23
d'Octubre
de
2013
Act.
06
de Març
de
2015
Fa més de 30 anys que la Nina canta dalt dels escenaris i segons ella, ha arribat al món pedagògic "de forma natural". Aquest mes de novembre, l'artista catalana comença una nova etapa com a emprenedora, amb la inauguració de NinaStudio; el primer centre a Espanya, d'entrenament integral del cos i de la veu, seguint el mètode Pilates, ubicat a Sant Cugat del Vallès. Pot semblar un canvi de rumb, però per a l'ex-directora del "reality" musical Operación Triunfo, és un camí paral·lel a la seva activitat artística.
Com es defineix?
Jo sóc intèrpret. Actriu, cantant i en definitiva comunicadora i, recentment, entrenadora de cos i veu. La veu és el que fa de nexe a totes les tasques que faig tant en l'àmbit artístic com pedagògic. Ja des de ben petita, quan em preguntaven què volia ser de gran, deia que era cantant.
Com es crea un nom artístic?
No sé molt bé si sóc conscient de com es crea un personatge, però si que sé que durant aquests 30 anys, tot el que he fet ho he triat en funció de si allò que anava a fer professionalment m'aportaria un aprenentatge. Després ha resultat que alguns dels projectes en els que he participat han estat de gran èxit i mediàtics, però quan vaig decidir fer OT jo no sabia que seria un fenomen social. En aquest sentit, la meva imatge es basa en la meva veu.
És imprescindible la figura del representant?
Jo fa molts anys que no tinc manager perquè no he trobat ningú que em representi millor que jo. A mi m'agrada autogestionar-me però no tothom serveix. Has de triar en funció del que et fa il·lusió i el que et farà créixer com a artista. Hi ha moltes variables que un artista no controla i l'experiència és un aspecte que no és pot transferir, cada persona és un cas diferent.
Quan un artista sap que ja ha consolidat la seva carrera professional?
Mai, i el dia que ho pensi malament. No hi ha sostre. En aquest sentit, el reconeixement popular és un tresor, qualsevol persona voldria que se li reconegués la seva feina, però no és un aspecte per mesurar l'èxit.
Quin és el panorama de la indústria musical catalana?
Està tocat, va començar patint els efectes de la revolució digital i ara també pateix la pujada d'impostos del sector cultural. Amb l'excusa de la crisi tot s'hi val i no hauria de ser així. De vegades es diu que la comèdia musical està de moda, però si se n'ha fet durant 30 anys a Catalunya ha estat perquè moltes empreses hi han arriscat, però sobretot perquè molts actors hem accedit a fer papers cobrant misèries o molt mal pagats.
Aquest és un ofici molt esclau…
Sí, i t'has de cuidar, sinó quan puges a l'escenari et fas un fart de patir. Això es pot traslladar a molts oficis del món de la comunicació, on fan servir la veu de forma molt exigent, ja sigui per informar, motivar, convèncer… El que ens diferència dels polítics és el grau de consciencia de la veu. Jo mai parlo per telèfon!
No ens caracteritzem per treballar l'oralitat, precisament. Quina radiografia en fa dels nostres personatges públics?
Som un país on es treballa molt més el missatge i no es treballa gens la font que fa possible el missatge: la veu. Les paraules són importants però també ho és l'entonació, el ritme, el to i la intensitat. Les persones tenen moltes dificultats per expressar-se, hi ha massa pors i vergonyes que es reflecteixen tant en el cos com en la veu. Els polítics i els empresaris s'haurien de considerar professionals de la veu. Com més competència vocal, més competència professional. La veu s'ha de treballar, som atletes de la comunicació.
Comença una etapa empresarial. De cantant a emprenedora?
Sóc actriu, cantant i ara empresària. En el moment en que decideixo obrir un centre, he hagut de plasmar i sintetitzar tota la feina d'aquests anys en un pla empresarial. He estat un any desenvolupant el pla de negoci i mig any buscant un local adequat. També he vist que m'he de professionalitzar per poder exercir les funcions d'empresària perquè el meu projecte tingui èxit i me'n surti. He canviat les partitures pels excels; una cosa és llegir notes i l'altra és quadrar números!
Quina és l'ànima d'aquest nou projecte?
NinaStudio és un projecte d'entrenament integral del cos i de la veu per a tothom, per a formar professionals amb un perfil semblant al meu: gent del món de les arts escèniques, logopedes… En definitiva, persones que tracten la veu. NinaStudio ha d'acabar esdevenint un centre replicable, en el que l'alumne obtingui un títol universitari.
Com es defineix?
Jo sóc intèrpret. Actriu, cantant i en definitiva comunicadora i, recentment, entrenadora de cos i veu. La veu és el que fa de nexe a totes les tasques que faig tant en l'àmbit artístic com pedagògic. Ja des de ben petita, quan em preguntaven què volia ser de gran, deia que era cantant.
Com es crea un nom artístic?
No sé molt bé si sóc conscient de com es crea un personatge, però si que sé que durant aquests 30 anys, tot el que he fet ho he triat en funció de si allò que anava a fer professionalment m'aportaria un aprenentatge. Després ha resultat que alguns dels projectes en els que he participat han estat de gran èxit i mediàtics, però quan vaig decidir fer OT jo no sabia que seria un fenomen social. En aquest sentit, la meva imatge es basa en la meva veu.
És imprescindible la figura del representant?
Jo fa molts anys que no tinc manager perquè no he trobat ningú que em representi millor que jo. A mi m'agrada autogestionar-me però no tothom serveix. Has de triar en funció del que et fa il·lusió i el que et farà créixer com a artista. Hi ha moltes variables que un artista no controla i l'experiència és un aspecte que no és pot transferir, cada persona és un cas diferent.
Quan un artista sap que ja ha consolidat la seva carrera professional?
Mai, i el dia que ho pensi malament. No hi ha sostre. En aquest sentit, el reconeixement popular és un tresor, qualsevol persona voldria que se li reconegués la seva feina, però no és un aspecte per mesurar l'èxit.
Quin és el panorama de la indústria musical catalana?
Està tocat, va començar patint els efectes de la revolució digital i ara també pateix la pujada d'impostos del sector cultural. Amb l'excusa de la crisi tot s'hi val i no hauria de ser així. De vegades es diu que la comèdia musical està de moda, però si se n'ha fet durant 30 anys a Catalunya ha estat perquè moltes empreses hi han arriscat, però sobretot perquè molts actors hem accedit a fer papers cobrant misèries o molt mal pagats.
Aquest és un ofici molt esclau…
Sí, i t'has de cuidar, sinó quan puges a l'escenari et fas un fart de patir. Això es pot traslladar a molts oficis del món de la comunicació, on fan servir la veu de forma molt exigent, ja sigui per informar, motivar, convèncer… El que ens diferència dels polítics és el grau de consciencia de la veu. Jo mai parlo per telèfon!
No ens caracteritzem per treballar l'oralitat, precisament. Quina radiografia en fa dels nostres personatges públics?
Som un país on es treballa molt més el missatge i no es treballa gens la font que fa possible el missatge: la veu. Les paraules són importants però també ho és l'entonació, el ritme, el to i la intensitat. Les persones tenen moltes dificultats per expressar-se, hi ha massa pors i vergonyes que es reflecteixen tant en el cos com en la veu. Els polítics i els empresaris s'haurien de considerar professionals de la veu. Com més competència vocal, més competència professional. La veu s'ha de treballar, som atletes de la comunicació.
Comença una etapa empresarial. De cantant a emprenedora?
Sóc actriu, cantant i ara empresària. En el moment en que decideixo obrir un centre, he hagut de plasmar i sintetitzar tota la feina d'aquests anys en un pla empresarial. He estat un any desenvolupant el pla de negoci i mig any buscant un local adequat. També he vist que m'he de professionalitzar per poder exercir les funcions d'empresària perquè el meu projecte tingui èxit i me'n surti. He canviat les partitures pels excels; una cosa és llegir notes i l'altra és quadrar números!
Quina és l'ànima d'aquest nou projecte?
NinaStudio és un projecte d'entrenament integral del cos i de la veu per a tothom, per a formar professionals amb un perfil semblant al meu: gent del món de les arts escèniques, logopedes… En definitiva, persones que tracten la veu. NinaStudio ha d'acabar esdevenint un centre replicable, en el que l'alumne obtingui un títol universitari.