25
de Juliol
de
2015
L'estratègia d'internacionalització s'ha convertit en un dels pilars sobre els quals se sustenta Lleida.net, empresa pionera en l'àmbit mundial en el mercat de les comunicacionscertificades. Present a 17 països i amb una facturació d'11 milions d'euros, en vuit anys, les exportacions de l'empresa lleidatana han passat del 2 al 70% de la facturació. "Som de les poques tecnològiques espanyoles que després de dues dècades mantenim el nom, la gestionem els mateixos i continuem creixent anualment", recorda SiscoSapena, director general de Lleida.net.
En una entrevista amb VIAempresa, Sapena repassa els 20 anys de vida de la companyia coincidint amb dos fets: l'anunci de la seva sortida a borsa al juliol i la signatura d'un acord amb un 4-72, un operador postal colombià, al qual oferirà els serveis de SMS i correu electrònic certificat, un software creat per Lleida.net.
Quins són els objectius de la sortida de Lleida.net al Mercat Alternatiu Bursàtil (MAB)?
Primer de tot, com en qualsevol acció d'aquestes característiques, busquem una font de finançament alternativa a la bancària. Forma part de l'evolució natural de Lleida.net com a empresa. Igual que en altres aspectes, intentem crear un antecedent, sent els primers. En aquest cas, som la segona companyia lleidatana que surt a borsa, després de Griñó Ecològic que ho va fer el 2011. També ens serveix com a base per finançar els nostres projectes en R D i.
Llavors, Lleida.net no ha necessitat mai capital extern per sobreviure?
De fet, des de 2007, el fons de capital risc Enisa Sepi Desarrollo té un 30% de les accions de la firma. L'objectiu de creació d'aquesta entitat va ser la internacionalització de l'economia espanyola. Quan van desembarcar, només un 2% de la facturació era internacional. El 2014, la xifra va créixer fins al 70%. Per tant, el fons ha complert els objectius que s'havia marcat. Tot i tractar-se d'un fons de capital risc, la intenció era ajudar a consolidar la nostra presència exterior. En definitiva, les empreses necessiten aprendre com vendre fóra, no a vendre's fóra.
Què suposa l'acord amb 4-72, l'operador postal colombià?
Es tracta d'una aposta estratègica amb una empresa que a vegades ens pot percebre com un competidor atroç. L'operador ha tingut la visió de contractar aquest servei abans que el posessin en marxa altres. El va treure a concurs i nosaltres el vam guanyar. El nostre valor afegit es troba en la rapidesa en implantar el software per la certificació i això ha sigut possible gràcies al fet que el desenvolupament del producte l'ha realitzat Lleida.net.
Sortir a l'exterior avui és més una necessitat que una elecció per ser competitiu?
Després de l'acord recent amb l'operador postal colombià, ja estem presents a 17 mercats diferents. El nostre avantatge és que quan vam iniciar aquesta aventura a l'exterior amb l'ajut del fons del capital risc, ja teníem una estructura consolida. Dues dècades després som de les poques firmes tecnològiques espanyoles que no han canviat de nom, estan dirigides per la mateixa gent i segueixen creixent. En el nostre cas, més que una necessitat, parteix de la visió de què en el món, i menys en el tecnològic, no té cap sentit que hi hagi un concepte de mercat geolocalitzat. Així, un dels projectes dels quals més orgullós em sento és haver sigut capaços de certificar i llicenciar software propi a un lloc com el Japó.
Quins consells donaries a un empresari que es vulgui atrevir a iniciar una aventura exportadora?
Crec que estem massa obsessionats a buscar la fórmula del teu èxit. Al final, és tan simple com siguis tu mateix. La recepta varia depenent de cadascú, però el més important és que l'empresari tingui capacitat de decisió. Poden ser bones o dolentes, però s'han de prendre. Tampoc cal reflexionar gaire en esbrinar en què t'has equivocat perquè una mateixa decisió pot ser correcta o incorrecta segons el moment en què es trobi l'empresa. Existeix massa por a equivocar-se.
Lleida.net ha sigut pionera d'un procés que ha convertit el sector tecnològic en un dels motors de l'economia lleidatana. Com ho valores?
És una realitat que s'ha pogut generar a través de la creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL), on treballen gairebé 1.500 persones. A més de crear ocupació, les empreses que estan instal·lades al Parc, tenen un creixement en el seu volum de negoci que supera els dos dígits. No deixa de ser un exponent clar de què la 'revolució industrial' a Lleida s'està portant a terme al sector tecnològic.
En una entrevista amb VIAempresa, Sapena repassa els 20 anys de vida de la companyia coincidint amb dos fets: l'anunci de la seva sortida a borsa al juliol i la signatura d'un acord amb un 4-72, un operador postal colombià, al qual oferirà els serveis de SMS i correu electrònic certificat, un software creat per Lleida.net.
Quins són els objectius de la sortida de Lleida.net al Mercat Alternatiu Bursàtil (MAB)?
Primer de tot, com en qualsevol acció d'aquestes característiques, busquem una font de finançament alternativa a la bancària. Forma part de l'evolució natural de Lleida.net com a empresa. Igual que en altres aspectes, intentem crear un antecedent, sent els primers. En aquest cas, som la segona companyia lleidatana que surt a borsa, després de Griñó Ecològic que ho va fer el 2011. També ens serveix com a base per finançar els nostres projectes en R D i.
Llavors, Lleida.net no ha necessitat mai capital extern per sobreviure?
De fet, des de 2007, el fons de capital risc Enisa Sepi Desarrollo té un 30% de les accions de la firma. L'objectiu de creació d'aquesta entitat va ser la internacionalització de l'economia espanyola. Quan van desembarcar, només un 2% de la facturació era internacional. El 2014, la xifra va créixer fins al 70%. Per tant, el fons ha complert els objectius que s'havia marcat. Tot i tractar-se d'un fons de capital risc, la intenció era ajudar a consolidar la nostra presència exterior. En definitiva, les empreses necessiten aprendre com vendre fóra, no a vendre's fóra.
Què suposa l'acord amb 4-72, l'operador postal colombià?
Es tracta d'una aposta estratègica amb una empresa que a vegades ens pot percebre com un competidor atroç. L'operador ha tingut la visió de contractar aquest servei abans que el posessin en marxa altres. El va treure a concurs i nosaltres el vam guanyar. El nostre valor afegit es troba en la rapidesa en implantar el software per la certificació i això ha sigut possible gràcies al fet que el desenvolupament del producte l'ha realitzat Lleida.net.
Sortir a l'exterior avui és més una necessitat que una elecció per ser competitiu?
Després de l'acord recent amb l'operador postal colombià, ja estem presents a 17 mercats diferents. El nostre avantatge és que quan vam iniciar aquesta aventura a l'exterior amb l'ajut del fons del capital risc, ja teníem una estructura consolida. Dues dècades després som de les poques firmes tecnològiques espanyoles que no han canviat de nom, estan dirigides per la mateixa gent i segueixen creixent. En el nostre cas, més que una necessitat, parteix de la visió de què en el món, i menys en el tecnològic, no té cap sentit que hi hagi un concepte de mercat geolocalitzat. Així, un dels projectes dels quals més orgullós em sento és haver sigut capaços de certificar i llicenciar software propi a un lloc com el Japó.
Quins consells donaries a un empresari que es vulgui atrevir a iniciar una aventura exportadora?
Crec que estem massa obsessionats a buscar la fórmula del teu èxit. Al final, és tan simple com siguis tu mateix. La recepta varia depenent de cadascú, però el més important és que l'empresari tingui capacitat de decisió. Poden ser bones o dolentes, però s'han de prendre. Tampoc cal reflexionar gaire en esbrinar en què t'has equivocat perquè una mateixa decisió pot ser correcta o incorrecta segons el moment en què es trobi l'empresa. Existeix massa por a equivocar-se.
Lleida.net ha sigut pionera d'un procés que ha convertit el sector tecnològic en un dels motors de l'economia lleidatana. Com ho valores?
És una realitat que s'ha pogut generar a través de la creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL), on treballen gairebé 1.500 persones. A més de crear ocupació, les empreses que estan instal·lades al Parc, tenen un creixement en el seu volum de negoci que supera els dos dígits. No deixa de ser un exponent clar de què la 'revolució industrial' a Lleida s'està portant a terme al sector tecnològic.