20
de Gener
de
2015
Act.
20
de Gener
de
2015
Fa quatre anys la Marta va trencar amb la seva parella, amb qui portaven junts més de set anys, i va veure que el seu desig de tenir fills perillava. Tenia 34 anys, una bona feina en una empresa del sector farmacèutic i recursos econòmics estables, així que va decidir optar per un tractament que minimitzés el risc de no poder ser mare: la vitrificació dels òvuls, una tècnica consistent en l'extracció i congelació d'òvuls perquè més tard puguin ser utilitzats per quedar-se embarassada en un procés de fertilització in-vitro.
Avui, aquesta tècnica innovadora ha obert una alternativa a totes aquelles dones que per voluntat pròpia o circumstàncies alienes – la carrera professional, la manca de recursos econòmics o de parella estable- es veuen forçades a retardar la maternitat més enllà dels 35 anys, edat en què la fertilitat femenina comença a caure en picat.
Conscients de la importància de la maternitat per les dones, companyies com Facebook i Apple han apostat per incloure el tractament de la vitrificació d'òvuls a la cobertura mèdica de les seves treballadores, en una mena d'incentiu per retenir el talent femení en un sector tan escàs de dones com el de les tecnologies.
"Per mi la vitrificació ha estat la segona gran revolució després de la píldora, ja que permet a la dona preservar la seva maternitat", diu Amelia Rodríguez, directora mèdica de la Clínica Eugin, un dels centres de reproducció assistida més destacats de Barcelona. Amb més de 8.000 tractaments anuals i pacients de 76 nacionalitats diferents, Clínica Eugin ofereix des de fa 15 anys diversos tractaments de reproducció assistida, entre ells la congelació d'òvuls.
El tractament costa entorn dels 2.000 euros, incloent-hi l'extracció dels òvuls via estimulació ovàrica i la conservació dels òvuls en el laboratori durant dos anys. Un cop passat aquest termini, si no s'han utilitzat encara, la pacient ha de pagar una tarifa anual de conservació.
La Marta, per exemple, que un any després va trobar una nova parella i va aconseguir quedar-se embarassada de forma natural, es planteja ara si renovar o no la conservació dels òvuls per cinc anys més. En el cas que volgués recórrer als seus òvuls per quedar-se embarassada, s'hauria de sotmetre a una fertilització in-vitro, un procés que a Eugin costa entre els 1.500 i els 1.800 euros.
Amb titulació universitària i sense parella
"A la nostra clínica tenim pacients de perfils molt diferents, però les que sol·liciten la vitrificació d'òvuls solen tenir carrera universitària, treballen i no tenen parella", comenta Rodríguez al despatx de la clínica, on no deixen d'entrar i sortir dones d'aspecte estranger. La majoria provenen de països europeus propers, com França, Itàlia i Regne Unit, però també n'hi ha de Rússia i del nord d'Àfrica. "N'hi ha que vénen a Barcelona perquè troben limitacions legals al seu país. En canvi, la llei espanyola sobre reproducció assistida és molt clara", afegeix Rodríguez.
Legislació sense ambigüitats, un servei mèdic d'alta qualitat i preus competitius gràcies als baixos costos laborals en comparació a altres països europeus han estat factors crítics a l'hora de convertir Barcelona en un hub sanitari internacional, no només en el camp de la reproducció assistida. Als Estats Units, el cost del tractament amb vitrificació d'òvuls pot arribar als 20.000 dòlars. Per altra banda, es tracta d'un tractament alternatiu a la "donació d'òvuls", un procediment que per a segons quines cultures és difícilment acceptable, puntualitza l'Amelia.
Manca d'informació
"El nostre principal prescriptor hauria de ser el metge, però encara queda molta campanya de conscienciació per fer. La majoria de dones encara s'assabenten d'aquesta tècnica per la premsa, i a vegades ja és massa tard", lamenta Rodríguez. La doctora explica que l'eficàcia de la vitrificació i l'èxit de l'embaràs in-vitro també depèn de l'edat. "A Espanya hi ha una falta general d'informació sobre la fertilitat de la dona. Quan una dona de 34 anys va al ginecòleg i li explica que no té parella i vol ser mare, sovint el metge li dóna un copet a l'espatlla i li diu: "tranquil·la, que encara ets molt jove!". Després potser torna als 38 i ja és massa tard".
La mitjana d'edat per tenir el primer fill al nostre país és de 32 anys, una edat que sol coincidir amb l'etapa més productiva de les carreres professionals d'una dona. És el cas de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, que ha confirmat l'embaràs del seu primer fill als 40 anys. Altres dones amb responsabilitats públiques, com Soraya Sáez de Santamaría, també han estrenat la maternitat passats els 40.
Krista Walochik, presidenta per Espanya i Llatinoamèrica de Talengo, una consultora de caçatalents i experta en selecció de talent femení per posicions executives, classifica la "iniciativa" de Facebook i Apple "com a molt pròpia dels nostres temps". "El que estan fent és retardar la maternitat, buscar instruments perquè la dona pugui gestionar el problema de la conciliació familiar més endavant. T'estan dient: "No pateixis". És una forma de gestionar l'estrès d'un moment difícil de la teva carrera", opina Walochik, després d'una xerrada a alts executius organitzada per Esade i el Banc Sabadell.
No obstant això, l'experta insisteix que les empreses haurien d'assumir que els seus empleats -homes i dones per igual-, "passen per diferents moments en la seva vida laboral i personal: en alguns tindran disposició a acceptar més o menys mobilitat, responsabilitat, o a voler ser mares; per tant, haurien de fer 'plans duraders', que no presentin carrera i maternitat com a coses incompatibles", diu Walochik.
El retorn empresarial de la dona executiva
L'any 2013, la directora operativa de Facebook, Sheryl Sandberg, va publicar el llibre Lean In: Women, Work, and the Will to Lead, que instava les dones a "moure's" per trencar la gran bretxa que encara separa el treball de la vida familiar. Sandberg és juntament amb Marissa Mayer, de Yahoo, una de les poques dones directives amb les quals compta la indústria tecnològica. El 45% de les companyies de Silicon Valley no tenen cap dona en el seu equip exectiu, segons dades de la consultora Fenwick&West, citades a la revista The New Yorker.
"Les empreses han de tenir en compte que tenir un equip executiu més diversificat, amb més dones, multiplica i fins i tot duplica la sostenibilitat del negoci", assegura Walochik. Fa poc, la consultora McKinsey va publicar un informe demostrant que les organitzacions amb equips executius més diversos quant a gènere tenen un retorn econòmic i financer "dramàticament superior" a les altres.
Avui, aquesta tècnica innovadora ha obert una alternativa a totes aquelles dones que per voluntat pròpia o circumstàncies alienes – la carrera professional, la manca de recursos econòmics o de parella estable- es veuen forçades a retardar la maternitat més enllà dels 35 anys, edat en què la fertilitat femenina comença a caure en picat.
Conscients de la importància de la maternitat per les dones, companyies com Facebook i Apple han apostat per incloure el tractament de la vitrificació d'òvuls a la cobertura mèdica de les seves treballadores, en una mena d'incentiu per retenir el talent femení en un sector tan escàs de dones com el de les tecnologies.
"Per mi la vitrificació ha estat la segona gran revolució després de la píldora, ja que permet a la dona preservar la seva maternitat", diu Amelia Rodríguez, directora mèdica de la Clínica Eugin, un dels centres de reproducció assistida més destacats de Barcelona. Amb més de 8.000 tractaments anuals i pacients de 76 nacionalitats diferents, Clínica Eugin ofereix des de fa 15 anys diversos tractaments de reproducció assistida, entre ells la congelació d'òvuls.
El tractament costa entorn dels 2.000 euros, incloent-hi l'extracció dels òvuls via estimulació ovàrica i la conservació dels òvuls en el laboratori durant dos anys. Un cop passat aquest termini, si no s'han utilitzat encara, la pacient ha de pagar una tarifa anual de conservació.
La Marta, per exemple, que un any després va trobar una nova parella i va aconseguir quedar-se embarassada de forma natural, es planteja ara si renovar o no la conservació dels òvuls per cinc anys més. En el cas que volgués recórrer als seus òvuls per quedar-se embarassada, s'hauria de sotmetre a una fertilització in-vitro, un procés que a Eugin costa entre els 1.500 i els 1.800 euros.
Amb titulació universitària i sense parella
"A la nostra clínica tenim pacients de perfils molt diferents, però les que sol·liciten la vitrificació d'òvuls solen tenir carrera universitària, treballen i no tenen parella", comenta Rodríguez al despatx de la clínica, on no deixen d'entrar i sortir dones d'aspecte estranger. La majoria provenen de països europeus propers, com França, Itàlia i Regne Unit, però també n'hi ha de Rússia i del nord d'Àfrica. "N'hi ha que vénen a Barcelona perquè troben limitacions legals al seu país. En canvi, la llei espanyola sobre reproducció assistida és molt clara", afegeix Rodríguez.
Legislació sense ambigüitats, un servei mèdic d'alta qualitat i preus competitius gràcies als baixos costos laborals en comparació a altres països europeus han estat factors crítics a l'hora de convertir Barcelona en un hub sanitari internacional, no només en el camp de la reproducció assistida. Als Estats Units, el cost del tractament amb vitrificació d'òvuls pot arribar als 20.000 dòlars. Per altra banda, es tracta d'un tractament alternatiu a la "donació d'òvuls", un procediment que per a segons quines cultures és difícilment acceptable, puntualitza l'Amelia.
Manca d'informació
"El nostre principal prescriptor hauria de ser el metge, però encara queda molta campanya de conscienciació per fer. La majoria de dones encara s'assabenten d'aquesta tècnica per la premsa, i a vegades ja és massa tard", lamenta Rodríguez. La doctora explica que l'eficàcia de la vitrificació i l'èxit de l'embaràs in-vitro també depèn de l'edat. "A Espanya hi ha una falta general d'informació sobre la fertilitat de la dona. Quan una dona de 34 anys va al ginecòleg i li explica que no té parella i vol ser mare, sovint el metge li dóna un copet a l'espatlla i li diu: "tranquil·la, que encara ets molt jove!". Després potser torna als 38 i ja és massa tard".
La mitjana d'edat per tenir el primer fill al nostre país és de 32 anys, una edat que sol coincidir amb l'etapa més productiva de les carreres professionals d'una dona. És el cas de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, que ha confirmat l'embaràs del seu primer fill als 40 anys. Altres dones amb responsabilitats públiques, com Soraya Sáez de Santamaría, també han estrenat la maternitat passats els 40.
Krista Walochik, presidenta per Espanya i Llatinoamèrica de Talengo, una consultora de caçatalents i experta en selecció de talent femení per posicions executives, classifica la "iniciativa" de Facebook i Apple "com a molt pròpia dels nostres temps". "El que estan fent és retardar la maternitat, buscar instruments perquè la dona pugui gestionar el problema de la conciliació familiar més endavant. T'estan dient: "No pateixis". És una forma de gestionar l'estrès d'un moment difícil de la teva carrera", opina Walochik, després d'una xerrada a alts executius organitzada per Esade i el Banc Sabadell.
No obstant això, l'experta insisteix que les empreses haurien d'assumir que els seus empleats -homes i dones per igual-, "passen per diferents moments en la seva vida laboral i personal: en alguns tindran disposició a acceptar més o menys mobilitat, responsabilitat, o a voler ser mares; per tant, haurien de fer 'plans duraders', que no presentin carrera i maternitat com a coses incompatibles", diu Walochik.
El retorn empresarial de la dona executiva
L'any 2013, la directora operativa de Facebook, Sheryl Sandberg, va publicar el llibre Lean In: Women, Work, and the Will to Lead, que instava les dones a "moure's" per trencar la gran bretxa que encara separa el treball de la vida familiar. Sandberg és juntament amb Marissa Mayer, de Yahoo, una de les poques dones directives amb les quals compta la indústria tecnològica. El 45% de les companyies de Silicon Valley no tenen cap dona en el seu equip exectiu, segons dades de la consultora Fenwick&West, citades a la revista The New Yorker.
"Les empreses han de tenir en compte que tenir un equip executiu més diversificat, amb més dones, multiplica i fins i tot duplica la sostenibilitat del negoci", assegura Walochik. Fa poc, la consultora McKinsey va publicar un informe demostrant que les organitzacions amb equips executius més diversos quant a gènere tenen un retorn econòmic i financer "dramàticament superior" a les altres.