19
d'Abril
de
2017
Act.
19
d'Abril
de
2017
Abertis ha rebut una oferta de la companyia italiana d'autopistes Atlantia per "explorar una operació corporativa" o "projectes comuns" entre tots dos grups, segons han informat les dues companyies.
La firma transalpina controlada per la família Benetton ha indicat en un comunicat que, "entre les diferents opcions estratègiques que avalua, ha manifestat a Abertis un interès molt preliminar i genèric per examinar projectes comuns".
Del seu costat, el grup català participat per Criteria CaixaHolding ha reconegut que Atlantia ha "manifestat el seu interès a explorar una possible operació corporativa".
La companyia que dirigeix Francisco Reynés afegeix que encara "no s'han concretat els termes d'aquesta proposta", mentre que, per la seva banda, Atlantia matisa que "no s'han subscrit compromisos, ni s'ha presentat ni discutit pels òrgans corporatius competents cap proposta formal".
La proposta d'Atlantia té lloc després que Abertis, després de la sortida d'OHL del seu accionariat, hagi quedat amb Criteria CaixaHolding com a únic soci de referència, amb una participació del 22,3%, i compti així amb un free float del 77,7%. Del seu costat, la firma italiana està controlada en un 30,2% per la família Benetton.
L'eventual integració de les dues companyies donaria lloc a un nou gegant del sector de les concessions d'infraestructures de transports, a l'alçada de la francesa Vinci.
Formarien un grup amb una capitalització conjunta d'uns 35.000 milions d'euros, que sumaria una xarxa de 13.600 quilòmetres d'autopistes repartides en vuit països (França, Brasil, Xile, Índia, Polònia i Puerto Rico, a més d'Itàlia i Espanya).
El nou gegant de les concessions generaria un benefici brut d'explotació (Ebitda) d'uns 6.620 milions d'euros i ingressos d'uns 10.400 milions, segons es desprèn de la suma dels resultats d'ambdues companyies de tancament del 2016.
Líders als seus països
En concret, Atlantia gestiona el 51% de la xarxa d'autopistes d'Itàlia (un total de 3.020 quilòmetres) i té a Brasil el seu segon mercat, amb vies que sumen 1.538 quilòmetres. També té autopistes a Xile, Polònia i Índia, i activitat als Estats Units amb els seus sistemes de telepeatge.
A més, la firma transalpina compta amb actius aeroportuaris, atès que gestiona els dos aeròdroms de Roma (Fiumicino i Ciampino), i tres a França (Nizae, Cannes-Mandelieu i Saint Tropez).
Abertis coincideix amb Atlantia en què també és el primer operador d'autopistes del seu país, amb 1.560 quilòmetres, el 60% de la xarxa espanyola. No obstant això, el seu negoci de vies de pagament suma 8.600 quilòmetres i té França com a primer mercat. La seva altra branca d'activitat és la de satèl·lits, atès que és accionista de control d'Hispasat.
Una dècada més tard
L'oferta d'Atlantia es planteja més d'una dècada després que al març del 2006 Atlantia, aleshores denominada Autostrade, i Abertis acordessin una integració que finalment no va prosperar per qüestions polítiques i va dur el grup català a vendre la participació del 6,6% que aleshores tenia a la firma italiana i deixar així el país transalpí.
La nova eventual operació corporativa entre ambdues empreses es planteja uns mesos després que al setembre del 2016 Abertis tornés al mercat italià en comprar dues autopistes del país.
Així mateix, es registra després que també a finals de l'any passat la companyia que dirigeix Francisco Reynés nomenés nou conseller independent Enrico Letta, qui va ser primer ministre italià entre 2013 i 2014.
Eleva Abertis a màxims a Borsa
Després de reconèixer les dues empreses la proposta, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va suspendre la cotització d'Abertis al voltant de les 16,35 hores, quan amb prou feines quedava una hora per tancar el mercat i els títols de la companyia es disparaven un 6,608% i s'intercanviaven a 16,295 euros per acció.
Aquest preu suposa un màxim d'almenys els dos últims anys, atès que l'acció d'Abertis no superava la cota dels 16 euros des de maig del 2015. Per contra, els títols d'Atlantia es van contreure un 3,79% i van concloure la sessió a 23,09 euros per acció.
La firma transalpina controlada per la família Benetton ha indicat en un comunicat que, "entre les diferents opcions estratègiques que avalua, ha manifestat a Abertis un interès molt preliminar i genèric per examinar projectes comuns".
Del seu costat, el grup català participat per Criteria CaixaHolding ha reconegut que Atlantia ha "manifestat el seu interès a explorar una possible operació corporativa".
La companyia que dirigeix Francisco Reynés afegeix que encara "no s'han concretat els termes d'aquesta proposta", mentre que, per la seva banda, Atlantia matisa que "no s'han subscrit compromisos, ni s'ha presentat ni discutit pels òrgans corporatius competents cap proposta formal".
La proposta d'Atlantia té lloc després que Abertis, després de la sortida d'OHL del seu accionariat, hagi quedat amb Criteria CaixaHolding com a únic soci de referència, amb una participació del 22,3%, i compti així amb un free float del 77,7%. Del seu costat, la firma italiana està controlada en un 30,2% per la família Benetton.
L'eventual integració de les dues companyies donaria lloc a un nou gegant del sector de les concessions d'infraestructures de transports, a l'alçada de la francesa Vinci.
Formarien un grup amb una capitalització conjunta d'uns 35.000 milions d'euros, que sumaria una xarxa de 13.600 quilòmetres d'autopistes repartides en vuit països (França, Brasil, Xile, Índia, Polònia i Puerto Rico, a més d'Itàlia i Espanya).
El nou gegant de les concessions generaria un benefici brut d'explotació (Ebitda) d'uns 6.620 milions d'euros i ingressos d'uns 10.400 milions, segons es desprèn de la suma dels resultats d'ambdues companyies de tancament del 2016.
Líders als seus països
En concret, Atlantia gestiona el 51% de la xarxa d'autopistes d'Itàlia (un total de 3.020 quilòmetres) i té a Brasil el seu segon mercat, amb vies que sumen 1.538 quilòmetres. També té autopistes a Xile, Polònia i Índia, i activitat als Estats Units amb els seus sistemes de telepeatge.
A més, la firma transalpina compta amb actius aeroportuaris, atès que gestiona els dos aeròdroms de Roma (Fiumicino i Ciampino), i tres a França (Nizae, Cannes-Mandelieu i Saint Tropez).
Abertis coincideix amb Atlantia en què també és el primer operador d'autopistes del seu país, amb 1.560 quilòmetres, el 60% de la xarxa espanyola. No obstant això, el seu negoci de vies de pagament suma 8.600 quilòmetres i té França com a primer mercat. La seva altra branca d'activitat és la de satèl·lits, atès que és accionista de control d'Hispasat.
Una dècada més tard
L'oferta d'Atlantia es planteja més d'una dècada després que al març del 2006 Atlantia, aleshores denominada Autostrade, i Abertis acordessin una integració que finalment no va prosperar per qüestions polítiques i va dur el grup català a vendre la participació del 6,6% que aleshores tenia a la firma italiana i deixar així el país transalpí.
La nova eventual operació corporativa entre ambdues empreses es planteja uns mesos després que al setembre del 2016 Abertis tornés al mercat italià en comprar dues autopistes del país.
Així mateix, es registra després que també a finals de l'any passat la companyia que dirigeix Francisco Reynés nomenés nou conseller independent Enrico Letta, qui va ser primer ministre italià entre 2013 i 2014.
Eleva Abertis a màxims a Borsa
Després de reconèixer les dues empreses la proposta, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va suspendre la cotització d'Abertis al voltant de les 16,35 hores, quan amb prou feines quedava una hora per tancar el mercat i els títols de la companyia es disparaven un 6,608% i s'intercanviaven a 16,295 euros per acció.
Aquest preu suposa un màxim d'almenys els dos últims anys, atès que l'acció d'Abertis no superava la cota dels 16 euros des de maig del 2015. Per contra, els títols d'Atlantia es van contreure un 3,79% i van concloure la sessió a 23,09 euros per acció.