Aquesta està sent una bona setmana per a Fepime, la patronal de la pime vinculada a Foment del Treball. Les últimes decisions del conseller Felip Puig van fer perdre a l'organització presidida per María Helena de Felipe la qualitat de més representativa; i més tard quedaven fora de les taules de negociació amb el Govern i sindicats pel Decret del 15 de setembre de 2015 que reformava la representativitat de les patronals. La norma redistribuïa aquesta representació a parts iguals entre Foment del Treball i Pimec. Ara, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment les mesures; per la qual cosa caldria tornar a la distribució que donava un 60% a Foment, un 25% a Pimec i un 15% a Fepime.
Fepime ja ha sol·licitat formalment tornar a les taules de negociació d'on havia quedat exclosa, d'entre les que destaquen la del SOC o la del Consell de Relacions Laborals; a l'espera d'una sentència ferma que estan convençuts que els tornarà a donar la raó. Després de presentar la Radiografia Sage de la Pime 2015, María Helena de Felipe repassa amb VIA Empresa aquesta i la resta de qüestions d'actualitat de la petita i mitjana empresa a Catalunya.
Com valora Fepime la suspensió de part del decret que redefinia el pes de les patronals?
Les mesures cautelars ens estan donant la raó i ens autoritzen a ser on érem i tenir la representació que teníem. És una bona notícia, però és fràgil perquè l'acord s'hauria de fer entre els agents socials, i no pel que digui un jutge. Crec que amb la nova consellera de Treball, Dolors Bassa, tenim un bon suport d'algú que s'ho mira des de fora amb una visió més clara del que podríem fer.
Hi ha voluntat d'acord?
Nosaltres sempre hem tingut voluntat d'acord, però és difícil. Ara ja no parlem ni del tema d'unir-nos, però tenim clar el que representem. Si representem més de 200.000 empreses i parlem d'una altra patronal (Pimec) que en representa 40.000; no enteníem res del que estava passant. Estem judicialitzant la representativitat i això és un problema. Passarem dos, tres o quatre anys arrossegant-ho. Vam tenir una reunió amb la nova consellera de Treball, que està fent unes rondes de converses per veure on és el problema. Ens diu que té l'ànim de conciliar i que en 18 mesos hem de buscar com abordar aquest tema.
Fepime està dolguda amb la tasca de l'exconseller Felip Puig i el decret que ha originat la disputa?
Ell ja ens va dir que una de les primeres coses que volia fer a l'agafar la Conselleria d'Empresa era solucionar el fet que hi hagués tres patronals. Va dedicar molts esforços en diverses reunions per aconseguir la fusió entre Fepime i Pimec. Després, però, es va desmarcar i va començar a parlar de fusionar Pimec amb Foment del Treball i la cosa es va embolicar. Com que no hi va haver acord, és quan va voler que demostréssim cadascú la nostra representativitat. No crec que estiguem dolguts o no, sinó que tot plegat és conseqüència que nosaltres mateixos no vam trobar la fórmula per aconseguir una fusió que ja de per si era difícil per la naturalesa de les dues entitats.
Tot plegat ha generat molt rebombori i un escenari gairebé de guerra patronal. Teniu ganes de fer les paus?
Per part nostra totalment. Però no podem estar un 30% del nostre temps dedicat a aquestes coses. Advocats, declaracions, temps... No repercuteix en res positiu per a les nostres empreses, tot el contrari. Ara bé, no som nosaltres qui ho ha començat. Estàvem molt bé, vam demostrar davant d'un tribunal qui som amb els noms i els NIFs de totes les nostres empreses. A partir d'aquí, si això no agrada, s'escapa de les nostres mans.
Aquest conflicte té alguna relació amb la situació política? Com es viu des de Fepime el procés sobiranista català?
Ara sembla que tenim un Govern per 18 mesos i no sabem com continuarà això. Nosaltres només demanem la màxima estabilitat i claredat. Però 18 mesos és molt poc temps. Després tindrem un altre Govern? No sabem com serà. Això no és bo, especialment per a les empreses mitjanes i grans a l'hora de captar inversions. A més, es parla molt de grans empreses que canvien la seu social i marxen a Madrid, però no parlem de les petites que també ho fan. Per elles és més fàcil, al ser petites són més flexibles, i moltes estan establint les seves seus socials a Madrid o Saragossa.
Amb quin objectiu?
Que si alguna cosa del que passa a Catalunya no els agrada, tenen la tranquil·litat que ja són en un marc legal que no pot variar gaire i tenen estabilitat pels pròxims dos o tres anys. A més, sovint la marca Barcelona et perjudica si vols vendre al mercat espanyol. Cada empresa ho valora segons el seu mercat.
 |
| María Helena de Felipe, durant l'entrevista amb VIA Empresa. Job Vermeulen / Fepime |
Fepime ha acollit la presentació de la Radiografia Sage de la Pime 2015, on la principal conclusió és que les petites i mitjanes empreses no acaben de veure el final de la crisi. Compartiu aquesta visió des de la patronal?
No només la compartim, sinó que ho reivindiquem. Quan vénen les grans indústries i diuen que estem sortint de la crisi, no sé si serà veritat, però nosaltres no ho veiem en els nostres negocis. Especialment la micro i la petita no ho veuen, ja que la mitjana és una altra cosa. Si no diferenciem entre micro, petita i mitjana estem perduts. Aquesta és una de les coses que hem de treballar a escala europea.
Quins són els principals problemes que estan frenant aquesta recuperació?
En primer lloc hi ha el finançament. Després podem parlar de la complexitat burocràtica. Si tens vuit treballadors, has de dedicar tant de temps a tràmits burocràtics que gairebé no te'n queda per fer la feina de veritat.
Sovint es diu que una solució seria aconseguir augmentar la mida mitjana de les pimes...
Sí, és evident que com a organització empresarial hem d'ajudar a aconseguir més empreses mitjanes, que ja són les més petites d'Europa. Els hem de donar eines, però sobretot entorns més competitius i favorables. Així també facilitarem que les micros acabin sent petites. No podem seguir fonamentats en una economia microempresa.
Com es fa això?
Molt fàcil. Si el Parlament Europeu diu les lleis que has de seguir, ha de fixar un marc i una legislació pensada expressament per a la micro. Una altra per a la petita i una darrera per a la mitjana. Només amb aquesta diferenciació ja tens la meitat dels problemes solucionats. Però aquesta regulació ha de venir d'Europa.
La mateixa burocràcia també fa que algunes pimes es frenin voluntàriament a l'hora de créixer?
Sens dubte. Si ja tens 50 treballadors, entren en joc les qüestions sindicals, i has de veure si t'interessa o no. Per això des de la vicepresidència que tenim a la UEAPME, la patronal europea, ens permet unir-nos amb altres organitzacions com nosaltres i posar aquests temes a l'agenda dels governs perquè siguin conscients de com les lleis que fan afecten les pimes. Cal fer la llei per a la petita i després la disposició addicional per a la gran, fins ara hem funcionat al revés. Si es vol que les pimes segueixin sent el motor de l'economia necessitem un marc estable i unes lleis que ens afavoreixin.
En la Radiografia de la Pime també s'incidia en què l'ús de les TIC encara no és tan ampli com caldria esperar...
Hem de conscienciar els nostres associats que això és el futur, si no tens els recursos al núvol, no seràs al mercat.
Alhora, però, són habituals les queixes per mancances en la connexió a Internet, especialment a molts polígons industrials...
La manca d'accés a la fibra òptica va ser la principal queixa en el darrer congrés que vam fer. I per això sí que necessitem el suport del Govern de Catalunya. El conseller Felip Puig va dir que era una de les seves prioritats, però necessitem que realment estigui a l'agenda del nou Govern català. Com podem ser atractius si no tenim ni fibra òptica als polígons?
Què es fa des de Fepime per donar a conèixer les fonts de finançament alternatives al crèdit bancari?
Aquest any farem diverses jornades per tot Catalunya per donar a conèixer opcions interessants com els microfunding, els business angels, etc. I ho farem a través de bones pràctiques, d'empresaris que ho han utilitzat i els ha anat bé. La nostra tasca és de sensibilització.
En què beneficia a les pimes reduir la dependència del crèdit bancari?
El crèdit bancari té el límit que té. Si tens els avals suficients, l'obtens. Però amb aquestes altres eines si tens un bon pla d'empresa, et poden donar suport sense haver-ho d'avalar amb la teva pròpia casa. Es pot ser petit però si vols créixer, ho necessites.
Una altra queixa habitual de les pimes és la morositat que pateixen. Quina és la posició de Fepime al respecte?
Gràcies a la col·laboració amb Cepyme s'està fent un lobby molt important a Madrid per pressionar sobre aquesta qüestió. Des d'aquí tampoc tenim la capacitat per fer res, i per això donem suport a Cepyme perquè faci aquesta pressió, que crec que està fent la millor tasca d'Espanya sobre la morositat.
La vinculació amb Foment i la CEOE pot facilitar el diàleg amb les grans empreses per reconduir aquesta situació?
Les grans empreses tenen altres mecanismes. Però Cepyme és conscient que, quan van a parlar amb els governs de la mà de la CEOE, ha de fer la reivindicació específica per a la pime.
En fiscalitat les pimes també es queixen que el seu tipus impositiu efectiu acaba sent sovint més elevat que el de les grans empreses...
Som conscients d'això, però ara estem esperant nous governs i veurem cap a on es dirigeixen. Ara bé, l'entorn europeu és el que és, i al final sempre s'acaben fent solucions a pedaços. El que és important de debò és que una empresa sàpiga què haurà de pagar els pròxims quatre anys i pugui planificar. Si cada cop que canvia el Govern canvien els impostos... Aquesta és la inestabilitat que no és bona. Demanem estabilitat als governs i polítiques concretes.
Veuríeu amb bons ulls una harmonització fiscal a la Unió Europea?
És molt difícil fer-ho d'un dia per l'altre. Potser plantejar-ho a 10 o 15 anys vista seria possible, però ara mateix no és viable. No podem comparar mercats que estan a nivells tan diferents en productivitat o atur.