"Volem ser els especialistes en vins d'Espanya", repeteix sempre que pot Miguel Ángel Torres (Barcelona, 1941). El president de Bodegues Torres lidera una empresa familiar amb més de 140 anys d'història que "encara té molt camí per recórrer".
El relleu generacional
Un camí que cada cop marquen més els seus fills, la cinquena generació. Un dels seus tres descendents, Miguel, ja ocupa la direcció general del grup des del 2012; mentre que la Mireia és la directora general d'algunes de les companyies que controla l'empresa.
Una transició modèlica és un dels objectius prioritaris de Torres. "Jo vaig patir molt en la transició, ja que el meu pare era reticent a deixar-me poder, volia seguir controlant-ho tot". Aquestes dificultats en el traspàs entre la tercera i la quarta generació familiar a l'empresa són "alguns dels moments més complicats que he viscut", recordava Miguel A. Torres en una conferència a Esade.
Mig segle a l'empresa
Estudiant de Ciències Químiques a la UB, i especialitzat en enologia i viticultura a Dijon, a la Borgonya; Miguel A. Torres es va incorporar al negoci familiar el 1962. Des d'aleshores no ha deixat de treballar per fer créixer les bodegues familiars.
L'únic parèntesi va ser a inicis dels 80, quan les dificultats en el traspàs de poders el van empènyer a "un any sabàtic a Montpeller per perfeccionar els estudis en viticultura". Al tornar, no va recuperar el càrrec de gerent, però "vaig entendre que havia de ser pacient i esperar que el meu pare acabés canviant, com va fer", recorda.
Més enllà dels moments complicats, Torres creu que "l'avantatge de l'empresa familiar és que s'aprèn a cada generació"; i celebra tenir "uns fills excepcionals amb els quals intento no cometre els mateixos errors que vaig patir".
Políglota i sostenible
Miguel A. Torres parla cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i alemany. A més, ha estudiat durant diversos anys japonès, xinès i rus. Una facilitat amb els idiomes que ha viscut des de sempre. El 1967 es va casar amb Waltraud Maczassek; una alemanya que va iniciar i dirigir les primeres exportacions de Torres al seu país.
L'experimentat empresari és un enamorat dels vins, i en parla amb coneixement i devoció. Assegura que en aquest sector "pots guanyar diners però no els veuràs mai, sempre s'han de reinvertir", i que els projectes han de ser a llarg termini.
L'ecologia i el canvi climàtic són algunes de les seves obsessions, que es traslladen en una manera de fer a l'empresa sensible amb el medi ambient. Orgullós de la tasca social que desenvolupa la fundació Torres, també vol deixar clar que "els impostos els paguem a Catalunya, i no a paradisos fiscals"; mostrant-se crític amb algunes companyies rivals "que tenen la seu social a les Bermudes".
Ha viatjat, i continua fent-ho, per tot el món. L'empresa compta amb més de 50 marques en 140 països, i preguntat sobre la clau de l'èxit a l'exportació, no té dubtes: "ja ho deia el meu pare; per vendre a fora necessites un producte de qualitat, parlar anglès i agafar l'avió".