Llonganissa amb tòfona, ceps, foie-gras o fins i tot recoberta d'or de 24 quirats. Són algunes de les delícies que Font-Sans elabora a la seva fàbrica de Sant Feliu de Pallerols (Girona) i que degusten a mig món. Un projecte nascut a principis de segle XX com una carnisseria de poble que repartia en bicicleta i que actualment produeix més de 600.000 quilos d'embotit d'alta qualitat, factura uns 7 milions d'euros i exporta un 80% de la producció.
"Els grans ja fan productes d'alimentació, nosaltres estem en un nínxol per oferir una experiència gastronòmica per moments especials", explica David Pérez, primer gerent de fora de la família en aquesta empresa que ja suma quatre generacions.
Una carnisseria i una bicicleta
"De la mateixa manera que diuen que tota tecnològica neix en un garatge, tota empresa d'embotits neix en una carnisseria". Així relata David Pérez els orígens de Font-Sans, que es remunten al 1917, quan Josep Font Sentías va obrir una carnisseria a Sant Feliu de Pallerols amb l'objectiu d'elaborar embotits curats tradicionals.
El que era una carnisseria de poble va anar agafant volada i cada vegada venia els seus productes a més indrets: "Cada vegada es venia a més abast i primer es repartia amb bicicleta". Vist l'èxit, el 1934 es construeix la primera fàbrica, que des de llavors ha viscut ampliacions i millores.
Olot, Sant Feliu de Guíxols i Espanya
El tren d'Olot a Sant Feliu de Guíxols va ser una de les claus del creixement: "Ens passava per la porta i ens va permetre vendre a molts indrets". Ja als anys 40 i 50, Font-Sans venia per tot Espanya, especialment amb el seu salsitxó, que es va fer molt popular i tot un referent.
Aquest salt es va viure especialment amb la segona generació, Miquel Font: "Era una persona avançada a l'època". Van adquirir maquinària especialitzada a Alemanya i van ser dels primers a anar a escoles de xarcuteria de París. Un creixement exponencial fins als anys seixanta.
En aquelles dècades, Font-Sans va arribar a ser més grans que Noel o Espuña, dos gegants en l'actualitat: "Ells van anar agafant més volum, nosaltres ens hem mantingut com una empresa tradicional".
El salt al món
Als anys 70 i 80 van ser de manteniment per Font-Sans, el que també suposava un risc: "Els negocis s'han de fer créixer i evolucionar. Un estancament pot ser una mica perillós". Va ser a partir dels 90 quan l'empresa va començar a agafar un nou impuls i va mirar decididament a l'exterior.
"Espanya es feia petit i no era gaire bon mercat perquè no es valorava la qualitat", destaca David Pérez. En aquell moment, ja tenien clar que la qualitat havia de ser la gran aposta. Font-Sans sempre s'havia decidit per mantenir els processos més artesanals, amb assecatges naturals i buscant aquella qualitat que sempre els havia diferenciat.
França, per proximitat, va ser el primer país. A més, molts productes que es fan a tocar dels Pirineus catalans també es consumeixen entre els francesos, com la baiona. I l'entrada va ser molt positiva. Avui dia exporten el 80% de la seva producció a més d'una vintena de països i el 60% a França. Estònia, Lituània, República Txeca, Holanda, Bèlgica o Alemanya són altres mercats rellevants per Font-Sans.
David Pérez: "Innovar és jugar"
Font-Sans destaca per oferir producte gurmet i per crear i dissenyar els seus propis embotits. Al llarg de la seva trajectòria han creat al voltant de 300 productes. "Ens agrada passar-nos-ho bé i fem proves amb productes de tota mena", emfatitza Pérez, que fa valdre la "inquietud desbordant per trobar nous productes i el "gust pel bon menjar i el bon beure".
"Innovar és jugar i provar. De deu coses, ens en funciona una. Sempre estem desenvolupant nous productes per veure si funcionen", afegeix. En el seu catàleg també tenen pernils i altres embotits curats, però la llonganissa és la reina.
Foie, tòfona i pebre de Madagascar
I així és com a partir del 2010 decideixen fer un salt més endavant i van a buscar el producte més gurmet i especial. Són l'empresa amb una gamma més gran del món en llonganissa gurmet. De tòfona negra, de pebre de Madagascar, de foie-gras de Perigord, de pimentó d'Espelette o de castanya d'Ardèche. Tots productes amb denominació d'origen i màxima qualitat.
Una aposta que va liderar David Pérez quan va accedir a la gerència: "Hi havia dues opcions: o ens espavilàvem i fèiem alguna cosa diferent o acabaríem comprats pels grans o tancats". Fa deu anys, exportaven un 25%, avui un 80%. Produïen 300.000 quilos més d'embotit, però facturaven la meitat.
Una llonganissa d'or per Dubai
Fins i tot tenen una llonganissa recoberta amb or de 24 quirats. Van enviar-ne un palet sencer a Dubai. "Busquem el millor ingredient del món", assegura Pérez. A més, tot i que tradicionalment la llonganissa es fa amb retalls de porc, ells utilitzen carn fresca d'espatlla o del pernil. I encara mantenen assecadors que imiten l'assecatge natural i aposten per l'artesania, tot i les innovacions tecnològiques.
Una altra innovació que van treure al mercat va ser una llonganissa d'1,20 metres, que és el producte més exitós. "Suposa un canvi de xip, pot ser un souvenir o un menjar per un dia festiu i especial. Ho hem convertit en un regal", apunta Pérez.
Gran distribució i botigues especialitzades i més gurmet són els principals canals de venda i ara també volen apostar més per la venda per internet. Tot plegat per continuar portant la cultura de la llonganissa artesana i de qualitat feta amb gust català arreu del món.