• Empresa
  • El Barça més econòmic de Laporta

El Barça més econòmic de Laporta

La recepta de l'expresident és millorar l'eficiència organitzativa, emetre bons o un cercle virtuós d'ingressos

El pla econòmic de la candidatura 'Estimem el Barça'. | EP
El pla econòmic de la candidatura 'Estimem el Barça'. | EP
Mariano Hermosilla
Economista i consultor
Barcelona
14 de Gener de 2021

Joan Laporta ha presentat aquest dimecres el seu programa econòmic i ho ha fet acompanyat del seu gran trident d'ideòlegs: Joan Casas (exdegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya), Jaume Giró (exdirector general de la Fundació Bancària "la Caixa" i líder del projecte) i Xavier Barbany (consultor i alt directiu d'empresa).

 

El projecte econòmic de Laporta gira al voltant de dos grans eixos: la sostenibilitat del Club i assegurar que la seva propietat sigui dels socis. 

Per abordar el pla sobre el qual s'ha de construir el futur econòmic del Club, l'equip de Laporta ens ha fet assistir durant més de mitja hora a l'autòpsia de la situació econòmica i patrimonial actual de l'entitat. Un exercici pràcticament de necròpsia que ens porta a pensar que el model del Club és inviable tal com el coneixem si segueix pel camí fixat per la directiva sortint. 

 

Joan Cases que ha sigut degà del Col·legi d'Economistes durant 10 anys ha exercit de metge patòleg. De la seva mà s'ha transitat pel desastre d'un exercici que va acabar el passat 30 de juny -amb pèrdues per un valor pròxim als 97 milions d'euros- i per la pel·lícula de ciència-ficció que suposa la planificació econòmica de la temporada 20/21, ambdues coses per obra i (des)gràcia de l'anterior directiva.

El projecte de Laporta gira al voltant de dos grans eixos: la sostenibilitat del Club i assegurar que la seva propietat sigui dels socis 

Sobre l'autòpsia econòmica: l'exercici 2019/2020 és un desastre; sobre la pel·lícula de ciència-ficció: el pressupost per a l'exercici 2020/2021 és impossible de complir ja que està fet assumint que l'estadi es podria omplir a partir de febrer. La realitat és que els 791 milions d'euros pressupostats quedaran en 650 milions d'euros.

Addicionalment, el nivell del deute net està desbocat: 488 milions d'euros segons el balanç, 820 milions d'euros segons els Estatuts i més de 1300 milions d'euros si sumen el famós crèdit de Goldman Sachs. Per plorar. Les causes? Una càrrega salarial esportiva insuportable de 502 milions d'euros dels quals 142 són amortitzacions (els fitxatges d'Ousmane Dembélé, Antoine Griezmann, Martin Braithwaite, Frenkie de Jong, Junior Firpo...). 

Comparat amb els seus competidors -Reial Madrid, Bayern, Manchester City o United- parlem d'entre 150 i 200 milions d'euros més.

Un cop Casas ha finalitzat la bisecció dels comptes blaugranes, Laporta ha aprofitat per donar-hi la seva recepta: millora de l'eficiència organitzativa, reducció de les despeses i increment dels ingressos. Just llavors ha passat la paraula a Jaume Giró.

La recepta econòmica és millorar l'eficiència organitzativa, reduir despeses i incrementar ingressos

Sobre l'eficiència organitzativa, Giró ha explicat quin és l'organigrama executiu que pensen implementar, posant el focus en dos aspectes "nous": donar més pes a l'àrea de Recursos Humans -s'ha d'atreure talent alhora que es retè- i crear una direcció general d'income que s'ocuparia de l'àrea comercial, innovació o nous ingressos, hospitality i patrimoni (explotació d'actius com l'estadi, el museu, el Palau i un parell més de noves iniciatives).

Sobre la reducció de les despeses, Giró ha anunciat una reducció dels costos operatius (els costos generals o de funcionament de l'empresa sense incloure els salaris). També en aquest apartat, l'exdirectiu de La Caixa ha aportat la primera mesura diferencial respecte altres candidatures i és una recepta per reduir les tensions de tresoreria.

La proposta consisteix en dues emissions de bons: la primera adreçada a socis i simpatitzants, l'ha qualificat de "bons singulars" i, després d'explicar en què consistien, han semblat més una aportació per ajudar al Club que no pas una emissió tradicional de bons: no hi ha remuneració d'interessos, i el capital sembla que serà voluntari. Un "Barça-Verkami" global que s'adreçarà a tot l'univers blaugrana.

Sobre la segona emissió de bons, les bases són més corrents: autoritzada per la CNMV, a l'interès de mercat (no ha especificat quin) i a cinc anys. Els dubtes que ha generat entre el públic és si aquest no era el pas previ a convertir el Club en SA i Giró ha esvaït qualsevol dubte afirmant rotundament que no seran en cap cas convertibles (certament, tampoc és possible fer una emissió de bons convertibles amb l'actual model societari).

Giró ha insistit en la necessitat de recuperar el model de planificació esportiva amb criteris econòmics i visió a llarg termini

Per acabar aquest apartat, Giró també ha insistit en la necessitat de recuperar el model de planificació esportiva amb criteris econòmics i visió a llarg termini. En algun moment, fins i tot ha semblat que tornaria a aparèixer el cercle virtuós.

Així doncs, Giró ha cedit el testimoni a Xavier Barbany que ha explicat quin serà el model d'ingressos que proposa l'equip econòmic de Laporta, i que inclou cinc grans pilars: els patrocinis, el Barça Academy, el Barça Experience Centers, els e-sports i l'espai Barça.

A la proposta de Laporta, hi destaquen dues aportacions que no es troben a la candidatura de Font: la manera en com el Barça Academy ha de contribuir a l'increment dels ingressos del Club i la idea del Barça Experience Centers.

Avui, Barça Academies són 50 i el volum d'ingressos anuals que donen és d'uns 10 milions d'euros. L'equip de Laporta vol abordar una expansió exponencial d'aquest nombre, eliminant la barrera del cànon quan això avui encara implica no estar present en molts països. La idea sembla una actualització del model de patrocini d'Unicef de la primera etapa de Laporta i la monetització vindrà per una expansió de la marca Barça i la difusió d'aquells atributs que li donen personalitat.

La segona aportació original, la creació del concepte Barça Experience Centers, espais per a la reunió i interacció per aficionats blaugranes i que s'expandirien per ciutats de tot el món; e-sports, restaurants, sala per visionar els partits, venda de merchandising, espais de co-working... L'equip econòmic de Laporta ha calculat una inversió de cinc milions per local i assegura l'autofinançament del projecte.

Queden per assenyalar dues coses: estan convençuts que en tres anys poden fer créixer un 50% els ingressos per patrocini (passar dels 170 milions d'euros actuals a 250 milions d'euros) i encara s'haurien d'afegir 50 milions d'euros més creant una agència d'activació (és a dir, millorant-ne l'explotació).

La segona cosa, sobre l'Espai Barça, mutis: el dilluns nou esdeveniment on explicaran amb detall quin és el projecte de Laporta; un nou Estadi?

Pista: el pressupost, una vegada s'actualitzi, pot superar els 850 milions d'euros. El dilluns més.