"És decebedor veure com al final de la crisi tornem a models rígids i antiquats que penalitzen les dones". La queixa prové d'Aline Masouda, professora d'Eada i col·laboradora de l'informe Diferències salarials i quota de presència femenina, elaborat per Icsa Grupo, i que s'ha presentat aquest dimecres. Un estudi que assenyala una cronificació de la discriminació salarial entre homes i dones, especialment en els càrrecs directius, on les diferències es consoliden al voltant del 17%. En aquesta categoria, la mitjana salarial dels homes s'enfila als 79.775 euros, mentre que la de les dones es queda als 68.126 euros. La sortida de la crisi, doncs, no s'està aprofitant per corregir aquesta situació.
Ernest Poveda, president d'Icsa Grupo i director de l'informe, lamenta que "les diferències no han variat significativament respecte anys anteriors. Si al 2008 els directius cobraven un 11% més que les seves companyes dones, des d'aleshores el biaix s'ha consolidat al voltant del 17% (amb l'única excepció del 2011, quan va caure al 12%).
En quota de presència tampoc hi ha grans canvis. Els homes segueixen dominant les posicions directives, i ho fan amb més intensitat des de l'inici de la tempesta econòmica. Si al 2008 la quota de directives arribava gairebé al 20%, des d'aleshores s'ha consolidat en un escàs 11,8%. "És una situació que s'ha estabilitzat negativament", assegura Poveda, que no troba "cap justificació" que validi aquestes diferències en presència i salaris.
Encara més, l'estudi mostra com en els àmbits "on hi ha més dones directives hi ha menys discriminació salarial, i viceversa", destaca Poveda. Tot plegat resulta xocant si es té en compte el nivell de formació acadèmica d'ambdós gèneres, que és superior a favor de les dones. "Això no encaixa", conclou el director de l'estudi.
Per què segueixen cobrant menys les dones?
La professora Aline Masouda apunta especialment a qüestions culturals a l'hora d'explicar aquest fenomen que no acaba de trobar una sortida positiva. "Els homes valoren la conciliació tant com les dones, però segueixen sent elles les que dediquen més temps a tasques domèstiques i a cura de familiars", apunta. Per tant, també són elles les que acaben apostant per fer reduccions de jornada i, per tant, veure reduïts els seus salaris.
Masouda critica que "els estereotips socials són encara molt pesats a Espanya. Quan pensem en un directiu pensem en un home, i quan pensem a cuidar els fills ens ve al cap la mare". Per tot plegat, anima a "canviar aquesta pressió social i que els homes se sentin còmodes per poder dir que volen cuidar els seus fills".
Al capdavall, afirma, "a Espanya el càrrec de directiu no està dissenyat per ser pare o mare. Hi ha molt poca flexibilitat, el teletreball o no s'accepta o no se sap gestionar, i la flexibilitat horària no s'aplica tant com es podria", resumeix Masouda. Destaca que "molts directius creuen que quan concilien no estan sent productius, i això és un error". Això allarga jornades de forma innecessària. Per la professora d'Eada, "els horaris a Espanya no tenen cap sentit".
On són les directives?
"Que la majoria de dones directives estiguin a recursos humans també ens parla dels estereotips", afegeix Aline Masouda. Efectivament, aquesta és l'àrea on les dones assoleixen una major quota de presència en la direcció (30,6%), seguida de l'àrea d'administració i finances (19,3%).
Sigui com sigui, Ernest Poveda vol buscar el cantó positiu a través dels sectors més tecnològics i innovadors. "Com més tecnologia i innovació, menys diferències. Són sectors molt més enfocats a objectius i la tecnologia és el gran aliat per facilitar que la dona tingui millors condicions al mercat laboral", pronostica.
Un mercat on afirma que "estem gestionant les diferències de gènere amb models del segle passat, sense aplicar innovació ni mirar els interessos personals ni els de l'empresa".
Menys responsabilitats, menys diferències
L'informe d'Icsa Grupo i Eada també mostra com aquestes diferències, tot i persistir, es redueixen a mesura que es va baixant en l'escala professional. En comandaments intermedis, els homes guanyen un 13,8% més de mitjana; mentre que entre els empleats les dones perceben un 11,5% menys de salari per la mateixa feina. Per Ernest Poveda, "la diferència no és tan gran en aquests casos perquè els convenis laborals dificulten una mica més la discriminació".