En Josep Albertí i la Mercè Bosch estaven destinats a ser pagesos quan es van casar. Vivien a Campllong, un poble petit del Gironès de no més de 400 habitants, i van decidir deixar enrere tot el que tocava a Albertí com a hereu de la família per fer-se emprenedor. Així, el 1917 va néixer la que avui ja és una empresa de xarcuteria totalment arrelada al territori català: La Selva. La mateixa companyia que tot just acaba decelebrar el seu centenari i amb elpernil cuit per bandera del negoci.
Actualment les seves instal·lacions ocupen uns 32.000 m2 i permeten elaborar-hi anualment prop de 13 milions de quilos de producte, fets i comercialitzats pels seus 380 treballadors. Unes xifres molt allunyades de les dels seus inicis, quan el matrimoni va iniciar aquesta història amb diversos préstecs per pagar Can Cabruja –la casa on van instal·lar la cansaladeria i la seva residència- i començar l’activitat productiva al voltant del porc. Una idea innovadora per a una època quan el xai i la vedella eren el més habitual a les carnisseries, deixant el porc per a les matances de cada família.
Imatge dels inicis de l'empresa familiar | La Selva
La següent etapa de la companyia s’escriu a Andalusia. Tal com explica Xavier Albertí, actual gerent i tercera generació de l’empresa, “l’esperit emprenedor d’en Josep els va portar a Andalusia, on va veure una oportunitat en el sector arran els seus contactes amb ramaders del sud”. La família va tancar el negoci de Campllong i se’n va anar al municipi cordovès d’El Carpio per obrir La Flor Andaluza al municipi cordovès d’El Carpio i introduir la primera instal·lació frigorífica a la província. L’aventura, però, va coincidir amb l’esclat de la Guerra Civil i es van veure obligats a tornar a Catalunya.
Néixer dues vegades
L’actual gerent assegura que l’etapa de postguerra no va ser fàcil. La família havia tornat a Campllong i havia pogut reprendre el negoci, però això suposava començar de zero una vegada més. “En aquest moment s’incorpora la segona generació, en Joaquim Albertí, que havia deixat la carrera de Medicina per dedicar-se al negoci familiar”, relata sobre el seu pare; “tenia un cert coneixement i va poder detectar una oportunitat en el pernil dolç i va crear la marca La Selva”. Fins al moment, havien treballat a tot tipus de derivats del porc excepte aquest, i van esdevenir un dels pioners de les comarques gironines a apujar-se a la nova moda.
La marca La Selva i el seu pernil cuit van permetre triplicar l’equip, les instal·lacions i el catàleg de productes
Aquest producte habitual al nord d’Europa, malgrat que molt conegut en els nostres temps i punta de llança de la companyia ara mateix, no va travessar la frontera dels Pirineus fins a la dècada dels 30, aconseguint la seva primera punxa de popularitat en els 10 anys posteriors.
Segurament per aquesta volada, Albertí fill va decidir cessar amb les matances i optar per la compra de la matèria primera a escorxadors, i dedicar-se al 100% a l’elaboració del pernil dolç en llauna, “únic material que hi havia llavors”, comenta a tall d’anècdota el gerent. Tot plegat els va portar a triplicar l’equip, l’espai de la fàbrica i la gamma de productes en dues dècades.
Nous canals de venda i nous productes
En paral·lel a la incorporació de la tercera generació a la companyia, i actual gerent, van aparèixer les cadenes de supermercats i La Selva va aprofitar per ocupar un lloc als seus lineals. Els primers centres van ser els de Condal Aliment (Condis) i el primer hipermercat, el Baricentro de Barberà del Vallès.
Aquest va ser el primer pas per arribar al context actual: el 50% de la facturació depèn de la gran distribució, mentre que el 30% de la venda a xarcuteries. El llescat envasat és el més buscat, no en va el 95% del producte d’aquest format es ven a les cadenes.
De fet, al costat de La Selva distribueixen la marca Gala, menys coneguda, amb preus més pròxims a les marques blanques i amb una durada més llarga per oferir la funcionalitat que es busca. Podria semblar que durant la crisi, quan la butxaca pesava més que el paladar, Gala hauria guanyat la partida a La Selva, però res més lluny de la realitat. “Vam notar una contenció del consum, però també que funcionava millor el prestigi de la nostra marca estrella”, afirma Albertí. De fet, aquesta representa aproximadament el 75% del negoci.
Albertí: “Carsodo tenia volum i coneixement i ens va permetre entrar en el segment dels curats”
La seva tercera marca és Carsodo. Prové de l’adquisició el 2007 d’una companyia del 1895 especialitzada en els curats, la pota que mancava a la família Albertí. “Tenien una producció important de llonganissa, fuet, xoriço i tota aquesta gamma, tenien volum i coneixement i ens va permetre entrar en aquest segment”, assenyala el gerent.
Els productes curals són l'especialitat de Carsodo | Carsodo
La decisió es va prendre, comenta, per la demanda de l’exportació: “A fora es fan sobretot fumats i cuits, mentre que aquí la tradició és el curat. Per això el 90% de les vendes a l’exterior són de productes de Carsodo i el 10% restant, de cuit”. En canvi, al mercat nacional, les xifres s’inverteixen.
Pel que fa a les vendes internacionals, representen un 20% de la facturació. I tot i que Albertí destaca Noruega, el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia com els països més importants, insisteix que el seu mercat natural és tota Europa: “Està tot molt repartit, operem en un sector que té un àmbit molt europeu”. Això sí, també han transaccionat amb altres indrets com Hong-Kong, República Dominicana o el Líban.
Un mercat que no canvia
Parlar d’embotits és fer referència a un segment madur. No hi ha novetats més enllà de productes tradicionals que incorporen nous ingredients i receptes, de manera que cadascun dels actors que hi operen tenen ja, com assegura el gerent de La Selva, el seu nínxol consolidat. “És un mercat on no hi ha creixements espectaculars perquè està tot inventat, però això aporta estabilitat”, afegeix. I és que tampoc destaca per l’aparició de noves empreses, gairebé hi ha les de sempre.
Albertí: “És un mercat on no hi ha creixements espectaculars perquè està tot inventat, però això aporta estabilitat”
L’empresa de Campllong, però, continua creixent. El 2017 s’ha tancat superant els 70 milions d’euros de facturació, llindar al qual no van poder arribar l’any anterior per poc i que enguany han assolit gràcies a l’increment de la producció i el preu del producte acabat.