Nit de l'Empresa
La Nit de la Cecot fuig de "l'autocomplaença" amb la reindustrialització a l’horitzó
Xavier Panés ha reclamat la “necessària” Llei Catalana de Mecenatge i rebutjat la jornada laboral de 37 hores i mitja
Durant els darrers mesos hem presenciat una pluja de rècords i màxims històrics que als ulls de qualsevol foraster arribat a Catalunya el faria creure que és en una de les principals potències europees: el PIB català creix per sobre de la mitjana europea, les exportacions s’incrementen més que mai i els turistes arriben en massa realitzant unes despeses mai registrades. La realitat, però, és que “hem de tenir compte amb el parany estadístic”, ha apuntat el president de la Cecot, Xavier Panés durant la 29a Nit de l’Empresa en un Auditori de Barcelona farcit de cares conegudes entre el teixit empresarial.
Si bé Panés ha destacat que “la resiliència de les nostres empreses permet que, avui, puguem afirmar que l'economia catalana i espanyola van bé”, ho ha fet subratllant els efectes negatius que aquest “massatge d’autocomplaença” pot comportar. “En termes relatius, podem afirmar que la nostra economia i la nostra ciutadania s'està empobrint en relació amb la mitjana dels ciutadans europeus". El nostre PIB per càpita mostra un creixement molt inferior al de la resta d'economies europees: "Des de l'any 2000 aquest indicador sempre havia estat superior a la mitjana europea fins fa cinc anys que va deixar de ser-ho.”, ha afegit, xifrant en un tímid 0,46% el creixement d’aquesta taxa en el que portem de segle.
Panés: "Podem afirmar que la nostra economia i la nostra ciutadania s'està empobrint en relació amb la mitjana dels ciutadans europeus"
I és que seria inexplicable que, tenint “més persones treballant que mai i generant més PIB que mai”, el PIB per càpita català no assoleixi els indicadors mitjans europeus, si no fos per la caiguda de la productivitat, el substancial absentisme laboral, la manca de treballadors i l'envelliment de la població que colpeja l’economia catalana. “Això ens evoca a un futur poc esperançador, econòmicament i socialment parlant”, ha afegit el president de la Cecot.
"La indústria és la solució"
Tanmateix, amb motiu d’una Nit que té la voluntat de reconèixer iniciatives inspiradores que fan créixer el país, Panés ha omplert d’esperança l’Auditori de Barcelona: “La indústria és la solució”. “Cal una nova era d'industrialització que ens aporti valor afegit i que permeti una major generació de riquesa, de llocs de treball de qualitat i un millor repartiment d'aquesta riquesa per a mantenir la preuada societat del benestar. Cal posar la indústria al centre”, ha afegit, recordant que “Catalunya és el motor industrial d'Espanya” i “pot i vol liderar la reconversió de la nostra economia”. Precisament, en el seu torn, el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha coincidit amb les paraules de Panés: “Hem redescobert la indústria no per caprici, sinó per necessitat. L’Europa de la reindustrialització que ha de competir amb la Xina i els Estats Units ha pres molta consciència que hem de ser més resilients”.
Sense mencionar-ho, el president de la Cecot ha fet referència a l’anhelat model de finançament singular que avui dia sembla llunyà. “Necessitem millorar el finançament de Catalunya, per millorar la vida dels catalans i de les catalanes i per millorar la capacitat de creixement i transformació de les empreses catalanes”, ha aclamat, a la qual ha afegit la preocupació de la patronal: “L’actual crisi de confiança. Es tracta d’una crisi de confiança cap a les institucions, els governs, l'administració pública, i entre la ciutadania i el teixit empresarial i l'administració que és un fre a la transformació, al creixement i al progrés”.
Panés rebutja la jornada laboral de 37 hores i mitja "sempre que no sigui acompanyada de mesures"
Panés ha aprofitat l’ocasió per reclamar la “necessària” Llei Catalana de Mecenatge i rebutjar la jornada laboral de 37 hores i mitja sempre que no sigui acompanyada de mesures que contrarestin els efectes negatius, ja que tindrà un impacte directe en un dels grans llastos de l’economia catalana: la caiguda de la productivitat. Amb tot, el president de la Cecot ha recordat que “la riquesa d'un país la generen les empreses. Són les empreses qui, a través del seu esforç i risc, generen els recursos que permeten desplegar la societat del benestar. L'empresa és, per tant, la cèl·lula mare de l'economia”. I, per descomptat, la protagonista de la Nit de l’Empresa.
“Què tenen en comú la biotecnologia, l’elaboració de torrons, la psicologia i la fabricació d’envasos?”. El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha reconegut a “les persones que hi ha darrere dels projectes guardonats, que creuen en si mateixes i que el seu èxit repercuteix positivament en la ciutadania”, adreçant-se als seus màxims representants, ubicats en el mateix escenari, a escassos metres de la tribuna. A més, Illa ha recollit les paraules de Panés, i les ha compartit, repetint que “econòmicament creixem més que els nostres veïns”, i malgrat que “seria un error no reconèixer aquesta bona situació relativa, també ho seria caure en l’autocomplaença”.
Illa: "És una irresponsabilitat no vetllar pel bé de les institucions”
El president de la Generalitat ha contextualitzat les dades mencionades prèviament, citant la crisi de la covid i les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, dos esdeveniments dels quals Catalunya “se n’ha sortit”, i ara li correspon “marcar l’ambiciós objectiu de liderar econòmicament Espanya i esdevenir un dels quatre motors de l’economia europea”. “Hem de potenciar la industrialització i la capacitat necessària de produir béns i serveis a casa nostra”, ha dit; tot, sense deixar de mencionar el paper de les institucions com a instrument per “transformar la realitat”: “Han de proporcionar estabilitat i han de servir per arribar a acords; és una irresponsabilitat no vetllar pel bé de les institucions”.
Les empreses, "hereves i responsables d’un llegat que voleu engrandir”
I com que, segons Illa, “l’èxit d’un país el determina la seva visió de responsabilitat del seu govern, però també el compromís de les empreses i la dignitat dels seus treballadors”, bona part de la Nit ha estat dedicada a lliurar un ampli ventall de guardons que, per a Hereu, representen “tota una agenda del que seria el renaixement industrial necessari”. “Les empreses sou hereus i responsables d’un llegat que voleu engrandir”, ha afegit el ministre d’Indústria i Turisme.
Hereu: “Les empreses sou hereves i responsables d’un llegat que voleu engrandir”
En aquest sentit, la primera guardonada de la Nit ha estat Coca-Cola Europacific Partners amb el reconeixement a l’Eficiència Energètica i la Sostenibilitat. L’entitat, presidida per la catalana Sol Daurella, fabrica, comercialitza i distribueix totes les begudes de The Coca-Cola Company en un mercat que abasta 31 països i 600 milions de consumidors. Tot plegat, amb un especial èmfasi en matèria de sostenibilitat: la firma ha reduït, en els últims cinc anys, un 25,7% les seves emissions -equivalent a més de 240.000 tones de CO2-.
La gironina Comexi, empresa de més de 70 anys amb experiència en la fabricació de maquinària per a l’envàs flexible, transita cap a la tercera generació de la família Xifra mentre obté el segon guardó de la Nit de l’Empresa, el reconeixement a la Transformació digital i innovació tecnològica en el sector de la indústria. A més d’oferir solucions integrals com ho són la impressió, la laminació, el recobriment o la manipulació de bobines, Comexi es complementa amb Comexi Cloud, la plataforma tecnològica amb la qual du a terme manteniment predictiu, monitoratge en temps real i suport tècnic remot. D’altra banda, el mateix reconeixement en el sector dels serveis ha estat lliurat a Mat Group, la multinacional líder en seguretat passiva, indumentària tècnica i comunicació mans lliures ubicada a Terrassa.
Torrons Vicens ha acudit en representació de Lleida per endolcir una Nit plena de guardons amb el reconeixement al Comerç Innovador. La firma, nascuda a Agramunt el 1775, és considerada el bressol del torró i la xocolata a la pedra, i elabora torrons artesans i altres especialitats, mantenint l’essència del seu caràcter emprenedor. L'any 2010, Torrons Vicens va inaugurar les primeres botigues a Sitges i la Jonquera, i actualment compta amb més d’una seixantena, algunes a l’estranger. El seu projecte més ambiciós, però, és el Museu del Torró i la Xocolata, un espai únic situat a la Rambla de Barcelona, que vol acostar la cultura gastronòmica del torró i la xocolata a un públic ampli.
La Millor jove iniciativa empresarial ha estat adreçada als Centres Mercè Torguet, una iniciativa creada per Maurici Badia i la seva mare, la psicòloga Mercè Torguet, que amb l’objectiu de donar resposta davant l’augment alarmant de les taxes de suïcidi i dels trastorns de salut mental s’ha consolidat com la primera cadena de centres de psicologia a l’estat espanyol. En menys de dos anys, la iniciativa ha obert nou clíniques, vuit a Catalunya i una a Saragossa, amb un equip de 36 professionals de la psicologia. D’altra banda, l’Escola Ginebró ha rebut el 9è Reconeixement CaixaBank a la Pime Responsable per promoure els valors de la responsabilitat i la consciència ambiental entre tota la comunitat educativa, especialment entre els més de 1.200 alumnes que acull.
Joan Planes (Fluidra): “He tingut sort a la vida? No ho sé; crec que la sort es busca”
També ha acudit en representació egarenca Azbil Telstar, la firma especialitzada en el desenvolupament de tecnologia per a productes mèdics, que ofereix solucions a la farmacèutica, biotecnològica i sanitària. Compromesa amb la salut i la seguretat, Azbil Telstar crea un entorn laboral segur, amb una política que promou millores contínues i la formació del personal en seguretat laboral, i per aquest motiu ha recollit el 7è Premi Vítaly Empresa Saludable. Finalment, han estat reconegudes les empreses centenàries a Editorial Clie, CASAS The Shoe Town i Companyia General Càrnia, per complir 100, 101 i 104 anys respectivament, en una Nit que també ha lliurat el guardó a l’associacionisme empresarial a l’Institut Industrial de Terrassa i al Gremi de la Fusta.
No ha faltat lloc, però, per reconèixer a la Personalitat 2024 de la Nit de l'Empresa, el president d’honor de Fluidra, Joan Planes Vila. La trajectoria professional del lleidatà va esclatar el 1969 després de cofundar l'empresa Astral, S.A. de Construccions Metàl·liques, que va dirigir i fer evolucionar fins a l'actual Fluidra. El 1972, va iniciar el procés d'internacionalització de la companyia, i 35 anys després va liderar la seva sortida a borsa. “Ha sigut una vida molt profitosa”, ha assegurat Planes, qui no concep l’empresa “sense una visió social”. “He tingut sort a la vida? No ho sé; crec que la sort es busca”.