11
de Juny
de
2013
Act.
11
de Juny
de
2013
El model cooperatiu està en plena expansió. Les sospites que la fórmula permetria més flexibilitat en els mals moments s'estan confirmant amb la crisi actual, en la que en les cooperatives només s'ha destruït un 0,6% de treball des del 2009 i mantenen una taxa de supervivència notablement superior a altres societats empresarials. El cas d'estudi entre les cooperatives estatals és Mondragon. Amb una facturació de 15.000 milions d'euros al 2011, una plantilla de 83.000 empleats i una xarxa de 94 filials productes i 9 delegacions corporatives, l'empresa basca és ja la setena companyia de l'estat. Però el seu president, Txema Gisasola, considera que els èxits arriben més per l'estratègia corporativa, afavorida pel cooperativisme, que no per la organització empresarial en sí mateixa.
Innovació constant
Gisasola ha plantejat aquesta primera clau en la seva exposició als Matins Esade d'aquest dimarts. "El 24% de les vendes del darrer any han estat de productes que no existien fa un lustre", ha explicat. Aquest procés ha permès a l'empresa renovar la seva oferta, centrar-se en la creació de valor afegit i impulsar la competitivitat de la companyia entrant en nous sectors. En aquest any, l'empresa invertirà 198 milions d'euros en i D I i ja ha participat en 140 projectes internacionals.
Internacionalització
A Mondragon no s'entén que la instal·lació d'una filial a l'estranger pugui frenar les vendes de l'empresa mare. De fet, l'empresa ha estimat la repercussió de la implantació en altres països en el quinquenni 2005-2010 i les xifres són definitives. Mentre que el creixement de les filials s'ha multiplicat per cinc, les vendes de les centrals no només no s'han estancat, sinó que s'han duplicat. "Totes les empreses que tenim internacionalitzades han progressat en totes les variables, fins i tot en la creació de treball en les seus matrius", assegura Gisasola.
Dimensionament
Les xifres en les que es mou Mondragon són d'alta volada, però Gisasola considera que es fa un esforç per saber quina ha de ser la dimensió de cadascuna de les empreses. "Busquem la mida òptima de cada companyia situant-la en el context del mercat global i en funció de la competència; no tindria sentit aspirar a fer de Caja Laboral un nou Santander, i per això hem especialitzat l'entitat en l'acompanyament d'empreses en mercats exteriors".
Compromís i identitat cooperativa
Però, tot i ser una empresa que "ensenya les dents" a la competència per posicionar-se en el mercat, Gisasola també ha reconegut les peculiaritats que comporta ser una cooperativa. Entre elles, l'esforç que es fa en l'educació dels treballadors per entendre i fer-los partícips dels valors que representa l'organització. "Ser un referent en el mercat, en la gestió empresarial, però també en el manteniment sostenible del nostre entorn". El president de la companyia ha assegurat que una cooperativa està obligada a, precisament, "cooperar entre iguals, no iguals i, fins i tot, amb la competència" per ser competitius i trobar nous nínxols de mercat.
Major flexibilitat
Entre les llegendes que envolten les cooperatives està la de la seva flexibilitat, que permet reduir salaris per consens en moments de dificultat amb major facilitat que en altres organitzacions empresarials. Gisasola ha avançat que "ningú es baixa el sou per gust, ni tan sols a les cooperatives", però reconeix que hi ha un grau de compromís entre els treballadors que afavoreix l'acord i, sobretot, un gran treball comunicatiu per part de l'empresa. "Informem prou de la situació com per a que la gent ho entengui i hi voti a favor en una votació secreta, però a canvi et demanaran que creixis i venguis més en el futur".
Proximitat amb la cantera
Les cooperatives són un element viu en el seu entorn i especialment Mondragon, no només per la quantitat de feina que genera al País Basc, sinó per la capacitat d'atracció de talent que té en les universitats del territori. "Els estudiants de Deusto, la Universitat de Navarra i de la nostra pròpia universitat són la nostra cantera, i per atraure'ls els hi donem projectes des de bon inici i un pla de carrera que no trobarien en cap altre empresa".
Sistema de retribució de l'1 al 8
El president de Mondragon ha reconegut que la fórmula cooperativa de l'empresa també pot ser un fre per l'atracció de grans directius, ja que el sistema retributiu pel que han optat dóna un salari vuit vegades superior al treballador que més cobra que al que menys. Tot i això, Gisasola ha assegurat que l'atracció ve per poder ser protagonista des de l'inici i ha tret transcendència a la retribució. "El que més cobra a Mondragon sóc jo, i visc millor que els cures!", ha bromejat. De la mateixa manera, ha assegurat que "si mai s'ha de fitxar a un Messi per un projecte temporal, doncs se'l fitxa".
Innovació constant
Gisasola ha plantejat aquesta primera clau en la seva exposició als Matins Esade d'aquest dimarts. "El 24% de les vendes del darrer any han estat de productes que no existien fa un lustre", ha explicat. Aquest procés ha permès a l'empresa renovar la seva oferta, centrar-se en la creació de valor afegit i impulsar la competitivitat de la companyia entrant en nous sectors. En aquest any, l'empresa invertirà 198 milions d'euros en i D I i ja ha participat en 140 projectes internacionals.
Internacionalització
A Mondragon no s'entén que la instal·lació d'una filial a l'estranger pugui frenar les vendes de l'empresa mare. De fet, l'empresa ha estimat la repercussió de la implantació en altres països en el quinquenni 2005-2010 i les xifres són definitives. Mentre que el creixement de les filials s'ha multiplicat per cinc, les vendes de les centrals no només no s'han estancat, sinó que s'han duplicat. "Totes les empreses que tenim internacionalitzades han progressat en totes les variables, fins i tot en la creació de treball en les seus matrius", assegura Gisasola.
Dimensionament
Les xifres en les que es mou Mondragon són d'alta volada, però Gisasola considera que es fa un esforç per saber quina ha de ser la dimensió de cadascuna de les empreses. "Busquem la mida òptima de cada companyia situant-la en el context del mercat global i en funció de la competència; no tindria sentit aspirar a fer de Caja Laboral un nou Santander, i per això hem especialitzat l'entitat en l'acompanyament d'empreses en mercats exteriors".
Compromís i identitat cooperativa
Però, tot i ser una empresa que "ensenya les dents" a la competència per posicionar-se en el mercat, Gisasola també ha reconegut les peculiaritats que comporta ser una cooperativa. Entre elles, l'esforç que es fa en l'educació dels treballadors per entendre i fer-los partícips dels valors que representa l'organització. "Ser un referent en el mercat, en la gestió empresarial, però també en el manteniment sostenible del nostre entorn". El president de la companyia ha assegurat que una cooperativa està obligada a, precisament, "cooperar entre iguals, no iguals i, fins i tot, amb la competència" per ser competitius i trobar nous nínxols de mercat.
Major flexibilitat
Entre les llegendes que envolten les cooperatives està la de la seva flexibilitat, que permet reduir salaris per consens en moments de dificultat amb major facilitat que en altres organitzacions empresarials. Gisasola ha avançat que "ningú es baixa el sou per gust, ni tan sols a les cooperatives", però reconeix que hi ha un grau de compromís entre els treballadors que afavoreix l'acord i, sobretot, un gran treball comunicatiu per part de l'empresa. "Informem prou de la situació com per a que la gent ho entengui i hi voti a favor en una votació secreta, però a canvi et demanaran que creixis i venguis més en el futur".
Proximitat amb la cantera
Les cooperatives són un element viu en el seu entorn i especialment Mondragon, no només per la quantitat de feina que genera al País Basc, sinó per la capacitat d'atracció de talent que té en les universitats del territori. "Els estudiants de Deusto, la Universitat de Navarra i de la nostra pròpia universitat són la nostra cantera, i per atraure'ls els hi donem projectes des de bon inici i un pla de carrera que no trobarien en cap altre empresa".
Sistema de retribució de l'1 al 8
El president de Mondragon ha reconegut que la fórmula cooperativa de l'empresa també pot ser un fre per l'atracció de grans directius, ja que el sistema retributiu pel que han optat dóna un salari vuit vegades superior al treballador que més cobra que al que menys. Tot i això, Gisasola ha assegurat que l'atracció ve per poder ser protagonista des de l'inici i ha tret transcendència a la retribució. "El que més cobra a Mondragon sóc jo, i visc millor que els cures!", ha bromejat. De la mateixa manera, ha assegurat que "si mai s'ha de fitxar a un Messi per un projecte temporal, doncs se'l fitxa".