La Agencia Española de Seguridad Alimenticia y Nutrición senyala que, a finals de 2015, hi havia un total de 361 micro cerveseres repartides per l'Estat. Un 1.600% més de les que es comptaven per la geografia espanyola només set anys abans, just abans de l'inici de la crisi. I Catalunya es troba al capdavant de la llista de territoris amb més productors de cervesa artesanal, amb un total de 96 empreses registrades, segons les dades del Gremi d'Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (GECAN). "Estem en un país en què la birra forma part dia a dia, on ens agrada experimentar i on l'oferta ha crescut en paral·lel a la demanda; per això s'entenen els ritmes de creixement d'entre el 70% i el 80% que ha registrat el sector en els darrers cinc anys", destaca Mikel Rius, director del Barcelona Beer Festival.
La mateixa introducció de la cervesa com a element comú a les taules del país ha estat una de les claus per crear una massa crítica i interessada que, en algunes ocasions, acaba derivant en negoci. "En la major part dels casos tot comença amb una producció domèstica, que es dóna a tastar entre amics i família. Aquesta és una gran pedrera d'on acaben sortint molts projectes professionals, ja que es tracta d'una activitat econòmicament assumible, que comporta inversions d'entre mig i un milió d'euros d'inici" argumenta.
El fundador de Cerveza Artesana Mijares, Raúl Hernández, ha viscut aquest trànsit de la producció domèstica a la professional en primera persona. "Vam començar el projecte a finals de 2013, però comporta tota una adequació de les instal·lacions i per complir les exigències sanitàries, pel que no vam poder sortir al mercat fins al 2015", explica. En els seus anys de formació, l'ara empresari va comprar juntament amb el seu soci una primera màquina d'uns 20 litres per aprendre el procés i fer tot tipus de proves, alhora que es movia de fira en fira per conèixer el mercat en profunditat.
La cervesa Mijares està lligada al seu territori, el municipi de Rubielos de Mora. Cedida
El projecte de Mijares accentua un component molt comú entre els productors de cervesa artesanal, com és el reforç de la marca com a producte lligat a un territori. Provinent de Sant Feliu de Llobregat, Hernández es va establir a la població de Rubielos de Mora, a Teruel, per emprendre. "Estem en un lloc força despoblat, però amb turisme i una bona oferta de productes locals. Som l'única cervesa artesanal de la zona, pel que incidim en aquest factor local i de producte de qualitat".
Un producte per investigar
De fet, de tanta qualitat que Hernández no dubta quan afirma que la cervesa artesana "vol ser el proper vi". "L'objectiu de la cervesa artesana no és competir amb la industrial, molt adient per fer canyes sense preocupar-se per res més, sinó que ha d'aspirar a acompanyar dinars i sopars, servir com a maridatges,...", assegura.
Evitar la competència directa amb l'oferta industrial té tot el sentit. Segons Rius, "les opcions artesanes més consolidades poden arribar a produir uns 250.000 litres a l'any, mentre que les marques industrials que tots coneixem poden arribar als 800 milions de litres". Així, el factor de competitivitat deixa de ser el volum de producció i passa a ser la qualitat.
El consumidor jove
En aquest sentit, la joventut del sector està jugant un paper clau. "En països com Alemanya o Bèlgica, amb una gran tradició de cervesa artesanal, existeixen uns paràmetres de fabricació molt marcats, mentre que aquí assumim les innovacions com a naturals; juguem amb els sabors, introduïm ingredients locals per donar personalitat als productes,...no hem de perdre el component social, però sí que és cert que aquí la cervesa artesanal té un component de joguina gastronòmica", argumenta el director del Barcelona Beer Festival.
La qualitat del producte, però, no és l'únic element decisiu per crear un projecte exitós. El boom de la cervesa artesanal també està deixant fora del mercat a alguns productors.
En aquesta creixent competència, l'habilitat comercial és la clau. "En els darrers anys s'han obert les portes de bars i restaurants, que fa uns anys era molt difícil que ens escoltessin. A Barcelona hi ha uns 60 locals només de cervesa artesana i molts establiments no especialitzats ja tenen tiradors. La gran dificultat que tenim ara mateix és l'entrada en bars que treballen en exclusiva amb alguna de les grans marques industrials; amb això encara no podem competir", explica Rius.
Hernández, en la darrera fira de la cervesa artesana de Sant Feliu de Llobregat. Cedida
Coincideix en l'anàlisi Hernández, que remarca com "cal vendre molt per tenir un projecte viable". I, per fer-ho, considera especialment important moure's en tot tipus de fires de productes, tant locals com especialitzades. Quin paper han jugat les fires en el creixement d'aquesta petita indústria? "El nostre és un model de fira oberta tant al públic expert com al general, pel que busquem la gent s'ho passi bé i conegui cerveses, que les valori i que el producte sigui més important que els eslògans, com fan moltes marques industrials", argumenta Rius que, alhora, assegura que "malgrat la comparació amb el vi, la cervesa artesana no pot permetre's una al·litització, ja que ha de mantenir el seu caràcter popular".