08
de Desembre
de
2016
A Barcelona ja fa temps que diversos futbolistes són notícia més enllà de les pàgines esportives. Els problemes amb Hisenda de jugadors com Leo Messi o Neymar només són un exemple de com l'economia va lligada de prop amb l'esport rei. Aquesta setmana són notícia les filtracions de Football Leaks, que apunten a maniobres de diversos jugadors del Real Madrid per tal d'evitar rendir tots els comptes que els pertocaria a la hisenda pública. Grans contribuents que volen esquivar la contrapartida de ser els protagonistes d'un immens negoci tutelat per organitzacions com la Fifa o la Uefa, que tampoc escapen de la polèmica i les sospites en l'àmbit financer.
Unes polèmiques que, paradoxalment, no sempre indignen en el mateix grau que en altres àmbits. De fet, ben sovint el nivell d'escàndol que genera en cadascú depèn de la samarreta que vesteixi el protagonista. Al capdavall, el futbol és passió per uns colors. No en va, el passat clàssic disputat dissabte va omplir el 92% dels hotels de la capital catalana. Un exemple més de com el Barça és un sector econòmic per si sol a la seva ciutat, amb un impacte de 900 milions d'euros equivalent a l'1,5% del PIB de Barcelona.
Clubs que empenyen ciutats
Són dades d'un estudi de Deloitte que presentava amb orgull l'aleshores vicepresidenta econòmica del club, Susana Monje. "És difícil trobar una institució que pugui fer tracció de l'economia de la ciutat com ho fa el FC Barcelona. És un actiu sostenible de la ciutat que segueix incrementant el seu impacte", assegurava amb satisfacció.
El seu gran rival ciutadà, el RCD Espanyol, no es vol quedar enrere. Adquirit per Rastar Group, vol deixar de ser un club per convertir-se en una "empresa de futbol", en paraules del seu conseller delegat, Ramon Robert. "Si algú pensa invertir en un club de futbol que no ho faci, és un negoci ruïnós. Ara bé, una empresa de futbol és un gran negoci", assegurava en una conferència al Col·legi d'Economistes.
El conseller delegat espanyolista recorda que el club blanc-i-blau és l'última de les 34 empreses de Rastar Group, l'única de fora de l'Àsia i que té pèrdues. "Tenim l'obligació que al final del pla RCDE 2020 sigui com les altres empreses del grup: sense deutes i amb un creixement que doni beneficis". Al capdavall, segons Robert, l'Espanyol no deixa de ser una empresa amb 27.000 persones amb carnet de fidelitat (els socis).
Les oportunitats dels futbolistes
Paraules i gestos, l'apel·lació al sentiment dels aficionats, que connecten amb els inicis de la febre per aquest esport. Encara avui podem trobar als carrers de Catalunya una cadena de botigues creada als anys 40 per dos futbolistes: Benitosports. En aquella època el futbol ja movia masses com ho fa ara, però el que no movia eren tants diners. Això sí, "donava moltes oportunitats als futbolistes", tal com recorda Benito Garcia Debora, fill del defensa del Barça (1939-1945) Benito Garcia Cano.
Ell i el seu soci Mariano Martín són alguns dels precursors entre els futbolistes que han tingut una envejable visió del llarg termini. La seva és una carrera curta i per molts diners que es guanyin, cal ser previsor. "Els futbolistes confonen riquesa amb ingressos", explicava en una entrevista amb VIA EmpresaAlbert Serrano. L'actual director general de Vente Privée a Espanya va deixar el futbol professional per fer carrera a l'empresa.
"Si guanyes 10 milions d'euros en 10 anys i no pots viure de rendes, has fet alguna cosa malament", evidencia sobre els excessos que cometen molts esportistes d'elit i que els acaben arruïnant poc després d'abandonar la competició.
Ara bé, si hi ha algun futbolista que sembla que no ha de patir per això és Gerard Piqué. Amb la seva empresa de videojocs Kerad Games ha començat a demostrar un olfacte pels negocis que, qui sap, potser acaba sent més rendible que la mateixa pràctica futbolística. "En Gerard Piqué obre moltes portes, però també en tanca alguna", apunta Salvador Vergés, que compta amb el futbolista com un dels principals inversors en les hamburgueses Natrus.
"Va ser molt fàcil explicar-li a en Gerard, perquè és una persona amb molta predisposició pels negocis de valor afegit i Natrus li encaixava perquè es basa en la naturalitat, està arrelat al territori i perquè té un fort component d'R D", afegia en una entrevista amb VIA Empresa.
Unes polèmiques que, paradoxalment, no sempre indignen en el mateix grau que en altres àmbits. De fet, ben sovint el nivell d'escàndol que genera en cadascú depèn de la samarreta que vesteixi el protagonista. Al capdavall, el futbol és passió per uns colors. No en va, el passat clàssic disputat dissabte va omplir el 92% dels hotels de la capital catalana. Un exemple més de com el Barça és un sector econòmic per si sol a la seva ciutat, amb un impacte de 900 milions d'euros equivalent a l'1,5% del PIB de Barcelona.
Clubs que empenyen ciutats
Són dades d'un estudi de Deloitte que presentava amb orgull l'aleshores vicepresidenta econòmica del club, Susana Monje. "És difícil trobar una institució que pugui fer tracció de l'economia de la ciutat com ho fa el FC Barcelona. És un actiu sostenible de la ciutat que segueix incrementant el seu impacte", assegurava amb satisfacció.
El seu gran rival ciutadà, el RCD Espanyol, no es vol quedar enrere. Adquirit per Rastar Group, vol deixar de ser un club per convertir-se en una "empresa de futbol", en paraules del seu conseller delegat, Ramon Robert. "Si algú pensa invertir en un club de futbol que no ho faci, és un negoci ruïnós. Ara bé, una empresa de futbol és un gran negoci", assegurava en una conferència al Col·legi d'Economistes.
El conseller delegat espanyolista recorda que el club blanc-i-blau és l'última de les 34 empreses de Rastar Group, l'única de fora de l'Àsia i que té pèrdues. "Tenim l'obligació que al final del pla RCDE 2020 sigui com les altres empreses del grup: sense deutes i amb un creixement que doni beneficis". Al capdavall, segons Robert, l'Espanyol no deixa de ser una empresa amb 27.000 persones amb carnet de fidelitat (els socis).
Les oportunitats dels futbolistes
Paraules i gestos, l'apel·lació al sentiment dels aficionats, que connecten amb els inicis de la febre per aquest esport. Encara avui podem trobar als carrers de Catalunya una cadena de botigues creada als anys 40 per dos futbolistes: Benitosports. En aquella època el futbol ja movia masses com ho fa ara, però el que no movia eren tants diners. Això sí, "donava moltes oportunitats als futbolistes", tal com recorda Benito Garcia Debora, fill del defensa del Barça (1939-1945) Benito Garcia Cano.
Ell i el seu soci Mariano Martín són alguns dels precursors entre els futbolistes que han tingut una envejable visió del llarg termini. La seva és una carrera curta i per molts diners que es guanyin, cal ser previsor. "Els futbolistes confonen riquesa amb ingressos", explicava en una entrevista amb VIA EmpresaAlbert Serrano. L'actual director general de Vente Privée a Espanya va deixar el futbol professional per fer carrera a l'empresa.
"Si guanyes 10 milions d'euros en 10 anys i no pots viure de rendes, has fet alguna cosa malament", evidencia sobre els excessos que cometen molts esportistes d'elit i que els acaben arruïnant poc després d'abandonar la competició.
Ara bé, si hi ha algun futbolista que sembla que no ha de patir per això és Gerard Piqué. Amb la seva empresa de videojocs Kerad Games ha començat a demostrar un olfacte pels negocis que, qui sap, potser acaba sent més rendible que la mateixa pràctica futbolística. "En Gerard Piqué obre moltes portes, però també en tanca alguna", apunta Salvador Vergés, que compta amb el futbolista com un dels principals inversors en les hamburgueses Natrus.
"Va ser molt fàcil explicar-li a en Gerard, perquè és una persona amb molta predisposició pels negocis de valor afegit i Natrus li encaixava perquè es basa en la naturalitat, està arrelat al territori i perquè té un fort component d'R D", afegia en una entrevista amb VIA Empresa.