Darrere de l'aparent blancor i simplicitat de Google, hi jau el major cercador del món, la més competitiva agència de publicitat del planeta i el principal gurú cultural del món occidental. Això explica Google i el cervell mundial, que s'estrena dimarts en prime-time a TV3. Després de passar pel festival Docs de Barcelona, el productor, Carles Brugueras, parla de la investigació.
Parlem una mica de 'Google i el cervell mundial'. Què hi trobarem?
És un documental que fa una reflexió de l'accés a la cultura en la nova era digital que estem vivint. La pel·lícula té l'origen quan el director i jo ens vam conèixer i vam coincidir de fer alguna cosa sobre Internet i el copyrigth. La nostra preocupació era: com ens guanyarem la vida els cineastes si la gent es baixa les pel·lícules gratuïtament? I els periodistes, si ningú paga per a la informació? I els escriptors i músics? Durant el procés d'investigació vam topar amb una història que ens va apassionar, la de Google Books.
Expliqui'm què és...
Google Books és un projecte del famós cercador, el qual volia escanejar tots els llibres del món i crear la gran Biblioteca Universal, un somni daurat. Però aquesta idea tan bona va tenia un problema: Google va escanejar llibres amb copyright sense permís. Un grup de gent el va portar a judici i va perdre. Primer vaig pensar que fer un documental sobre biblioteques i llibres podria ser avorrit, però el director em va dir que podíem aprofitar tot l'art dramàtic, posant sobre la taula les eines bones i dolentes que té Internet a l'hora de consumir cultura. Hem buscat gent prodigital i altres antidigital però sense enfrontar-los.
Hi ha terme mig?
Sí, tots els que parlen tenen algun argument en contra i a favor. No ens ha quedat un muntatge monotemàtic ni ideològicament tancat. Provoca que després l'espectador polemitzi i fabriqui la seva pròpia opinió. Tots hem de reflexionar sobre el que volem i com accediran les pròximes generacions a la cultura. Un dels perills que hi ha es que la cultura estigui monopolitzada per quatre empreses que decideixin quins autors s'han de llegir i quins no, o que ens vulguin cobrar per cada petita lectura. S'ha de valorar que hi hagi diferents ofertes per consumir cultura.
Google ho té monopolitzat?
Totalment. La gent no ho sap, però és la principal agència de publiciat del món, que és del que es farceix. Però això no ho expliquem a la pel·lícula.
Cap on va el consum de la cultura a Internet? És optimista?
Cap als micropagaments i poder tenir alguns continguts gratuïts. No ens adonem que amb les nostres actuacions cada vegada que fem un clic estem marcant la manera de consumir cultura en el futur.
Com funciona Google?
A la pel·lícula en fem una valoració. Només per escanejar llibres va fer una inversió que els governs no es poden permetre i ell ho feia a fons perdut. No saben què fer-ne dels diners! Google té la filosofia de cercador de continguts gratuïts i viu de la publicitat. El que no som conscients és que si un dia busques, per posar un exemple, càmera digital, a la següent cerca de Google et sortirà publicitat d'un altre aparell similar, i això no és casualitat. Si la cerca la fas amb l'ordinador d'un amic, serà diferent. Sí que en fa, sí, és el "gran germà".
Aquí hi ha un altre debat... de què viuen Twitter i Facebook? Dades personals?
Totalment, ja ho va dir algú que les dades personals són el petroli del futur . Ells poden vendre els teus gustos als anunciants. Google, per exemple, monotoritza els correus electrònics i guarda paraules claus, que més tard utilitza per conèixer els teus gusto i posar-te publicitat. Això és la intel·ligència artificial, que té coses bones i dolentes; arribarà un moment que la màquina pensarà sola.
Què es el que fa majoritàriament a la seva productora?
Faig publicitat i documentals i algun curtmetratge de ficció. M'he especialitzat en documentals internacionals, amb coproducció amb diverses televisions. És a dir, cada any vaig amb un parell de projectes a la mà per vendre'ls a les televisions. Com és el cas del documental Google i el cervell mundial. Tinc acord de prevenda amb 7 televisions europees a més de TV3 i TVE.
Primer ven el documental i després el grava?
Hi ha productors que fan primer el documental i després busquen vendre'l. Jo no crec massa en aquesta opció, prefereixo invertir una petita part del pressupost per fer el projecte i intentar trobar el finançament necessari per tirar endavant. També busco les ajudes que hi ha.
Les ajudes, amb la crisi, com van?
He tingut força sort a l'hora de rebre ajudes; per a aquest documental en tinc alguna de concedida, però no cobrada encara.
S'ha de mirar cap al finançament privat?
Aquest és el nou camí. Però té una mica de contrasentit, perquè, d'una banda, jo treballo amb publicitat i, de l'altra, hi ha televisions que no volen sentir a parlar que surtin logos ni publicitat privada. Sobretot la BBC i TV3. Aquesta última està començant a canviar perquè ha vist que no hi haurà manera de tirar endavant sense patrocini privat. La BBC no. És fonamental que inversors privats puguin accedir al món dels documentals, i només poden fer-ho buscant notorietat o publicitat, perquè amb retorn de beneficis no és possible, perquè el documental no en dóna.
Ara que s'ha posat de moda el micromecenatge...
Jo no l'he fet, però hi he col·laborat. Sóc una mica escèptic que funcioni en projectes com el que ara estic presentant. Aquest val mig milió d'euros i es necessiten a darrere televisions que el passin en primer time. Per a projectes més petits i de lliure exhibició potser sí que pot funcionar.