19
de Març
de
2014
Una gran idea sense una bona comunicació no va enlloc. Als Estats Units l'oratòria és matèria obligatòria curricular des dels sis anys. Aquí, per contra, el poder de la comunicació encara no ha arribat a tots els sectors. "Tant en una reunió, com en una conversa amb els teus fills o companys de feina, l'objectiu de tot acte comunicatiu és persuadir", comenta Ferran Ramon-Cortés (@FerranRamonC), director de l'Institut 5 Fars, un centre de formació especialitzat en habilitats comunicatives.
Impactar en l'audiència i que et recordin no és un objectiu senzill quan l'atenció de l'oient només dura entre 30 i 90 segons. "Descomptant el preàmbul de benvinguda, si en un minut i mig no hi ha valor o no ha passat res que sorprengui o estimuli el públic, ja l'has perdut", adverteix Ramon-Cortés. Així doncs, quines són les claus d'una comunicacióeficaç? La combinació dels aspectes no verbals i el contingut.
1- Un contingut memorable
Tenir un missatge únic i clar i ser capaç d'explicar-lo sense divagar. És a dir, "poder-lo escriure en una sola frase", argumenta el director del centre de formació en habilitats comunicatives. "També s'ha de tenir en compte que cada paràgraf ha de contenir una idea", afegeix.
2- L'impacte atrau
Aquest missatge s'ha de transmetre amb impacte i, en conseqüència, amb creativitat. Segons Ramon-Cortés, "avui en dia hi ha molt poca creativitat, les presentacions són avorrides i fem discursos soporífers i, quan passa el que està previst, el cervell desconnecta".
En aquest sentit, el consultor en comunicació recomana utilitzar recursosnarratius com ara metàfores, vivències i exemples. També proposa fer servir dades sorprenents, comparacions i imatges: "Tot el que tingui un punt de sorpresa o desconcert i, com més al principi de la intervenció, millor".
3- Llenguatge planer
Evitar caure en els llenguatgestècnics, l'argot professional i les sigles, ja que et distancien de l'audiència. "De vegades fem justament el contrari per donar a entendre que som entesos en la matèria però l'ús del llenguatge tècnic de forma reiterada és símptoma d'inseguretat", recorda Ramon-Cortés, qui afegeix que "és important explicar el missatge amb un llenguatge planer i directe, sense diluir-lo".
4- La realitat no existeix
Segons l'expert en comunicació de crisi i director del Màster en Direcció de Comunicació de l'IDEC, Joan Francesc Cánovas (@joancanovas), "la realitat no existeix, tot són percepcions". En aquest sentit, Cánovas destaca que la percepció depèn de l'experiència, de l'entorn i de la predisposició". L'èxit comunicatiu depèn en gran manera del coneixement que un pot tenir del receptor; de les seves idees, creences, actituds, codi cultural, etc. "Mai tindrem una segona oportunitat per causar una primera bona impressió", sentència.
5- La part escènica: la suma de l'inconscient
El llenguatgenoverbal té un gran pes en la comunicació eficaç. De fet, tots els estudis relacionats amb la matèria tenen un aspecte en comú: la majoria de l'efectivitat comunicativa depèn de la comunicació no verbal. Ramon-Cortés va una mica més enllà i concreta les xifres: "El 93% de l'efectivitat d'un missatge depèn de l'inconscient; de la suma entre el llenguatge no verbal i el to de veu. Per contra, el missatge, el llenguatge verbal, només és un 7%".
Cal cuidar la veu i aprendre a utilitzar tots els seus recursos (impostació, vocalització, entonació i modulació), així com ser conscients de l'escenificació i la gesticulació. "Jo recomano crear en el cervell el mode presentació en públic que consisteix en utilitzar un to de veu més fort, més pausat, amb canvis de ritmes… És a dir, evitar les característiques d'una conversa privada", aconsella Ramon-Cortés.
Ara bé, què passa quan el llenguatge no verbal entra en contradicció amb el llenguatge verbal? "Si jo dic una cosa i el meu cos en diu una altra, qui guanya la batalla de la credibilitat és el que la gent veu, no el que estic dient", assegura Cánovas. Aquest concepte és el del parallenguatge; els aspectes que embolcallen el que un diu i li donen credibilitat al contingut. El director del màster de l'IDEC ho exemplifica amb un exemple: "És com quan l'Iniesta diu que està molt content però utilitza un parallenguatge distant al d'una persona entusiasmada; costa de creure'l".
6- La persuasió
Si no ens hem mentalitzat prèviament en el sentit de convéncer-nos a nosaltres mateixos de que el que direm és molt interessant i útil per a l'audiència, és impossible comunicar amb la força que requerix el moment. "L'esforç està en creure's-ho un mateix, no en intentar convèncer als demés", assegura Ramon-Cortés, que afegeix que "la persuasió té molt mes a veure amb el contagi que amb la raó".
El consultor en comunicació posa com a mala praxi l'actitud d'alguns comercials, "quan bloquegen tots els dubtes legítims que pot tenir un client" i l'intenten convèncer. "No ho fan bé, ja que quan una persona sent que li aparten la seva llibertat d'elecció, no compra", aclareix.
7- Preparació per combatre la improvisació
"La millor improvisació és la preparada", afirma Cánovas. Per poder parlar en públic cal una bona preparació́ metòdica i exhaustiva. Una intervenció́ en públic no es pot improvisar, s'ha de pensar en el procés, la matèria, l'auditori, l'entorn i els mitjans.
En definitiva, no es tracta de banalitzar el contingut, però si ser conscient que la forma condiciona el fons. "Si un vol impactar en la seva audiència i que el recordin, ha de generar emocions", conclou Cánovas.
Impactar en l'audiència i que et recordin no és un objectiu senzill quan l'atenció de l'oient només dura entre 30 i 90 segons. "Descomptant el preàmbul de benvinguda, si en un minut i mig no hi ha valor o no ha passat res que sorprengui o estimuli el públic, ja l'has perdut", adverteix Ramon-Cortés. Així doncs, quines són les claus d'una comunicacióeficaç? La combinació dels aspectes no verbals i el contingut.
1- Un contingut memorable
Tenir un missatge únic i clar i ser capaç d'explicar-lo sense divagar. És a dir, "poder-lo escriure en una sola frase", argumenta el director del centre de formació en habilitats comunicatives. "També s'ha de tenir en compte que cada paràgraf ha de contenir una idea", afegeix.
2- L'impacte atrau
Aquest missatge s'ha de transmetre amb impacte i, en conseqüència, amb creativitat. Segons Ramon-Cortés, "avui en dia hi ha molt poca creativitat, les presentacions són avorrides i fem discursos soporífers i, quan passa el que està previst, el cervell desconnecta".
En aquest sentit, el consultor en comunicació recomana utilitzar recursosnarratius com ara metàfores, vivències i exemples. També proposa fer servir dades sorprenents, comparacions i imatges: "Tot el que tingui un punt de sorpresa o desconcert i, com més al principi de la intervenció, millor".
3- Llenguatge planer
Evitar caure en els llenguatgestècnics, l'argot professional i les sigles, ja que et distancien de l'audiència. "De vegades fem justament el contrari per donar a entendre que som entesos en la matèria però l'ús del llenguatge tècnic de forma reiterada és símptoma d'inseguretat", recorda Ramon-Cortés, qui afegeix que "és important explicar el missatge amb un llenguatge planer i directe, sense diluir-lo".
4- La realitat no existeix
Segons l'expert en comunicació de crisi i director del Màster en Direcció de Comunicació de l'IDEC, Joan Francesc Cánovas (@joancanovas), "la realitat no existeix, tot són percepcions". En aquest sentit, Cánovas destaca que la percepció depèn de l'experiència, de l'entorn i de la predisposició". L'èxit comunicatiu depèn en gran manera del coneixement que un pot tenir del receptor; de les seves idees, creences, actituds, codi cultural, etc. "Mai tindrem una segona oportunitat per causar una primera bona impressió", sentència.
5- La part escènica: la suma de l'inconscient
El llenguatgenoverbal té un gran pes en la comunicació eficaç. De fet, tots els estudis relacionats amb la matèria tenen un aspecte en comú: la majoria de l'efectivitat comunicativa depèn de la comunicació no verbal. Ramon-Cortés va una mica més enllà i concreta les xifres: "El 93% de l'efectivitat d'un missatge depèn de l'inconscient; de la suma entre el llenguatge no verbal i el to de veu. Per contra, el missatge, el llenguatge verbal, només és un 7%".
Cal cuidar la veu i aprendre a utilitzar tots els seus recursos (impostació, vocalització, entonació i modulació), així com ser conscients de l'escenificació i la gesticulació. "Jo recomano crear en el cervell el mode presentació en públic que consisteix en utilitzar un to de veu més fort, més pausat, amb canvis de ritmes… És a dir, evitar les característiques d'una conversa privada", aconsella Ramon-Cortés.
Ara bé, què passa quan el llenguatge no verbal entra en contradicció amb el llenguatge verbal? "Si jo dic una cosa i el meu cos en diu una altra, qui guanya la batalla de la credibilitat és el que la gent veu, no el que estic dient", assegura Cánovas. Aquest concepte és el del parallenguatge; els aspectes que embolcallen el que un diu i li donen credibilitat al contingut. El director del màster de l'IDEC ho exemplifica amb un exemple: "És com quan l'Iniesta diu que està molt content però utilitza un parallenguatge distant al d'una persona entusiasmada; costa de creure'l".
6- La persuasió
Si no ens hem mentalitzat prèviament en el sentit de convéncer-nos a nosaltres mateixos de que el que direm és molt interessant i útil per a l'audiència, és impossible comunicar amb la força que requerix el moment. "L'esforç està en creure's-ho un mateix, no en intentar convèncer als demés", assegura Ramon-Cortés, que afegeix que "la persuasió té molt mes a veure amb el contagi que amb la raó".
El consultor en comunicació posa com a mala praxi l'actitud d'alguns comercials, "quan bloquegen tots els dubtes legítims que pot tenir un client" i l'intenten convèncer. "No ho fan bé, ja que quan una persona sent que li aparten la seva llibertat d'elecció, no compra", aclareix.
7- Preparació per combatre la improvisació
"La millor improvisació és la preparada", afirma Cánovas. Per poder parlar en públic cal una bona preparació́ metòdica i exhaustiva. Una intervenció́ en públic no es pot improvisar, s'ha de pensar en el procés, la matèria, l'auditori, l'entorn i els mitjans.
En definitiva, no es tracta de banalitzar el contingut, però si ser conscient que la forma condiciona el fons. "Si un vol impactar en la seva audiència i que el recordin, ha de generar emocions", conclou Cánovas.