltant dels grans mitjans, l'entorn offline", declara Argemí, que hi posa com a exemple la dificultat que suposa sortir com subjecte al Telenotícies i la facilitat que hi ha, en canvi, per estar a la xarxa. "Colar-se entre les notícies que incideixen sobre la teva pròpia imatge a Internet és molt més alta", assenyala.
En definitiva, la feina de control dels rumors i de la seva transformació més enllà del ximple comentari ha de recaure en el cap de comunicació i s'ha d'assumir des de la direcció general de l'empresa. Si no es controla la imatge i la marca poden sorgir situacions com les que Argemí enumera a continuació per a VIAempresa.
1. Augment del valor de les accions
El passat 17 de març l'operador Vodafone anunciava la compra d'Ono. Només cinc dies després, el valor de les accions en borsa de Jazztel s'havia disparat fins a un 11%. "Aquest és un exemple positiu. Puja el valor a borsa perquè la hipòtesi és que hi haurà alguna empresa gran que voldrà quedar-se amb la segona petita que queda al mercat", destaca Argemí. La situació és similar a la que van viure el Banc Santander i el Popular al setembre de 2013 arran un rumor que apuntava la venda dels seus actius immobiliaris. El Santander finalment va anunciar al novembre que comprava la immobiliària Altamira. "La sola publicació ja va provocar la pujada del preu de les accions", apunta Argemí.
2. Creació de situacions de pànic
El caos generat al Brasil arran un comentari sobre la manca de fons d'una entitat financera és altre dels exemples que cita Argemí. "Tot i que el rumor no era cert, podia haver-se convertit en notícia", apunta. Al maig de 2013, la policia federal brasilera va investigar l'origen d'un rumor que apuntava que s'havien esgotat els fons de la Caixa Econòmica Federal. El rumor va causar la retirada de 152 milions de reals en dos dies en quasi la meitat dels estats del país i fins i tot la presidenta del país, Dilma Rousseff, va haver de sortir a donar explicacions.
3. Revalorització del preu d'una de les parts
En alguns casos, la circulació de rumors pot ser molt positiva per alguns, per exemple en el mercat de compravenda de jugadors de futbol. És molt positiva per almenys una de les parts. "El fet que es rumoregi que hi ha un equip interessat pel fitxatge de determinat futbolista augmenta la seva fitxa", apunta l'especialista en rumorologia.
4. Enfonsament del negoci o, fins i tot, fallida
Hi ha rumors que poden provar el tancament d'una empresa. "Hi pot passar", assevera contundent Argemí. Ho exemplifica amb un cas concret: la parella de nuvis que, molesta pel tracte d'una empresa de càtering, estén el rumor, des d'un bloc anònim, que aquesta ha estat la pitjor experiència de la seva vida. Allò que podria ser només una anècdota pot afectar "molt negativament" la disposició dels seus potencials clients. "Aquest tipus de clients són excessivament sensibles al risc i si hi ha una única possibilitat que el banquet no marxi bé, no el contractaran", alerta. El motiu, el lligam entre credibilitat i implicacions emocionals.
5. Informació negativa, l'única informació
Hi ha moltes empreses, tot i l'era mediàtica on vivim, que descarten sortir als mitjans. La seva política comunicativa és la invisibilitat. I pot succeir-los que es divulgui un rumor negatiu sobre ells i que aquesta sigui l'única informació que circuli sobre l'empresa. "Aquesta informació, damunt negativa, és l'única que té la gent sobre l'empresa perquè abans mai s'havia publicat res", reflexiona l'especialista fent referència a un cas real al qual no posa nom.
Saber què es parla d'un mateix és tan senzill com fer una cerca als buscadors. "Gestionem crisis sobre persones o institucions perquè sovint es diuen coses inexactes que no tenen una font clara, són només comentaris i la víctima ho pot saber només fent una cerca a Google, ho recull de seguida", apunta. I és que com defineix Argemí al seu llibre Rumors en guerra (A Contra Vent Editors, 2013), "Internet és la república del rumor", per la qual cosa recomana que sigui cada empresa qui es treballi el seu perfil a Internet.
"El rumor té una carta de ciutadania dintre d'Internet molt més fàcil d'adquirir que no pas al voltant dels grans mitjans, l'entorn offline", declara Argemí, que hi posa com a exemple la dificultat que suposa sortir com subjecte al Telenotícies i la facilitat que hi ha, en canvi, per estar a la xarxa. "Colar-se entre les notícies que incideixen sobre la teva pròpia imatge a Internet és molt més alta", assenyala.
En definitiva, la feina de control dels rumors i de la seva transformació més enllà del ximple comentari ha de recaure en el cap de comunicació i s'ha d'assumir des de la direcció general de l'empresa. Si no es controla la imatge i la marca poden sorgir situacions com les que Argemí enumera a continuació per a VIAempresa.
1. Augment del valor de les accions
El passat 17 de març l'operador Vodafone anunciava la compra d'Ono. Només cinc dies després, el valor de les accions en borsa de Jazztel s'havia disparat fins a un 11%. "Aquest és un exemple positiu. Puja el valor a borsa perquè la hipòtesi és que hi haurà alguna empresa gran que voldrà quedar-se amb la segona petita que queda al mercat", destaca Argemí. La situació és similar a la que van viure el Banc Santander i el Popular al setembre de 2013 arran un rumor que apuntava la venda dels seus actius immobiliaris. El Santander finalment va anunciar al novembre que comprava la immobiliària Altamira. "La sola publicació ja va provocar la pujada del preu de les accions", apunta Argemí.
2. Creació de situacions de pànic
El caos generat al Brasil arran un comentari sobre la manca de fons d'una entitat financera és altre dels exemples que cita Argemí. "Tot i que el rumor no era cert, podia haver-se convertit en notícia", apunta. Al maig de 2013, la policia federal brasilera va investigar l'origen d'un rumor que apuntava que s'havien esgotat els fons de la Caixa Econòmica Federal. El rumor va causar la retirada de 152 milions de reals en dos dies en quasi la meitat dels estats del país i fins i tot la presidenta del país, Dilma Rousseff, va haver de sortir a donar explicacions.
3. Revalorització del preu d'una de les parts
En alguns casos, la circulació de rumors pot ser molt positiva per alguns, per exemple en el mercat de compravenda de jugadors de futbol. És molt positiva per almenys una de les parts. "El fet que es rumoregi que hi ha un equip interessat pel fitxatge de determinat futbolista augmenta la seva fitxa", apunta l'especialista en rumorologia.
4. Enfonsament del negoci o, fins i tot, fallida
Hi ha rumors que poden provar el tancament d'una empresa. "Hi pot passar", assevera contundent Argemí. Ho exemplifica amb un cas concret: la parella de nuvis que, molesta pel tracte d'una empresa de càtering, estén el rumor, des d'un bloc anònim, que aquesta ha estat la pitjor experiència de la seva vida. Allò que podria ser només una anècdota pot afectar "molt negativament" la disposició dels seus potencials clients. "Aquest tipus de clients són excessivament sensibles al risc i si hi ha una única possibilitat que el banquet no marxi bé, no el contractaran", alerta. El motiu, el lligam entre credibilitat i implicacions emocionals.
5. Informació negativa, l'única informació
Hi ha moltes empreses, tot i l'era mediàtica on vivim, que descarten sortir als mitjans. La seva política comunicativa és la invisibilitat. I pot succeir-los que es divulgui un rumor negatiu sobre ells i que aquesta sigui l'única informació que circuli sobre l'empresa. "Aquesta informació, damunt negativa, és l'única que té la gent sobre l'empresa perquè abans mai s'havia publicat res", reflexiona l'especialista fent referència a un cas real al qual no posa nom.