Quan Glòria Saló estudiava un màster financer a Chicago (EUA) l'any 2010, va fer un descobriment en hiperdiversificat mercat nord-americà: establiments de iogurts gelats que es combinaven amb diferents ingredients. Tres anys després, la seva aventura emprenedora, Llagurt, compta amb vint botigues a Catalunya, cinc pròpies i quinze en règim de franquícia.
Perquè l'invent americà funcionés a Catalunya, el van haver d'adaptar, recorda Saló. Als EUA el producte estava elaborat de forma industrial. Quan va explicar-li la idea a la Íngrid Rahola, una amiga seva de la infància, la fórmula no existia encara a casa nostra i van decidir que l'havien d'exportar, però desenvolupant-la a la catalana. La seva intenció era posar en marxa el negoci al 2011, però Rahola va trobar un local a la Rambla de Girona, un dels grans eixos comercials de la ciutat, a la tardor del 2010. No volien deixar passar l'oportunitat.
Producte local
Segons les dues emprenedores, "un negoci a la catalana vol dir optar pel quilòmetre zero". L'aposta implica un marge de benefici menor pel producte, però les dues fundadores estan convençudes que aquesta premissa és la millor decisió empresarial. "Creiem en els productors d'aquí", asseguren. Pràcticament, tots els toppings que ofereixen a les botigues, és a dir, els ingredients que el client posa per sobre del iogurt, són de productors locals. No obstant això, en alguns ingredients han hagut de claudicar, com ara amb les galetes oreos o els mikados, perquè no volen perdre el reclam més comercial per alguns tipus de clients.
A més, el iogurt és ecològic perquè la marca Llagurt també aspira a promocionar el respecte al medi ambient i la qualitat del seu producte. En concret, la base dels iogurts, la matèria primera de la casa, és d'una granja de Campllong (Gironès).
Variacions de producte
"Incorporem toopings sovint perquè vagi variant", destaca Rahola. "Estem pensant a fer granitzats de manera diferents, amb begudes típiques, però transformades, pot ser ratafia, gintónic... Tot això de cara al setembre", detalla.
Finançament doble
La Íngrid Rahola, diplomada en Empresarials, i la Glòria Saló, en Administració i Direcció d'Empreses, quadren amb el perfil i l'arrencada d'un bon emprenedor. Parlen de la confiança en el projecte i l'esforç com a ressorts de l'impuls inicial. Una part del capital inicial venia dels estalvis aconseguits amb els anys en diverses feines d'estiu.
S'hi va sumar el suporteconòmic dels pares i un préstec bancari. Quan van obrir la seva segona botiga encara acumulaven números vermells. Ara asseguren que, després de poc més de dos anys en funcionament, no deuen res a ningú.
Expansió a través de franquícies
No tothom que ha demanat una franquícia de la marca l'ha aconseguida. Per la Íngrid i la Glòria són molt importants els valors. "Hem donat franquícies a gent que s'implica en el projecte i també a persones que necessiten autocupació. Si és una persona que vol obrir el negoci perquè no sap què fer amb els diners, no ho acceptem. Hi ha d'haver feeling, a més de tenir un local ben situat", justifica una de les sòcies.
Actualment tenen prop de 500 peticions, però la seva idea és arribar a 30 franquícies a tot Catalunya. Després volen exportar el seu model de negoci però sempre cap el nord, no veuen el mercat espanyol com un dels seus objectius. "Creiem que la riquesa al territori i l'ocupació són uns valors molt importants en aquests moments".
La xifra de 30 franquícies no és aleatòria. Respon a un estudi que les empresàries van fer segons la població de Catalunya, l'index d'atur i el percentatge de pensionistes. Amb aquestes dades a la mà, van decidir que 30 era el nombre de botigues de Llaugurt que hi havia d'haver a Catalunya. "Sempre t'has de marcar un objectiu", sentencia Rahola.