13
d'Octubre
de
2014
Act.
13
d'Octubre
de
2014
La seva expansió té forma de taca d'oli. A poc a poc, a qui tothom defineix com "el gegant de la distribució espanyola" ha anat guanyant lideratge a cadascun dels territoris on s'ha implantat. Aquests dies, Mercadona ha inaugurat botiga per primer cop al País Basc, un dels últims territoris on els clients encara no tenien a mà la llet Hacendado o els productes de neteja Bosque Verde. Només en 2013 han facturat 19.812 milions d'euros, un 4% més que l'any anterior.
A Catalunya la firma està present des de l'any 1993, quan es va inaugurar la primera botiga a la ciutat de Lleida. Paradoxalment aquest és el territori català on menys centres hi ha, un total d'11, en comparació amb els 140 supermercats de Barcelona. En total, són 206 supermercats a Catalunya i 10.552 treballadors contractats els que avalen la confiança de Mercadona en el consumidor i en el productor català.
De l'estratègia de 'la taca d'oli' i el creixement sostingut de l'empresa ens parla Bernat Morales, director de relacions externes de Mercadona Catalunya. "El creixement surt a partir de les botigues de Castelló, des d'on van començar a sorgir oportunitats. Vam obrir dos a Lleida, una a Reus... i a partir d'aquí, l'any 1998, Mercadona va trobar l'oportunitat de quedar-se una empresa catalana en venda que tenia unes característiques semblants a les de Mercadona", explica. En l'any 1998, Roig adquireix també una altra empresa petita que tenia una única botiga a Sant Cugat del Vallès. "A partir d'aquí es fa el pas d'ampliació per integrar aquestes companyies dintre de l'estructura de Mercadona, accelerant el procés d'expansió", explica.
Model propi i d'èxit
Arran l'èxit de Mercadona, la curiositat que desperta Juan Roig és creixent. El seu propietari és un empresari assegut amb dret propi a l'anhelat llistat dels empresaris més rics d'Espanya, competint directament amb el magnat d'Inditex o el creador de Mango. Del seu caràcter i també de la seva història en sap en profunditat el periodista econòmic Javier Alfonso, que ha retratat en l'interessant llibre Historia de un éxito: Mercadona (Editorial Conecta, 2014) el desenvolupament de la companyia i sobretot, la filosofia que Roig ha contagiat a cadascun dels membres del seu equip.
"La història de Mercadona és la d'una empresa que pot servir de model per a moltes altres empreses, poden mirar-se en aquest mirall", afirma Alfonso, qui assegura que Roig va seguir durant molts anys els passos de El Corte Inglés "quant a no ser una empresa transparent, que comunicava poc, però també per a crear una empresa amb un model propi i d'èxit, com ho era aquesta", apunta.
Alfonso no va poder entrevistar Roig per aprofundir en la redacció del llibre, però sí que va avisar la companyia que l'escriuria. Les dades, xifres i tota la informació corporativa possible la hi van fer arribar, però l'entrevista amb el màxim responsable se li ha resistit. Amb tot, Alfonso traça amb força detalls la cronologia de l'èxit de la companyia, des dels orígens de l'empresa familiar Cárnicas Roig fins al tot-terreny de la distribució alimentària que s'ha convertit.
Botiguers per damunt de tot
I és que Mercadona és líder a tot arreu sense amagar les claus del seu model. Ens ho explica Morales en la seva entrevista amb VIAempresa: "L'íntima relació entre treballador i client és la clau de l'èxit. Nosaltres aspirem que si el client ve aquí cada setmana, trobi les mateixes cares, que el coneguin i que si té família, acaben coneixent-la. Això no deixa de ser una cosa molt implícita de la forma de ser d'un bon comerciant de tota la vida".
El lema 'Reinventar-nos per ser més botiguers' és l'últim que la companyia ha adoptat com a senyera i que ha implicat canviar alguna de les estructures assimilades al si de la companyia. El més visible és la col·laboració amb les llotges de peix (A Catalunya, amb les de Llançà, Port de la Selva, Roses, L'Escala, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Arenys de Mar, Barceloneta i Vilanova i la Geltrú) per oferir peix fresc cada dia als seus comerços. "Havíem de potenciar el producte fresc de proximitat perquè, des d'un punt de vista de sostenibilitat, no podem fer res que faci que el nostre sector primari s'enfonsi i s'arruïni, perquè si no hauríem de buscar productes més lluny, el que també suposaria que fossin més cars", reflexiona Morales.
Sempre preus baixos, un lema de 20 anys
El preu, sempre el preu. L'eslògan 'Sempre preus baixos' ha acompanyat la companyia durant els últims 20 anys perquè segons Alfonso -el periodista- és una obsessió. "Ell sempre ha intentat mantenir els preus baixos perquè a la gent li agrada comprar barat sempre". Des de la companyia asseguren que el preu és important però sobretot ho és la qualitat. "El consumidor ha canviat molt, té un esperit anti malbaratament que abans no existia i el seu consum és molt més racional. A més, el marquisme també està canviant al cap del consumidor: vol comprar primer, bona qualitat i després, al millor preu possible, es diguin com es diguin els productes", afirma Morales.
Hi ha dos reptes de futur per a Mercadona, almenys que siguin públics. El primer és convertir en 2015 la xarcuteria i la carnisseria en establiments que despatxen al tall, una volta als orígens del que sempre havia fet la companyia. "Encara no sabem cap a on anirem, però des de l'any 2008 el que ens va quedar clar és que havíem de reinventar-nos constantment. Si mires una botiga ara i penses com era fa quatre anys no té res a veure", apunta Morales.
El segon repte té a veure amb l'e-commerce. "És un tema on ens queda molta feina per fer", avança Morales. El directiu reconeix que l'empresa té botiga online però amb moltes mancances. "Les hem d'abordar el dia que toqui per millorar. Tenim molta gent que ens compra per Internet però en el nostre sector el percentatge de compres online és molt reduït", apunta.
A Catalunya la firma està present des de l'any 1993, quan es va inaugurar la primera botiga a la ciutat de Lleida. Paradoxalment aquest és el territori català on menys centres hi ha, un total d'11, en comparació amb els 140 supermercats de Barcelona. En total, són 206 supermercats a Catalunya i 10.552 treballadors contractats els que avalen la confiança de Mercadona en el consumidor i en el productor català.
De l'estratègia de 'la taca d'oli' i el creixement sostingut de l'empresa ens parla Bernat Morales, director de relacions externes de Mercadona Catalunya. "El creixement surt a partir de les botigues de Castelló, des d'on van començar a sorgir oportunitats. Vam obrir dos a Lleida, una a Reus... i a partir d'aquí, l'any 1998, Mercadona va trobar l'oportunitat de quedar-se una empresa catalana en venda que tenia unes característiques semblants a les de Mercadona", explica. En l'any 1998, Roig adquireix també una altra empresa petita que tenia una única botiga a Sant Cugat del Vallès. "A partir d'aquí es fa el pas d'ampliació per integrar aquestes companyies dintre de l'estructura de Mercadona, accelerant el procés d'expansió", explica.
Model propi i d'èxit
Arran l'èxit de Mercadona, la curiositat que desperta Juan Roig és creixent. El seu propietari és un empresari assegut amb dret propi a l'anhelat llistat dels empresaris més rics d'Espanya, competint directament amb el magnat d'Inditex o el creador de Mango. Del seu caràcter i també de la seva història en sap en profunditat el periodista econòmic Javier Alfonso, que ha retratat en l'interessant llibre Historia de un éxito: Mercadona (Editorial Conecta, 2014) el desenvolupament de la companyia i sobretot, la filosofia que Roig ha contagiat a cadascun dels membres del seu equip.
"La història de Mercadona és la d'una empresa que pot servir de model per a moltes altres empreses, poden mirar-se en aquest mirall", afirma Alfonso, qui assegura que Roig va seguir durant molts anys els passos de El Corte Inglés "quant a no ser una empresa transparent, que comunicava poc, però també per a crear una empresa amb un model propi i d'èxit, com ho era aquesta", apunta.
Alfonso no va poder entrevistar Roig per aprofundir en la redacció del llibre, però sí que va avisar la companyia que l'escriuria. Les dades, xifres i tota la informació corporativa possible la hi van fer arribar, però l'entrevista amb el màxim responsable se li ha resistit. Amb tot, Alfonso traça amb força detalls la cronologia de l'èxit de la companyia, des dels orígens de l'empresa familiar Cárnicas Roig fins al tot-terreny de la distribució alimentària que s'ha convertit.
Botiguers per damunt de tot
I és que Mercadona és líder a tot arreu sense amagar les claus del seu model. Ens ho explica Morales en la seva entrevista amb VIAempresa: "L'íntima relació entre treballador i client és la clau de l'èxit. Nosaltres aspirem que si el client ve aquí cada setmana, trobi les mateixes cares, que el coneguin i que si té família, acaben coneixent-la. Això no deixa de ser una cosa molt implícita de la forma de ser d'un bon comerciant de tota la vida".
El lema 'Reinventar-nos per ser més botiguers' és l'últim que la companyia ha adoptat com a senyera i que ha implicat canviar alguna de les estructures assimilades al si de la companyia. El més visible és la col·laboració amb les llotges de peix (A Catalunya, amb les de Llançà, Port de la Selva, Roses, L'Escala, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Arenys de Mar, Barceloneta i Vilanova i la Geltrú) per oferir peix fresc cada dia als seus comerços. "Havíem de potenciar el producte fresc de proximitat perquè, des d'un punt de vista de sostenibilitat, no podem fer res que faci que el nostre sector primari s'enfonsi i s'arruïni, perquè si no hauríem de buscar productes més lluny, el que també suposaria que fossin més cars", reflexiona Morales.
Sempre preus baixos, un lema de 20 anys
El preu, sempre el preu. L'eslògan 'Sempre preus baixos' ha acompanyat la companyia durant els últims 20 anys perquè segons Alfonso -el periodista- és una obsessió. "Ell sempre ha intentat mantenir els preus baixos perquè a la gent li agrada comprar barat sempre". Des de la companyia asseguren que el preu és important però sobretot ho és la qualitat. "El consumidor ha canviat molt, té un esperit anti malbaratament que abans no existia i el seu consum és molt més racional. A més, el marquisme també està canviant al cap del consumidor: vol comprar primer, bona qualitat i després, al millor preu possible, es diguin com es diguin els productes", afirma Morales.
Hi ha dos reptes de futur per a Mercadona, almenys que siguin públics. El primer és convertir en 2015 la xarcuteria i la carnisseria en establiments que despatxen al tall, una volta als orígens del que sempre havia fet la companyia. "Encara no sabem cap a on anirem, però des de l'any 2008 el que ens va quedar clar és que havíem de reinventar-nos constantment. Si mires una botiga ara i penses com era fa quatre anys no té res a veure", apunta Morales.
El segon repte té a veure amb l'e-commerce. "És un tema on ens queda molta feina per fer", avança Morales. El directiu reconeix que l'empresa té botiga online però amb moltes mancances. "Les hem d'abordar el dia que toqui per millorar. Tenim molta gent que ens compra per Internet però en el nostre sector el percentatge de compres online és molt reduït", apunta.