Les boles del primer premi de la Grossa

Empresa

La feina de repartir sort

La despesa mitjana augmenta en la 'Grossa' de Nadal, que ja ha venut 21,3 milions d'euros en bitllets, i la de Cap d'Any reparteix més premis

Objectivament, el més probable és que mai ens toqui la loteria. De fet, les possibilitats estadístiques són nul·les. Això no és obstacle perquè cada any comprem bitllets moguts per un component irracional. El 2012 cada català es va gastar 60 euros en la 'Grossa' de Nadal; la xifra va caure a 40 euros per la crisi, però aquest any s'ha recuperat, segons explica el responsable de la famosa administració de Loteria Valdés de Barcelona, Jordi García Valdés.

La superstició és un altre dels factors que guia el comportament i que fa que de seguida s'esgotin alguns números o terminacions. García Valdés comenta que aquest any l'estrella ha estat el 48.677. "Ja no el tenim, però la gent està molt interessada a comprar-lo perquè coincideix amb la 'Grossa' de 1966 i s'ha fet un paral·lelisme entre els esdeveniments que van succeir aquell any i el 2014", conta.

Redimensió de la 'Grossa' de Cap d'Any
A Catalunya, des de 2013, s'ha creat la 'Grossa' de Cap d'Any, que fa la competència a la de Nadal. Algunes administracions admeten que els clients reparteixen els diners entre els dos sortejos, mentre que altres no ho han constatat. Pel propietari de la famosa administració de loteria La Bruixa d'Or de Sort, Xavier Gabriel, "la Grossa la veig prima perquè no és una iniciativa, sinó una còpia". En aquest cas, Gabriel es defineix com "com un català trist de veure com el Govern gasta en lloc d'invertir". Tot i això, la 'Grossa' de Cap d'Any ha crescut un 60% en aquesta edició, passant dels 30 als 50 milions d'euros en premis. En el cas de l'administració de loteria La Bruixa d'Or, l'any passat va vendre 2,5 milions de dècims, cosa que va suposar una facturació de 50 milions d'euros, una xifra similar al 2012.

Organitzada en 100 repeticions, "el sorteig s'ha redimensionat de manera correcta", valora la directora general de Tributs i Jocs de la Generalitat, Elsa Artadi. Segons l'organització, fins a la primera quinzena de desembre, ja s'han venut 21,3 milions d'euros en bitllets dels 50 disponibles. Durant tot l'any passat se'n van vendre 25 milions. Cal tenir present que en les darreres tres setmanes s'acostumen a vendre el 80% del total de les participacions.

El sorteig se celebrarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el dimecres 31 de desembre, amb una gala de la qual es farà càrrec la productora Minoria Absoluta. L'impuls que rep la 'Grossa' vindrà a través de l'humor, ja que Marc Giró acompanyarà a Helena Garcia-Melero en la conducció de l'espectacle.

Premis i oportunitats
Per diferenciar-se de la 'Grossa' de Nadal, la loteria de Catalunya es ven a bitllets de 5 euros, amb els que es repartiran 100.000 euros al primer premi, 32.000; al segon i 15.000; per al tercer. Amb l'objectiu de fomentar la participació, se n'han creat dos de nous: un quart i un cinquè, amb premis de 5.000 i 2.500 euros per bitllet. Igualment, en aquesta edició es premiarà amb 25 euros per bitllet els números en els quals coincideixin les tres primeres xifres amb els cinc premis principals.

Altadi recorda que el comprador de la 'Grossa' tindrà un 20% més de possibilitats de guanyar. Aquesta estratègia s'observa "en un any en què detectem un augment de les vendes de loteria, amb un sector animat i una certa recuperació del consum". Això ho veu Xavier Gabriel, responsable de La Bruixa d'Or, l'administració de loteria que més bitllets ven a tota Espanya.

Més enllà de l'estadística i la superstició, la despesa en loteria actua com a termòmetre de l'estat d'ànim col·lectiu. Thomas Jefferson va dir que "la loteria és tan meravellosa que fa pagar impostos a gent que ho fa lliurement".