Mercabarna, 50 anys de mercat majorista
El centre comercialitza més de dos milions de tones d'aliments anuals, amb 700 empreses i 7.500 treballadors
La presidenta de Mercabarna, Montserrat Ballarín, ha presidit aquest divendres l'acte oficial de commemoració del cinquanta aniversari, juntament amb el director general de Mercabarna, Josep Tejedo; el secretari general de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat, David Mascort, i el director de la Fundació Alicia, Toni Massanés, que ha fet una radiografia de l'evolució de l'alimentació en els últims cinquanta anys.
Ballarín ha destacat que Mercabarna "és un motor econòmic i un espai generador d'ocupació, eix vertebrador de l'alimentació fresca que fa possible l'existència del petit i mitjà comerç".
Per la seva banda, Josep Tejedo ha recordat la història de Mercabarna, que el 1971 va acollir el Mercat Central de Fruites i Hortalisses procedent de l'antic Mercat del Born de Barcelona.
"Per raons logístiques, d'espai i sanitàries, es va optar per traslladar els mercats centrals aquí", ha explicat Tejedo.
Amb una superfície de 90 hectàrees, Mercabarna està situat en la Zona Franca de Barcelona i el seu àmbit d'influència aconsegueix més de 10 milions de consumidors de Catalunya, Espanya i la resta del món.
El mercat majorista acull més de 700 empreses que generen 7.500 llocs de treball i cada dia rep la visita d'unes 23.000 persones, amb un augment dels compradors estrangers en els últims anys.
El rebost del producte fresc
La història de Mercabarna en aquests 50 anys és un element determinant per explicar i entendre com ha evolucionat l'alimentació dels catalans durant aquest període. En aquest sentit, Fundació Alícia ha liderat l'anàlisi 50 anys de l'evolució de l'alimentació a Catalunya, presentada a Mercabarna, que aborda els aspectes socioeconòmics més importants que han condicionat els gustos i formes de consum al llarg del darrer mig segle.
Per a Massanés "Mercabarna és el rebost que garanteix el producte fresc a Catalunya i és fonamental per entendre com els hàbits alimentaris han anat canviant segons la demanda dels consumidors i les tendències de cada moment".
La investigació detalla els aspectes més rellevants que han condicionat aquests canvis, com ara l'arribada de nous productes alimentaris a la vida diària dels catalans, l'evolució de la despesa en alimentació a les llars –que ha passat d'un 38% el 1973 a un 17% el 2015- o la incorporació massiva de la dona al mercat de treball.
Altres condicionants d'importància que s'hi destaquen són la nuclearització de les famílies, la menor dedicació de temps a cuinar a casa, la pèrdua de coneixements relacionats amb el món culinari domèstic o la influència de noves cultures alimentàries a la societat catalana, així com la globalització.
L'estudi d'Alícia per a Mercabarna planteja també les noves tendències alimentàries del futur, que apunten cap a una possible recuperació del model mediterrani tradicional, amb l'objectiu de tornar a hàbits més saludables.
Amb tot, la tendència serà a comprar aliments cada vegada més elaborats i també es preveu un augment de la demanda de productes de proximitat i ecològics. Segons Massanés, "en el futur, el repte és continuar garantint el subministrament perquè tothom pugui tenir productes de bona qualitat, bons, sans i sostenibles a l'abast. Tots els agents de la cadena alimentària, amb el compromís conscient dels consumidors, han de fer que això sigui possible".