12
de Març
de
2015
Act.
12
de Març
de
2015
Aquest dimarts saltaven les alarmes quan un informe del Tresor dels Estats Units (FinCEN) acusava la Banca Privada d'Andorra (BPA) de ser una "preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals". La institució nord-americana considerava provada la relació d'alts directius de l'entitat amb trames de blanqueig de capitals provinents del crim organitzat, concretament des de Rússia i la Xina. El govern d'Andorra va intervenir de seguida el banc, que té 60 dies per demostrar que les acusacions no són certes. I aquest mateix dijous, el cap del govern d'Andorra, Antoni Martí, ha anunciat el cessament de tot el consell d'Administració i d'alguns dels directius de la BPA.
Tot plegat arriba en plena transició del model bancari andorrà, que des del 2008 va deixar de constar com a paradís fiscal i enfila el camí cap a la completa alineació amb l'activitat financera dels països de l'OCDE. De fet, no només el sector financer viu una transició, sinó que tot el país s'encamina lentament cap a una major obertura econòmica per canviar un model productiu que s'està esgotant.
El govern andorrà cessa el consell d'Administració de BPA
Tot i que en un primer moment la intervenció no va provocar cessaments, aquest mateix dijous el líder del govern andorrà assegurava que "ja s'ha fet un pas més en la intervenció, des del punt de vista que s'ha cessat tot el consell d'administració de BPA i alguns dirigents". Martí ha assegurat que el govern andorrà serà "extremadament transparent", i ha insistit que l'afer de la BPA "no és un problema de solvència ni liquiditat" sinó que està "circumscrit únicament i suposadament a un sector de BPA".
Per la seva banda, l'Institut Nacional de Finances d'Andorra (INAF), el regulador financer del país, ha informat oficialment que va acordar suspendre provisionalment el consell d'administració de Banca Privada d'Andorra i que ha nomenat tres administradors provisionals mancomunats. En lloc dels tres membres de la direcció general de BPA suspesos de forma temporal, el govern andorrà ha situat als gestors Carles Salvadó Miras, Santiago Guillén Sánchez i Joan Quera Font, a partir d'ara administradors provisionals mancomunats de l'entitat.
Tot i així, les declaracions dels dirigents andorrans, sense aprofundir en detalls i fins i tot apuntant a una possible fusió o adquisició que fes desaparèixer el tercer banc d'Andorra, no són un bon presagi per Albert Sagués, economista professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i soci de TGG Legal.
Sagués, que també col·labora amb la Universitat d'Andorra i coneix de prop la realitat financera del país dels Pirineus, explica a VIAempresa que "fer dimitir el consell em fa pensar que hi ha una cosa molt més grossa del que han dit. Hi ha d'haver greus irregularitats, i si volen frenar la fuga de dipòsits més val que espavilin". El ministre de Finances andorrà, Jordi Cinca, admetia dimecres en roda de premsa que des de la sortida a la llum de les acusacions nord-americanes s'havien retirat en efectiu entre quatre i cinc milions d'euros de la BPA. "Això pot fer mal a la banca andorrana per no dir el que està succeint. No es pot dir que es cessa sense anar més enllà", afegeix el professor de la UPF.
Per Sagués, començar a parlar de si la BPA ha de ser comprada, absorbida o fusionada, sense donar massa detalls del que havia passat i admetent que el govern andorrà ja estava fa temps sobre el tema, indica que els pitjors presagis es poden confirmar. De fet, la nota del FinCEN ja apunta que tot el banc està en risc.
Al seu parer, "fer desaparèixer la BPA seria un error, seria tirar terra pel damunt. O hi ha moltes més irregularitats del que ens estan dient i hi ha un gran problema a l'entitat; o no s'explica". A més, afegeix, "fer desaparèixer el tercer banc d'Andorra és prou important, voldrà dir que a dins hi ha molt més del que podem arribar a pensar".
Un tret al procés de canvi de model bancari
Sagués té clar que "guanyar la confiança de tercers costa moltíssim, però perdre-la costa molt poc. Serà un cop bastant dur, perquè tot l'esforç dels últims tres anys per alinear-se amb països seriosos depèn com s'acabi gestionant aquesta crisi". Al seu entendre, caldria una gestió més adequada que "acabi amb la manca de transparència. Andorra té el passat que té i l'ha d'assumir. De cara al futur les coses s'han de fer d'una altra manera".
Aquesta altra manera passaria per "obrir molt més la seva economia, ja que Andorra sempre ha estat un país molt tancat. Ha de fer aquest pas per integrar-se a la normalitat", diu Sagués. De fet, destaca, "si vol ser una plaça financera molt important al sud d'Europa, ha d'actuar de forma molt més seriosa".
Ser un referent al sud d'Europa demana un canvi
Precisament el repte de la banca andorrana és completar aquesta transició del paradís fiscal a l'obertura. "Aquesta crisi era una bona oportunitat per demostrar a la comunitat internacional que hi havia hagut un canvi", insisteix Albert Sagués. I es pregunta, "si la nota parlava d'operacions només de tres directius entre 2011 i 2013, com és que això pot provocar la desaparició de l'entitat? Tant de mal poden haver fet tan poca gent?"
Per l'economista, la banca andorrana ha d'aprofitar el lligam amb Espanya i l'excel·lent relació que té aquest país amb Sud-Amèrica, per ser un referent de cara al futur. Per aconseguir-ho, però, "ha de fer un esforç d'obertura, de transparència. Segueixo pensant que estan fent bé els deures, però han d'aprendre d'aquesta primera ensopegada i plantejar una solució seriosa. Val la pena demostrar com hi posaràs remei i quines mesures prendràs", conclou.
La taca s'estén a les filials de la BPA
Les acusacions sobre la BPA han tingut també un efecte immediat a les nostres fronteres, amb la intervenció del Banco Madrid, filial de la BPA des del 2011, per part del Banc d'Espanya. "Enviant administradors al Banco Madrid assegures que les proves que encara hi pugui haver no desapareixen", apuntava Guillem López Casasnovas, economista i conseller del Banc d'Espanya en una entrevista a Els Matins de TV3. Sigui com sigui, poques hores després de la intervenció, el seu consell dimitia en bloc.
Però la crisi de la BPA no només ha afectat la seva filial espanyola. La filial al Panamà ha estat també intervinguda per la "potencial impossibilitat de tenir accés real als seus fons", segons ha comunicat la Superintendència de Bancs del Panamà.
Tot plegat arriba en plena transició del model bancari andorrà, que des del 2008 va deixar de constar com a paradís fiscal i enfila el camí cap a la completa alineació amb l'activitat financera dels països de l'OCDE. De fet, no només el sector financer viu una transició, sinó que tot el país s'encamina lentament cap a una major obertura econòmica per canviar un model productiu que s'està esgotant.
El govern andorrà cessa el consell d'Administració de BPA
Tot i que en un primer moment la intervenció no va provocar cessaments, aquest mateix dijous el líder del govern andorrà assegurava que "ja s'ha fet un pas més en la intervenció, des del punt de vista que s'ha cessat tot el consell d'administració de BPA i alguns dirigents". Martí ha assegurat que el govern andorrà serà "extremadament transparent", i ha insistit que l'afer de la BPA "no és un problema de solvència ni liquiditat" sinó que està "circumscrit únicament i suposadament a un sector de BPA".
Per la seva banda, l'Institut Nacional de Finances d'Andorra (INAF), el regulador financer del país, ha informat oficialment que va acordar suspendre provisionalment el consell d'administració de Banca Privada d'Andorra i que ha nomenat tres administradors provisionals mancomunats. En lloc dels tres membres de la direcció general de BPA suspesos de forma temporal, el govern andorrà ha situat als gestors Carles Salvadó Miras, Santiago Guillén Sánchez i Joan Quera Font, a partir d'ara administradors provisionals mancomunats de l'entitat.
Tot i així, les declaracions dels dirigents andorrans, sense aprofundir en detalls i fins i tot apuntant a una possible fusió o adquisició que fes desaparèixer el tercer banc d'Andorra, no són un bon presagi per Albert Sagués, economista professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i soci de TGG Legal.
Sagués, que també col·labora amb la Universitat d'Andorra i coneix de prop la realitat financera del país dels Pirineus, explica a VIAempresa que "fer dimitir el consell em fa pensar que hi ha una cosa molt més grossa del que han dit. Hi ha d'haver greus irregularitats, i si volen frenar la fuga de dipòsits més val que espavilin". El ministre de Finances andorrà, Jordi Cinca, admetia dimecres en roda de premsa que des de la sortida a la llum de les acusacions nord-americanes s'havien retirat en efectiu entre quatre i cinc milions d'euros de la BPA. "Això pot fer mal a la banca andorrana per no dir el que està succeint. No es pot dir que es cessa sense anar més enllà", afegeix el professor de la UPF.
Per Sagués, començar a parlar de si la BPA ha de ser comprada, absorbida o fusionada, sense donar massa detalls del que havia passat i admetent que el govern andorrà ja estava fa temps sobre el tema, indica que els pitjors presagis es poden confirmar. De fet, la nota del FinCEN ja apunta que tot el banc està en risc.
Al seu parer, "fer desaparèixer la BPA seria un error, seria tirar terra pel damunt. O hi ha moltes més irregularitats del que ens estan dient i hi ha un gran problema a l'entitat; o no s'explica". A més, afegeix, "fer desaparèixer el tercer banc d'Andorra és prou important, voldrà dir que a dins hi ha molt més del que podem arribar a pensar".
Un tret al procés de canvi de model bancari
Sagués té clar que "guanyar la confiança de tercers costa moltíssim, però perdre-la costa molt poc. Serà un cop bastant dur, perquè tot l'esforç dels últims tres anys per alinear-se amb països seriosos depèn com s'acabi gestionant aquesta crisi". Al seu entendre, caldria una gestió més adequada que "acabi amb la manca de transparència. Andorra té el passat que té i l'ha d'assumir. De cara al futur les coses s'han de fer d'una altra manera".
Aquesta altra manera passaria per "obrir molt més la seva economia, ja que Andorra sempre ha estat un país molt tancat. Ha de fer aquest pas per integrar-se a la normalitat", diu Sagués. De fet, destaca, "si vol ser una plaça financera molt important al sud d'Europa, ha d'actuar de forma molt més seriosa".
Ser un referent al sud d'Europa demana un canvi
Precisament el repte de la banca andorrana és completar aquesta transició del paradís fiscal a l'obertura. "Aquesta crisi era una bona oportunitat per demostrar a la comunitat internacional que hi havia hagut un canvi", insisteix Albert Sagués. I es pregunta, "si la nota parlava d'operacions només de tres directius entre 2011 i 2013, com és que això pot provocar la desaparició de l'entitat? Tant de mal poden haver fet tan poca gent?"
Per l'economista, la banca andorrana ha d'aprofitar el lligam amb Espanya i l'excel·lent relació que té aquest país amb Sud-Amèrica, per ser un referent de cara al futur. Per aconseguir-ho, però, "ha de fer un esforç d'obertura, de transparència. Segueixo pensant que estan fent bé els deures, però han d'aprendre d'aquesta primera ensopegada i plantejar una solució seriosa. Val la pena demostrar com hi posaràs remei i quines mesures prendràs", conclou.
La taca s'estén a les filials de la BPA
Les acusacions sobre la BPA han tingut també un efecte immediat a les nostres fronteres, amb la intervenció del Banco Madrid, filial de la BPA des del 2011, per part del Banc d'Espanya. "Enviant administradors al Banco Madrid assegures que les proves que encara hi pugui haver no desapareixen", apuntava Guillem López Casasnovas, economista i conseller del Banc d'Espanya en una entrevista a Els Matins de TV3. Sigui com sigui, poques hores després de la intervenció, el seu consell dimitia en bloc.
Però la crisi de la BPA no només ha afectat la seva filial espanyola. La filial al Panamà ha estat també intervinguda per la "potencial impossibilitat de tenir accés real als seus fons", segons ha comunicat la Superintendència de Bancs del Panamà.