11
d'Abril
de
2016
Act.
11
d'Abril
de
2016
Els darrers anys han demostrat que el vent no és l'únic que s'emporta coses. La crisi també ho ha fa amb contundència i el darrer exemple l'estan mostrant les entitats bancàries. El concepte d'actualitzar la llibreta d'estalvis a l'oficina ja resulta vintage en un context on pràcticament totes les operacions es poden fer per Internet. Així doncs, fan falta tantes sucursals bancàries? A diferència del que passa a bona part d'Europa, el model espanyol de bancs i caixes s'ha basat tradicionalment en una extensa xarxa d'oficines que la revolució tecnològica, la integració d'entitats i la reducció del negoci a causa d'uns tipus d'interès sota mínims amenaça d'enterrar.
L'últim exemple l'ha ofert aquest mateix dilluns el president del Banc Popular, Ángel Ron, assegurant que la seva entitat no dubtarà a ajustar el nombre d'oficines i treballadors "en la mesura que ho provoquin els canvis tecnològics i les condicions de mercat ho aconsellin". De fet, des de la integració amb el Banc Pastor del 2011, ja ha reduït en 650 el número de sucursals (un 23% del total), i ha rebaixat un 17% la seva plantilla, segons informa Europa Press.
La via més ràpida cap a l'eficiència
Tot i que entitats com CaixaBank afrontin la revolució tecnològica obrint noves vies com ImaginBank; tot indica que el sector acabarà amb la tradicional imatge de carrers encadenant sucursals una darrere l'altra. Tancar oficines és la via més ràpida que troben per combatre la caiguda del negoci que ha suposat l'augment de l'ús del mòbil i la tecnologia per part dels clients. Un estalvi de costos que pretén generar més eficiència davant l'increment de les exigències regulatòries.
Una de les primeres grans entitats del sector que ha parlat obertament d'aquests ajustos ha estat el Santander, que la setmana passada anunciava que ja ha plantejat als sindicats la reducció de 1.200 llocs de treball a partir de 600 baixes incentivades i 600 prejubilacions. Una xifra que representa el 5% del total de la seva plantilla i que es vol acompanyar del tancament de 450 oficines. A finals del 2015, el Santander disposava de més de 24.000 treballadors i 3.400 sucursals a Espanya.
També ha reconegut els seus plans de reduir estructura el BBVA. El seu conseller delegat, Carlos Torres, reconeixia recentment que amb la transformació digital podrien sobrar fins al 75% de les seves oficines. "Tenim 3.800 oficines a Espanya, té sentit? No. Podem reduir-les? Sí". Tot un avís per a navegants davant d'un moment on els clients prefereixen "cada vegada més" relacionar-se amb l'entitat a través del mòbil, segons reconeixia el mateix Torres. El màxim dirigent del BBVA contempla arribar a deixar la seva xarxa d'oficines en un miler "en un temps indeterminat a llarg termini".
Un panorama que no fa res més que sumar incerteses al procés d'integració de Catalunya Caixa que està portant a terme el grup BBVA. L'antiga Caixa Catalunya ja porta a la motxilla una reducció del seu volum amb l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que afecta més de 1.500 treballadors i 150 oficines, amb el 31 de desembre de 2017 com a data límit.
El negoci de les sucursals
Tenint en compte els crèdits, dipòsits i fons d'inversió de cada entitat, juntament amb el seu número d'oficines; Bankia és la que té un volum de negoci mitjà per cada sucursal més elevat, amb 116 milions d'euros. La segueix de prop el Santander, on cada oficina de mitjana mou un volum de negoci de 107 milions d'euros.
El Banc Sabadell, amb 104 milions d'euros per oficina, tanca el podi per davant del Popular, amb 101,5 milions d'euros. D'entre la resta de grans entitats, el BBVA ja es queda per sota dels 100 milions d'euros per oficina, amb 99. Finalment, CaixaBank es queda en 83,6 milions d'euros per sucursal després de la integració de Banca Cívica i Banc de València. De fet, CaixaBank és de les entitats amb una xarxa d'oficines més extensa, propera a les 5.000. El grup català no es planteja el seu tancament, i pretén aprofitar aquesta gran xarxa de punts de venda per mantenir el lideratge en pensions i assegurances.
L'últim exemple l'ha ofert aquest mateix dilluns el president del Banc Popular, Ángel Ron, assegurant que la seva entitat no dubtarà a ajustar el nombre d'oficines i treballadors "en la mesura que ho provoquin els canvis tecnològics i les condicions de mercat ho aconsellin". De fet, des de la integració amb el Banc Pastor del 2011, ja ha reduït en 650 el número de sucursals (un 23% del total), i ha rebaixat un 17% la seva plantilla, segons informa Europa Press.
La via més ràpida cap a l'eficiència
Tot i que entitats com CaixaBank afrontin la revolució tecnològica obrint noves vies com ImaginBank; tot indica que el sector acabarà amb la tradicional imatge de carrers encadenant sucursals una darrere l'altra. Tancar oficines és la via més ràpida que troben per combatre la caiguda del negoci que ha suposat l'augment de l'ús del mòbil i la tecnologia per part dels clients. Un estalvi de costos que pretén generar més eficiència davant l'increment de les exigències regulatòries.
Una de les primeres grans entitats del sector que ha parlat obertament d'aquests ajustos ha estat el Santander, que la setmana passada anunciava que ja ha plantejat als sindicats la reducció de 1.200 llocs de treball a partir de 600 baixes incentivades i 600 prejubilacions. Una xifra que representa el 5% del total de la seva plantilla i que es vol acompanyar del tancament de 450 oficines. A finals del 2015, el Santander disposava de més de 24.000 treballadors i 3.400 sucursals a Espanya.
També ha reconegut els seus plans de reduir estructura el BBVA. El seu conseller delegat, Carlos Torres, reconeixia recentment que amb la transformació digital podrien sobrar fins al 75% de les seves oficines. "Tenim 3.800 oficines a Espanya, té sentit? No. Podem reduir-les? Sí". Tot un avís per a navegants davant d'un moment on els clients prefereixen "cada vegada més" relacionar-se amb l'entitat a través del mòbil, segons reconeixia el mateix Torres. El màxim dirigent del BBVA contempla arribar a deixar la seva xarxa d'oficines en un miler "en un temps indeterminat a llarg termini".
Un panorama que no fa res més que sumar incerteses al procés d'integració de Catalunya Caixa que està portant a terme el grup BBVA. L'antiga Caixa Catalunya ja porta a la motxilla una reducció del seu volum amb l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que afecta més de 1.500 treballadors i 150 oficines, amb el 31 de desembre de 2017 com a data límit.
El negoci de les sucursals
Tenint en compte els crèdits, dipòsits i fons d'inversió de cada entitat, juntament amb el seu número d'oficines; Bankia és la que té un volum de negoci mitjà per cada sucursal més elevat, amb 116 milions d'euros. La segueix de prop el Santander, on cada oficina de mitjana mou un volum de negoci de 107 milions d'euros.
El Banc Sabadell, amb 104 milions d'euros per oficina, tanca el podi per davant del Popular, amb 101,5 milions d'euros. D'entre la resta de grans entitats, el BBVA ja es queda per sota dels 100 milions d'euros per oficina, amb 99. Finalment, CaixaBank es queda en 83,6 milions d'euros per sucursal després de la integració de Banca Cívica i Banc de València. De fet, CaixaBank és de les entitats amb una xarxa d'oficines més extensa, propera a les 5.000. El grup català no es planteja el seu tancament, i pretén aprofitar aquesta gran xarxa de punts de venda per mantenir el lideratge en pensions i assegurances.