LC Paper, la paperera catalana amb 140 anys d'història
D'un molí d'aigua per fabricar paper a una indústria que exporta a Austràlia i Emirats Àrabs: 140 anys de paper fabricat a Catalunya
1881, Besalú. Un francès anomenat Jean Grelon i el comerciant Sebastian Rosal construeixen una fàbrica de paper a tocar del riu Fluvià i que feia servir draps reciclats com a matèria primera. Aquest va ser l'origen de LC Paper, que a mitjan segle XX va passar a mans de la família Vila i que 140 anys després continua fabricant paper per països d'arreu del món.
És una de les supervivents de la gran indústria paperera que es va desenvolupar a Catalunya durant el segle XIX a través de molins d'aigua arreu del país. L'aposta per la sostenibilitat i la qualitat és un dels secrets que ha permès a LC Paper mantenir una activitat que els reporta uns 60 milions d'euros de facturació, dona feina a 140 persones i produeix 45.000 tones de paper.
Nissaga de paper
La família Vila fa cinc generacions que es dedica a la fabricació del paper i als seus inicis tenia una fàbrica a Sarrià de Ter, dedicada especialment a l'elaboració de bosses de paper. La història de l'empresa familiar dels Vila és paral·lela a LC Paper, que va néixer en un temps similar a Besalú. "Hi havia moltes fàbriques de paper al costat dels rius, eren petits molins que feien servir la força de l’aigua. Hi havia moltes fàbriques, però molt petites, era un negoci local", explica Pau Vila, actual director general de LC Paper.
La fàbrica dels Vila a Sarrià de Ter tenia algunes mancances i a mitjan segle XX va sorgir l'oportunitat de quedar-se amb la planta de LC Paper a Besalú: "La família la coneixia bé i van decidir apostar-hi". Així, els Vila van traslladar part del negoci a la fàbrica de Besalú (on fins al 2017 van estar-hi de lloguer, ara ja en propietat); alhora que van mantenir l'espai de Sarrià de Ter i una altra fàbrica a Fornells de la Selva.
La supervivència
LC Paper era coneguda llavors com Papelera La Confianza i va permetre als Vila fer un salt endavant molt important, ja que fins llavors estaven en el nínxol de les bosses de paper. Durant bona part del segle XX es van dedicar sobretot al paper d'embalatge. Fins que el 1973, LC Paper inaugura una planta de tractament de paper recuperat per dispersió: va ser la segona d'aquestes característiques al món.
L'aposta per la innovació i millora constant va permetre a l'empresa tirar endavant en moments complicats per la indústria: "Quan es comença a desenvolupar l’electrificació, alguns molins es reconverteixen per ser més competitius i créixer. Però la majoria acaben tancant". "Nosaltres com uns supervivents dels molins de paper", emfatitza Pau Vila.
La gran aposta pel tissú
A partir dels 2000, LC Paper va fer una aposta que va esdevenir vital pel futur de la companyia: el paper tissú, que és aquell utilitzat pel paper higiènic, de cuina, tovallons, etc. I avui dia és la seva principal font d'ingressos: el 60% de les 45.000 tones de paper que fabriquen és tissú. La resta són bosses, que encara en fan unes tres milions des de Sarrià de Ter, i paper per embalatge, estovalles, etc. "Per nosaltres, Sarrià de Ter té un valor sentimental, va ser l'inici".
A Fornells de la Selva fabriquen paper tissú acabat i preparat per distribuir (sobretot higiènic) i a Besalú fabriquen el paper en bobines per vendre'l a manipuladors que fan el seu propi paper final (la part principal). Espais com la Fira de Barcelona, hospitals com Vall Hebrón o aeroports són alguns dels espais on es pot trobar el paper higiènic fabricat per la catalana LC Paper.
Pau Vila: "Volem liderar l'aposta per la sostenibilitat d'una manera radical"
El sector del paper està molt marcat pel preu i aquest està subjecte al mercat, hi ha molt poc marge de decisió pels fabricants. "I competim amb fabricants de Turquia, Marroc o Egipte, on els costos energètics, laborals, salarials, ambientals o d'impostos són molt menors", reconeix Pau Vila. Per això, ja des de fa anys, LC Paper ha apostat per diferenciar-se en la sostenibilitat. Ja van ser el primer fabricant de paper en estar reconeguts amb un segell d'excel·lència de BCorp i també tenen altres reconeixements europeus en aquest sentit.
"Treballem en un posicionament molt agressiu en sostenibilitat com a factor diferencial. Potser un 90% del mercat no hi té tant interès, però un 10% voldrà un paper sostenible i és un nínxol en el qual ens sentim còmodes. Potser un turc té una oferta més econòmica, però jo puc oferir garanties de sostenibilitat i ambiental", destaca Vila, que afegeix: "Volem liderar l'aposta per la sostenibilitat d'una manera radical".
Aquesta aposta abraça tots els àmbits de l'empresa: una matèria primera més sostenible, l'eliminació del plàstic dels envasos, la construcció d'un parc d'energia solar amb 8.500 plaques, una central pròpia de biomassa i biometà i la cura dels recursos naturals. "No és que només siguem sostenibles, el nostre propòsit és generar un impacte positiu", sentencia el director general.
De Besalú al món
Aquesta diferenciació en la sostenibilitat els hi obre les portes de països d'arreu del món. "Som una empresa molt exportadora i hem apostat per mercats que reconeixen els productes sostenibles", assenyala Pau Vila. França, Holanda i Anglaterra, especialment. De fet, el 2019 van assolir el 60% de la facturació de l'exportació, arribant a una trentena de països com Emirats Àrabs, Austràlia o Costa d'Ivori.
Pau Vila: "El pla de contingència ha sigut apostar per l'autoconsum i les renovables"
"Perquè el sector del paper sobrevisqui, hi ha d'haver exportació", assegura Vila, que reivindica que tot ho gestionen i fabriquen de Catalunya. LC Paper va viure el 2021 i el 2022 els dos pitjors anys de la seva història, amb unes pèrdues acumulades de sis milions d'euros: "Va haver-hi risc real de concurs de creditors". L'increment desbocat del preu de l'energia va ser la causa. "Ara ja s'ha superat i tenim un resultat net positiu", apunta el director general, que reitera la sostenibilitat com un pilar: "El pla de contingència ha sigut apostar per l'autoconsum i les renovables, és el que ens ha ajudat a sortir de la crisi". La descarbonització total és el gran objectiu.
El romanticisme català
"Catalunya no és el millor lloc per competir per preu", reconeix Vila. Més enllà d'alguns costos afegits que comparteix (com poden ser les condicions laborals dignes i la sensibilitat ambiental), Pau Vila considera que una de les traves principals és l'excessiva burocràcia i la lentitud administrativa: "Algunes autoritzacions es poden allargar 15 anys".
Per això, ho té clar: "Som molt romàntics de Catalunya: Catalunya exigeix un punt de romanticisme per defensar-ho, perquè des del pragmatisme seria difícil sostenir-ho". A més, posa molt en valor l'aposta "radical" per la sostenibilitat: "És com hem construït el nostre ADN".