L'Informe de la Franquícia 2014 constata una realitat palpable als principals eixos comercials de pobles i ciutats: la franquícia va a l'alça. Mentre les previsions econòmiques preveuen un creixement del 0,9% a Espanya aquest any, la franquícia ho farà un 4,5% amb un balanç de 20.000 llocs de treball creats.
La franquícia, com la gran majoria de sectors, també ha patit l'efecte de la crisi. Ara, però, creix a un ritme superior de la resta. A Espanya ja hi ha més de 1.000 ensenyes, genera 18.400 milions d'euros de negoci i dóna feina a més de 340.000 persones. Madrid i Catalunya concentren la majoria d'aquests establiments. Al nostre país n'hi ha més de 10.000, ocupa 66.000 persones i genera un negoci superior als 3.500 milions d'euros. Alimentació, retail, serveis i restauració lideren les línies de negoci d'un dels actuals motors en la creació d'empreses i d'ocupació.
Els atractius de la franquícia
"Actualment és un dels models que està permetent la creació de conceptes de negoci al ser un sistema que té menys risc que muntar un negoci de forma independent", analitza Adrià Soler, soci director d'FDS Consulting i consultor expert en franquícies. "S'estan obrint unes 2.000 franquícies a l'any, que és una xifra important, i cadascuna genera llocs de treball i és una font important de creixement i de riquesa", afegeix. Segons Soler, "la franquícia és un dels sistemes que, tan a Espanya com a fora, s'està imposant com una de les maneres de creixement".
Per aquest consultor, que viu el dia a dia del món de la franquícia, es tracta d'un model que "no ha deixat de créixer en tota la crisi, però ho feia amb un creixement inferior al que hi havia". Des del setembre de 2013 el creixement ha estat gairebé exponencial. Segons Soler, "gràcies a que l'economia poc a poc va tornant a la normalitat. Per una banda s'ajunta la bossa d'autoocupació produïda durant la crisi i per l'altra la recuperació d'expectatives de la gent que fa tornar el consum i la inversió".
Una de les franquícies que més ha crescut els darrers mesos és Equivalenza. Amb la previsió de tancar el 2014 amb més de 1.000 establiments en 15 països i tres continents, la seva innovadora aposta per "democratitzar el món de la perfumeria" ha convençut les persones que han optat per aquesta marca a l'hora d'autoocupar-se. Per David Bonache, el seu area manager de Catalunya, Llevant, Regió de Múrcia i Illes Balears, "amb la situació econòmica actual, els riscos d'inversió que comporta crear una marca pròpia són realment elevats. La franquícia, en canvi, et proporciona un coneixement que et dóna una alta probabilitat d'èxit".
Tot i així, Bonache, que també comparteix amb dos socis més la màster franquícia d'Equivalenza als Estats Units, destaca que "nosaltres som una fórmula una mica diferent a la franquícia tipus. Normalment hi ha un cànon d'entrada a la marca i uns royalties mensuals per fer-ne ús. Tot això no existeix a Equivalenza". Bonache destaca com a factor d'èxit poder "entrar a una marca consolidada al mercat, com ho és avui dia Equivalenza, sense tenir aquests costos". En aquest cas, "tan sols requerim comprar el producte en exclusiva, mantenir la imatge corporativa i la unificació de criteris. Amb això Equivalenza et dóna tot el servei i la formació pertinent perquè el teu negoci tingui èxit".
Segons el dirigent d'Equivalenza, el seu model de franquícia "s'adapta totalment a la situació econòmica actual, i ha produït un benefici per les dues parts: tant pel franquiciador com per la persona que està buscant una autoocupació o un negoci de gestió o inversió". Per Bonache, es tracta d'un model que "dóna la possibilitat real de poder emprendre".
Uns sectors pugen, uns altres baixen
"Els sectors tradicionals, amb negocis consolidats, són els que tenen més potencial de recuperació perquè n'hi ha més i són els més importants", reflexiona Adrià Soler. Tot i així, admet que "sempre hi ha nínxols amb una velocitat superior a la resta, però això passa sempre independentment del cicle econòmic". Així doncs, tot i que sempre n'hi ha algun que té un parell o tres anys de fort creixement, el gruix de la franquícia és el 30% en hostaleria, 30% en botigues (retail) i 30% en serveis.
A l'altre plat de la balança hi ha un sector que cau gairebé tan ràpid com va pujar: les franquícies de cigarretes electròniques. "Ha estat un sector de creixement i maduració molt ràpida, una cosa bastant anòmala", analitza Soler. "Van començar amb una rendibilitat molt alta, a causa d'una desregulació, però en el moment que hi ha hagut regulació i fiscalitat la rendibilitat s'ha perdut d'una manera molt important", destaca. Si a tot això s'hi suma l'augment de sala de vendes i la competència de Tabacalera, "ha crescut molt ràpid, però també ha madurat igual de ràpid".
L'exemple de les cigarretes electròniques posa de manifest un dels punts essencials a l'hora d'escollir quina franquícia muntar. "Sempre s'ha de mirar que la demanda sigui estable a llarg termini. Quan un concepte està provat sempre tens menys risc", afirma Soler. Tot i que en algun cas s'hagi pogut amortitzar la inversió molt ràpidament, Soler considera que "és millor una demanda estable en un sector de present, passat i futur, que no una cosa amb molt més risc". I és que el risc pot generar un benefici superior, però amb un risc elevat que desaparegui. "Són dues cares de la mateixa moneda. No hi ha negocis de baix risc i alts beneficis", evidencia Soler.
Aquesta situació no espanta Equivalenza. David Bonache afirma que "el nostre concepte de negoci perdurarà en el temps". Explica que la marca va néixer "fent tendències olfactives que podien recordar marques generalistes. Amb la seva, però, el que proporciona al client és poder adaptar el perfum a la seva personalitat o necessitat". Per Bonache aquest punt és clau per entendre "l'interès creixent pel nostre model a l'àmbit internacional".