A la conferència del Partit Laborista de 1996, Tony Blair va declarar que les seves tres prioritats per arribar al càrrec de primer ministre eren "educació, educació i educació". I el seu New Labour va guanyar les eleccions generals de 1997, ocasionant la pitjor derrota als conservadors des del 1906. I ho va aconseguir malgrat la contínua recuperació econòmica i la caiguda de l'atur que el govern sortint havia aconseguit des de finals de la recessió de 1990-1992.
En canvi, a Catalunya no hem vist cap partit polític que posi èmfasi en l'educació (i darrerament, tampoc hem vist cap victòria electoral contundent). Aquesta absència és sorprenent, atès que no cal cercar gaire per trobar motius de pes per centrar l'atenció en el nostre sistema educatiu. El darrer informe internacional PISA, publicat el desembre del 2023, evidencia que la qualitat del sistema educatiu català ha caigut a posicions històriques. Per contra, el mateix informe, al Regne Unit, mostra una realitat diferent. Anglaterra ha superat significativament la mitjana internacional, passant de la dissetena posició en matemàtiques, el 2018, a l'onzena posició, el 2022. I en lectura o ciències s'ha situat a la tretzena posició.
No cal cercar gaire per trobar motius de pes per centrar l'atenció en el nostre sistema educatiu
A més, com tots sabem, Anglaterra té un sistema universitari ben prestigiós. De fet, té quatre de les deu millors universitats del món, segons la classificació QS World University Rankings 2024 - Cambridge, Oxford, Imperial College i UCL. Tanmateix, i contràriament al que passa al nostre país, només una part minoritària del pressupost d'aquestes universitats prové de les arques comunes. I això ocasiona que siguin cares i cobrin molts diners als estudiants. Ara bé, aquest inconvenient, al mateix temps, obliga els centres a ser altament competitius si volen guanyar clients, així com molt eficients a l'hora de trobar fonts de finançament privat.
A les mateixes illes britàniques, hi ha una altra nació, Escòcia, que té universitats de molta qualitat, tot i que, com a Catalunya, s'ofereix l'ensenyament gairebé de franc als estudiants (entenent que es paga amb els impostos dels ciutadans). Segons el mateix rànquing internacional, per cert, el més prestigiós i utilitzat, Escòcia, tot i ser més petita que Catalunya, té tres universitats entre les millors 100 posicionades del món. En canvi, Catalunya, paradoxalment, no en té cap. De fet, la primera universitat catalana no la trobem fins a la posició número 149. I aquesta, malgrat ser la millor posicionada de l'estat espanyol, es troba per darrere d'algunes universitats de l'Aràbia Saudí o de Malàisia.
La primera universitat catalana no la trobem fins a la posició número 149
Segurament, hi ha moltes raons que podrien explicar l'èxit d'algunes d'aquestes universitats. En aquest article en destacaré dues importants i només analitzaré la segona. La primera raó és la qualitat de l'ensenyament. Fa anys que treballo amb companys que provenen d'universitats que es troben entre les deu primeres del món i sempre m'han explicat que quan estudiaven, no només tenien accés a il·lustres personalitats del món acadèmic, sinó que, a més, hi accedien en grups molt reduïts i de manera regular. I és d'aquí d'on prové una part molt important del seu aprenentatge de qualitat.
La segona raó és la menor dependència financera dels pressupostos del seu govern. A diferència de Catalunya, les universitats britàniques s'han de guanyar part de les garrofes i buscar-se la vida per aconseguir finançament d'altres recursos que no siguin públics. I ja se sap, no hi ha millor reclam per a la innovació i la competitivitat que la necessitat. I és aquesta realitat que les impulsa a desenvolupar una mentalitat empresarial que promou i genera una dinàmica econòmica positiva tant per a elles mateixes com per al seu entorn empresarial o per a la resta de l'economia del país.
No només tenien accés a il·lustres personalitats del món acadèmic, sinó que, a més, hi accedien en grups molt reduïts i de manera regular
Per exemple, donem una ullada a les empreses que surten de les universitats, les anomenades spin-off o spin-out. Tot i cal reconèixer l'esforç que està tenint lloc a Catalunya en matèria de donar suport a aquest tipus d'empreses, encara ens manca molt camí per recórrer si mirem els nivells assolits al Regne Unit, incloent-hi a Escòcia on, com ja hem dit, l'educació universitària és altament subvencionada.
Segons l'Universities spin out report 2021, de Source Advisors, que analitza gairebé 1000 empreses que han comercialitzat innovació acadèmica al Regne Unit entre els anys 1998 i 2018, trobem companyia Oxford Nanopore Technologies, sorgida de la Universitat d'Oxford, amb una valoració de vora 2.800 milions d'euros. Un altre cas el tenim amb la corporació Ceres Power, de l'Imperial College, amb un valor de més de 2.300 milions d'euros.
A Escòcia, d'altra banda, trobem l'empresa Exscientia, de la Universitat de Dundee, valorada en més de 900 milions d'euros. Aquesta darrera, de fet, ha estat l'spin-out més reeixida en la dècada compresa entre el 2008 i el 2018 a tot el Regne Unit. Un altre exemple és Fixed Phage, de la universitat escocesa de Strathclyde, valorada en uns 350 milions d'euros. La Universitat d'Edimburg, al seu torn, també es troba entre les millors deu britàniques si ens atenim al valor dels seus spins-out, amb un total de més de 600 milions d'euros.
Encara ens manca molt camí per recórrer si mirem els nivells assolits al Regne Unit, incloent-hi a Escòcia
En definitiva, cal admetre que els escocesos, britànics, i el món anglosaxó en general, han esdevingut mestres a l'hora de connectar les seves universitats amb el seu teixit empresarial, i aquests centres educatius juguen un paper clau en el desenvolupament d'aquestes corporacions. Una vinculació que, sens dubte, ha estat fruit no només de l'esperit innovador propi d'aquestes societats, sinó també de l'obligació que empeny els centres acadèmics a mirar de garantir la seva pròpia existència.
Ara que tindrem un Parlament renovat a Catalunya, els nous càrrecs polítics haurien de clavar l'ull en les nostres escoles i universitats. Cal continuar aprenent d'aquests països que fa anys que converteixen els reptes i les necessitats en oportunitats i èxits.