La cultura, la recepta de la marca Barcelona
Arts escèniques, ciència o gastronomia són algunes de les disciplines que es fusionen amb el màrqueting cultural i fan créixer la marca d'una ciutat
Per fer-ho, però, cal saber què és i que vol ser Barcelona, i identificar que s'està fent bé i que malament amb la seva marca. I aquestes són les qüestions que, des d'una aproximació multidisciplinària, han intentat respondre els sis ponents de la taula rodona Com la cultura fa créixer la marca Barcelona?, en el marc del World Marketing Festival que es celebra a Barcelona aquesta setmana i que culminarà aquest dijous amb l'entrega de premis a les millors iniciatives empresarials i professionals de màrqueting.
Laura Borràs, filòloga i directora de la Institució de les Lletres Catalanes, considera que la literatura és un dels elements més importants a l'hora de configurar la identitat d'una ciutat. Com deia el poeta dublinès James Joyce, en una frase que sembla sortida d'un manual de marca per ajuntaments, "si puc arribar al cor de la meva ciutat, aleshores podré arribar al cor de totes les ciutats del món". La gent és l'altre element clau per explicar-se a l'exterior.
Per la restauradora Ada Parellada, "l'autenticitat de la marca Barcelona ha de sorgir de les cases". Segons la propietària del restaurant Semproniana, "el forà ens coneix per la restauració, però és a casa on es crea la cultura". Els festivals de música, són un altre element cultural que neix de les persones i que ha fet marca a Barcelona. Aquest és el cas del Sònar o el Primavera Sound, "dos festivals que neixen de l'ànima de la gent", afirma Valentí Oviedo, gerent de L'Auditori.
Però no n'hi ha prou amb identificar la cultura o valorar l'aportació de la població d'una ciutat. Cal crear un relat coherent i autèntic. En aquest sentit, Parellada reivindica trobar un plat típic barcelonès que identifiqui la gastronomia de la ciutat. Oviedo, per la seva banda, reivindica la necessitat de planificar correctament zones culturals urbanes com la de les Glòries (on es troben el Teatre Nacional de Catalunya, L'Auditori o el Disseny Hub). "La suma d'ingredients no sempre fa un bon producte", adverteix Oviedo.
Taula rodona 'Com la cultura fa créixer la marca Barcelona?' en el marc del World Marketing Festival.
Jorge Wagensberg, divulgador científic i ànima mater del CosmoCaixa, també reconeix la importància de crear espais culturals dins la ciutat. "Cal que funcionin com petits microclimes de focs creuats d'idees", diu. Com una gran plaça renaixentista que creï identitat cultural. De fet, la imatge d'una ciutat s'enforteix amb les sinergies entre disciplines. Ho corrobora Calrus Padrissa, un dels fundadors de la Fura dels Baus, que també ha participat en la conferència. La seva aportació en l'àmbit del teatre ha creat part de la identitat barcelonina. La cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, per exemple, va facilitar l'arribada a la ciutat de congressos internacionals de física.
Però queda molt per fer. "Encara no som tan grans com ens sembla", assegura Pau Garcia, dissenyador gràfic i líder de l'equip Domestic Data Streamers. "Ens hem d'allunyar de Barcelona per veure tot allò que té de bo la ciutat i millorar", diu.
Segons el president del Club Marketing Barcelona, el que cal és preservar la imatge de Barcelona de la intervenció política. També és necessari "voler compartir medalles amb Catalunya i Espanya i treure'ns els complexos de fer-ho". Al cap i a la fi, a ulls del món, Catalunya és Barcelona. "Quan sumes, l'ingredient és molt més potent", assegura Torra. Però, per sobre de tot, el que li manca a Barcelona és "saber unir tot aquest conglomerat de coses que té Barcelona en un sol relat i ser capaços d'explicar-lo al món. Els ingredients hi són", conclou.