• Empresa
  • Mar Alarcón: "El cotxe només s'utilitza un 2% del seu temps"

Mar Alarcón: "El cotxe només s'utilitza un 2% del seu temps"

La CEO de SocialCar, plataforma que ja compta amb 150.000 usuaris, reivindica un ús racionalitzat del vehicle mitjançant el lloguer de cotxes entre particulars

Mar Alarcón, CEO of the SocialCar platform
Mar Alarcón, CEO of the SocialCar platform
Laia Corbella
21 de Febrer de 2017
Act. 20 de Febrer de 2018

Fa set anys que Mar Alarcón va posar el seu cotxe, un Mercedes Clase A, a SocialCar, la plataforma online de lloguer de vehicles entre particulars. "El vaig llogar a un empresari que vivia a Sant Cugat que havia d'anar a veure la família a Bilbao", recorda la fundadora de la plataforma tecnològica. Era l'any 2011, un context en què l'economia col·laborativa encara no era un fenomen estructural però on una proposta de model de carsharing Peer-to-Peer (P2P) podia ajudar a generar uns ingressos extres als propietaris de vehicles.

Alarcón diu que ve del món de la sostenibilitat. Llicenciada en Dret i programa de Direcció a l'Iese, abans de muntar SocialCar, va crear juntament amb el seu marit, SocialEnergy, la seva primera empresa d'energies renovables. "Després de tenir el nostre segon fill, vaig decidir desmarcar-me del projecte i muntar SocialCar, feia temps que reflexionava sobre el futur de la mobilitat sostenible, em motivava optimitzar recursos i estudiar nous models", explica en una entrevista amb VIA Empresa.

Després de set anys han aconseguit ser una de les principals plataformes online de lloguer de vehicles entre particulars a Espanya, amb més de 150.000 usuaris. Prova de la solidesa del projecte és la recent aliança estratègica amb el Racc, que ha adquirit el 6% de la startup catalana; la primera aliança entre una plataforma d'economia col·laborativa i un actor del sector automobilístic amb més de 100 anys d'història.

Vau ser els pioners en llançar el servei de lloguer de vehicles entre particulars.
Sí, vam ser els primers i vam estar sols a Espanya durant tres o quatre anys. Ser els pioners a obrir mercat és molt estimulant però també molt difícil, tens un cost d'evangelització molt alt. El capital inicial el vam posar el meu marti i jo. Teníem molt clar que abans d'embolicar a algú o cedir un tros de pastís, havíem de confirmar que el model funcionava, hi havia moltes incògnites al principi. Quan vam estar-ne segurs, va entrar la primera ronda d'inversió a principis del 2015, amb Luis Martín Cabiedes, Vincent Rosso (ex BlaBlaCar), Pau Serracanta de Dorna Sports i altres business angels. Tots ells són smart money. Sempre donem preferència als inversors que ens aporten valor, tant en l'àmbit personal com professional.

Quin perfil tenen els 150.000 usuaris de SocialCar?
Tenen uns 35 anys. Són gent que està acostumada a comprar online. Classe mitjana, amb un component digital. I les principals ciutats són Barcelona i Madrid, seguit de València i Illes Balears.

Un dels vostres objectius és optimitzar la rendibilitat de l'automòbil.
És que és una barbaritat! L'automòbil només s'utilitza un 2% del temps, el 98% del temps està aturat! Vaig anar a viure a Londres el 2003 i vaig deixar el meu cotxe a Barcelona, mort de fàstic en un pàrquing, pagant 120 € de lloguer cada mes. Li havia de demanar al meu germà que el tragués a passejar! Just quan anava a passar una temporada a la Xina, vaig conèixer una parella de Londres que s'instal·lava a Barcelona i que necessitava un vehicle. Els hi vaig llogar i el van utilitzar durant sis mesos. Finalment me'l vaig acabar venent. Quan vam tornar de la Xina amb el meu marit, els dos necessitàvem un cotxe, però realment jo l'utilitzava molt poc, posava gasolina un cop l'any! El meu cotxe va ser el primer de SocialCar.

Entre els usuaris del carsharing hi ha un convenciment o una filosofia més enllà de reduir despeses i estalviar temps?
Hi ha els dos perfils. El perfil d'usuari que creu en l'economia col·laborativa i aposta per aquest projecte perquè és sostenible i el perfil d'usuari que es mou per un tema econòmic. Però el que comença per una motivació econòmica, s'enganxa després per un convenciment. Tu vens coses a Wallapop perquè necessites 10 €? No. La motivació econòmica es transforma en un hàbit.


Mar Alarcón, a la seu de SocialCar. Lali Álvarez

Les aplicacions d'economia col·laborativa no us porteu gaire bé amb els sectors tradicionals... Espanya és el primer país dels 28 de la Unió Europea en què BlaBlaCar ha tingut problemes judicials.
Al final tots som plataformes tecnològiques que posem en contacte A i B perquè realitzin una activitat entre iguals. Som marketplaces, captem oferta i demanda i els posem en contacte. Nosaltres som una plataforma que ens impliquem molt en l'operativa per assegurar-nos que aquestes persones realitzen una activitat amb seguretat i garanties. No som un rent a car, facilito que la gent llogui vehicles sense conductor, però no tenim una flota de vehicles. Moltes plataformes tecnològiques s'han trobat amb obstacles sobretot si actuen en sectors que estan sotmesos a llicències administratives. Concretament, el lloguer de vehicles sense conductor està liberalitzat des de l'any 2010. BlaBlaCar no és competència deslleial perquè no és un servei de transport.

Si els usuaris es lucren, no és economia col·laborativa?
Quan vam llançar SocialCar ni sabíem el que era l'economia col·laborativa, de fet, abans li dèiem consum col·laboratiu. El 2010 nosaltres volíem crear una solució de mobilitat sostenible. Ens imaginàvem una flota de cotxes elèctrics compartits, com un Bicing de cotxes elèctrics. I d'aquí va sortir SocialCar. El concepte d'economia col·laborativa ha patit mil i un intents de definició. Per què no hauria de ser economia col·laborativa si l'actiu és propi i parlem entre dos iguals? Si no hi ha diners, seria l'intercanvi de tota la vida. L'economia col·laborativa a petita escala sempre ha existit, el que ha fet que passi a ser global i escalable ha estat la xarxa.

Primer la societat ho consumeix i després l'Administració ho regula... SocialCar opera dins la legalitat o sou alegals?
SocialCar opera dins un marc legal. Pensa que jo vinc del món jurídic i quan vam començar jo vaig plantejar com havia de tractar el propietari aquesta renda, què és? Diner negre no és, hi ha una transacció traquejable, amb una passarel·la de pagament virtual que va de banc a banc. Vam agafar les lleis fiscals i les lleis que regulen el transport, només sabíem que facilitaríem una activitat determinada entre dos particulars. Jo no he tingut mai la sensació d'operar en un marc il·legal. Ara bé, si la llei no ho posa, no està prohibit. És impossible que la innovació estigui regulada, el tema és la velocitat de la legislació. Jo estic a la Taula sectorial de Transports i Mobilitat de la Comissió d'Economia Col·laborativa de la Generalitat i a altres entitats. Està molt bé que ens preguntin i vulguin conèixer la nostra opinió, però de la primera trobada ja fa dos anys i encara no n'ha sortit res.

El carsharing i el lloguer de cotxes entre particulars perjudica la indústria automobilística? Quin rol juguen les marques de cotxes?
S'han de posar les piles. El 2011 vaig anar a les jornades d'automoció de l'IESE on el director general d'Avancar només va poder parlar cinc minuts. Cinc anys després ja he notat un canvi, a la trobada d'enguany es parlava del cotxe compartit, cotxe connectat, plataformes tecnològiques... La indústria automobilística és molt bona en innovació i nosaltres no som una amenaça pel sector. Hem de fer aliances.

Hi ha empreses que prefereixen prescindir del rènting de vehicles i opten per llogar directament els vehicles?
Tenim casos d'autònoms i empreses petites. No sé si ja hi ha grans empreses, però és una estratègia guanyadora en l'àmbit d'impacte fiscal i estalvi. Per què com a empresa has de posar un cotxe a cada comercial? Lloga cotxes a SocialCar o als mateixos treballadors que vénen amb el seu cotxe i el deixen tot el dia al pàrquing de l'empresa. Per exemple, si la majoria de treballadors d'HP, que està a Sant Cugat, van en cotxe a treballar i, per contra, hi ha una xarxa comercial que necessita vehicle, lloga-li el cotxe a un altre empleat! T'estalvies l'impacte fiscal de la retribució en espècie i a més a més li dónes un incentiu a l'altre treballador, ja que mentre està fent feina, el seu vehicle genera ingressos.

Cap a on evolucionarà la mobilitat de les ciutats? Combinar models?
Sí, hem de pensar en l'usuari final, com més opcions de mobilitat tingui, molt millor. Imagina que pots agafar els ferrocarrils, el Bicing, SocialCar, Avancar... i tot amb una mateixa targeta, seria fantàstic. Cada opció et dóna un servei, són ofertes complementàries, potser vols un carsharing per hores perquè has d'anar a buscar algú a l'aeroport, o necessites un lloguer de tres a cinc dies per fer un trajecte interurbà.

Acabareu recuperant la idea inicial dels cotxes elèctrics compartits?
El cotxe elèctric formarà part de l'equació, però ara mateix genera molts problemes a l'hora de trobar punts de càrrega... Primer la gent s'ha d'acostumar a conduir aquest tipus de vehicles, és una conducció més eficient i després necessitem estructura de punts de càrrega. A Espanya s'han carregat el sector de les renovables, no sé com acabarà, però això és un altre capítol.