El mercat laboral demana "esquitxar-se de tecnologia" per avançar-se al futur
L'AI & Big Data Congress, organitzat pel CIDAI i Eurecat, celebra el seu desè aniversari analitzant el futur de les noves generacions
Fa dècades que empreses, centres d’innovació i experts entrenen models d’intel·ligència artificial, però, qui entrena la humanitat per acollir aquesta tecnologia? Mentre el planeta se submergeix en el descobriment de la intel·ligència artificial, el Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que aproximadament el 40% de les feines a escala global es vegin afectades. Així ho ha recordat la vicedegana d’Impacte Social i Innovació Acadèmica de la UPF-BSM, Ana Freire, durant la celebració del desè aniversari de l’AI & Big Data Congress, el congrés sobre intel·ligència artificial i big data al sector empresarial organitzat pel Centre of Innovation for Data Tech and Artificial Intelligence (CIDAI) i coordinat pel centre tecnològic Eurecat, en el marc de l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya, Catalonia AI.
La cita, que té lloc entre el 9 i el 10 d’octubre a l’Auditori L’illa (Axa) Barcelona, aborda les dimensions de l’impacte d’aquesta tecnologia i els reptes en la seva aplicació, amb especial atenció a la sostenibilitat, la creativitat, les aplicacions sectorials i la regulació, entre d’altres. El director del CIDAI i director científic de l’Àrea Digital d’Eurecat, Joan Mas, ha posat en valor “el recorregut del congrés que, des del seu inici, ha cercat la divulgació tecnològica i la compartició de coneixement expert com a palanca per a la creació i reforç de l’ecosistema de dades i IA a Catalunya”. D’aquesta manera, si bé el congrés va néixer sota el nom Big Data Congress, va ser el 2019 quan va afegir les sigles “AI”, tres anys abans del naixement de “la cara visible” de la intel·ligència artificial: el ChatGPT.
La humanitat s'entrena per "abraçar la IA"
En la primera ponència del primer dia del congrés, titulada Entrenant la Humanitat (no només als algoritmes) per a l'era de la intel·ligència artificial, Freire ha ressaltat la importància d’estar preparats “per a l’arribada de la IA”, posant el polèmic exemple del banc suec Klarna, que amb la incorporació d’un xatbot equipat amb aquesta tecnologia ha reduït la plantilla dels 5.000 treballadors als 3.800. “I preveu fer-ho fins als 2.000”, ha destacat Freire, qui ha comentat que aquest “és només un exemple dels molts casos en què la IA està reemplaçant personal”.
Malgrat l’amenaça que aquesta tecnologia pot suposar per a la força laboral mundial, l’experta també ha destacat que “totes aquelles empreses que abracin la intel·ligència artificial multiplicaran la seva productivitat gairebé per cinc”, motiu pel qual s’espera que “la demanda de treballs de l’àmbit de la IA es multipliqui per 3,5”. Es tracta d’unes previsions en què la IA generativa té una influència significativa, ja que aquesta està solucionant una de les principals preocupacions de les empreses: l’automatització de tasques i optimització de processos.
La IA generativa frena les previsions de creació de llocs de treball
El seu auge, que té lloc el 2022, explica que les previsions del Fòrum Econòmic Mundial apuntessin que la intel·ligència artificial seria la responsable de crear 97 milions de llocs de treball davant la destrucció de 85 milions de llocs, però, que el 2023, el mateix organisme modifiqués els seus pronòstics considerablement: si bé preveu la destrucció de 83 milions de llocs de feina, en pronostica la creació de només 69 milions. “Aquestes dades es veuen clarament condicionades per l’aparició de la intel·ligència artificial generativa i el ChatGPT”, ha assenyalat Freire.
El Fòrum Econòmic Mundial preveu la destrucció de 83 milions de llocs de feina, davant la creació de 69 milions
Tanmateix, la vicedegana d’Impacte Social i Innovació Acadèmica de la UPF-BSM ha aprofitat la seva intervenció per mencionar aquelles feines que, d’una banda, experimentaran un creixement considerable, i les que, de l’altra banda, van de capa caiguda: “Els especialistes en IA i aprenentatge automàtic, en sostenibilitat i els analistes d'intel·ligència empresarial són les ocupacions que més creixeran”, ha dit, contrastant amb “els professionals de la banca o del servei de correus, així com bona part de l’àmbit administratiu”.
"Si els joves no coneixen aquestes professions, com pretenem que les estudiïn?"
Així mateix, Freire ha posat èmfasi en el llarg llistat de “les feines del demà”, entre les quals també hi ha els analistes de seguretat de la informació, enginyers en tecnologies financeres, en robòtica o analistes de dades i científics. “Si preguntem als joves a què es volen dedicar, difícilment respondran una d’aquestes opcions, perquè no es coneixen. I, si no es coneixen, com pretenem que les estudiïn?”, ha preguntat l’experta, qui ha afegit que “existeix una clara falta d’alineació entre el sistema educatiu i el que demanda el món laboral. Les universitats i centres educatius ens hem de posar les piles per començar a formar les noves generacions des de zero en aquests rols”.
Quines són les habilitats toves necessàries per afrontar el 2025?
Tanmateix, aquesta transformació tecnològica accentuada en període postpandèmic, no demana únicament un seguit d’estudis i coneixements, sinó també dominar les conegudes habilitats toves -o soft skills-. En aquest context, Freire ha recuperat el llistat de les 10 principals competències per afrontar el 2025 que el Fòrum Econòmic Mundial proposa en el seu Future of Jobs Report 2020. Entre aquestes, destaquen la creativitat, el lideratge, la resiliència o el pensament crític. “Fins i tot, algunes d’aquestes ja les atribuïm a les màquines”, ha comentat l’experta, qui ha subratllat que "els programes formatius tradicionals no integren aquestes habilitats, i cal començar a treballar-les".
El 2030, Europa necessitarà 20 milions d’especialistes en l’àmbit IT, i només hi haurà 12 milions
Ara per ara, aquestes competències personals són les que, en bona part, ens diferencien de les màquines: “Els humans tenim l’habilitat de generar aprenentatge a partir de poques dades i experiències, mentre que en el cas de la intel·ligència artificial és tot un repte. En raonar amb poques dades sempre hem estat vencedors”, ha destacat Freire, qui ha valorat la “intel·ligència natural” per ser hàbil en “formar idees de fenòmens que no estan presents o no existeixen, així com de rebre i integrar ràpidament informació per prendre decisions”.
Aquestes habilitats, encara lluny de ser adoptades per les màquines, alhora allunya la humanitat d’assolir el que OpenAI ha definit com a intel·ligència general artificial, un tipus hipotètic d’IA que iguala o supera la intel·ligència humana. Els creadors de ChatGPT proposen cinc etapes fins a assolir aquest escenari, que Freire “no veu possible”: xatbots, raonadors, agents, innovadors i organitzadors. “Actualment, ens trobem en el segon nivell, en el de raonadors, ja que la IA té la capacitat de raonar com un humà en la resolució de problemes en una àmplia gamma de temes, però encara no pot dur a terme accions independents a les instruccions humanes”, ha dit.
La bretxa 2030 i les conseqüències de no estar preparats pel "canvi de paradigma"
“Què passa si no estem entrenats per a aquest canvi de paradigma?”, ha qüestionat Freire, qui ha detallat les conseqüències que afectarien els humans -l’atur-, les companyies -manca de talent-, i els governs -desigualtats socials i problemes econòmics arran de les dues conseqüències anteriors-. Per aquest motiu, l’experta ha ressaltat la necessitat de formar tant treballadors actuals com futures generacions: “Les empreses han d’invertir en programes de formació, tant interns com externs, i apostar per una major col·laboració amb el món acadèmic, delegant aquesta tasca a aquells experts que la formació és part del seu dia a dia”.
Freire: "Cal esquitxar de tecnologia tots els nous programes de formació"
Quant a les noves generacions, Freire ha recordat la “preocupant” dada que es projecta en el panorama europeu de cara al 2030: mentre es necessitaran uns 20 milions d’especialistes en l’àmbit IT, només hi haurà 12 milions. “Cal lluitar contra aquesta bretxa, aquesta escassetat d’especialistes en el mercat laboral és una de les grans barreres per l’avenç tecnològic de les empreses”, ha dit la vicedegana d’Impacte Social i Innovació Acadèmica de la UPF-BSM, qui ha demanat “esquitxar de tecnologia” tots els nous programes de formació i ha recordat que els responsables d’aquest progrés són “tant els governs, com les companyies i les persones. Tots som responsables”.