10
de Maig
de
2014
Act.
06
de Març
de
2015
Nuria Chinchilla és professora ordinària del Departament de Direcció de Persones en les Organitzacions a l'IESE, així com directora del Centre Internacional Treball i Família. Llicenciada en Dret i Economia, i amb un doctorat en Direcció d'Empreses, s'ha especialitzat en el paper de les dones en el món empresarial.
Autora de diversos llibres sobre la matèria, parla amb VIAempresa sobre els motius que continuen impedint a les dones accedir habitualment als càrrecs directius; i apunta en la direcció de flexibilitzar els horaris per assegurar una efectiva conciliació laboral i familiar.
Per què encara costa trobar dones en posicions directives?
Perquè les empreses són poc flexibles i exigeixen jornades més llargues. A les dones els afecta més que als homes perquè, en general, volen compaginar més la vida laboral amb la família.
Es veuen obligades a renunciar-hi?
Més aviat el que passa és que moltes d'elles s'autoimposen un sostre laboral per tenir vida més enllà de la feina. Per sort, però, cada cop hi ha empreses més flexibles.
Què poden aportar les dones en l'alta direcció?
Allà on són dones realment, i no han mimetitzat els homes per arribar lluny renunciant a la seva part femenina; aporten una visió de veure el món anticipant les conseqüències. No es tracta només d'aconseguir beneficis, sinó també de com els aconsegueixes. Les dones humanitzen l'empresa.
Què fa falta, doncs, per continuar revertint aquesta situació?
Fa falta una flexibilització dels horaris, canviar el paradigma de presència a l'oficina per una direcció per objectius. I, a més, s'ha de tenir en compte la responsabilitat familiar corporativa (RFC), que vindria a ser la RSC que tothom pregona, però enfocada dins de l'empresa. Els treballadors han de ser persones completes, amb responsabilitats fora de la feina que puguin assumir sense haver consumit tota la seva energia.
La conciliació laboral beneficia treballadors i empresa?
Sens dubte. Els directius s'han de formar perquè vegin el que deixen de guanyar sent rígids. La conciliació millora la productivitat, el compromís i disminueix la sinistralitat. Hem de donar a conèixer aquestes dades, i els directius han de saber dirigir per objectius. De fet, amb la crisi les empreses que ja tenien flexibilitat han estat les que més han millorat perquè han estat més creatives per evitar acomiadaments.
En quina situació ens trobem segons els seus estudis?
A l'IESE treballem aquestes dades a més de 23 països, veient com evolucionen. Mesurar i tenir les dades és la manera per poder canviar la realitat. I l'hem de canviar perquè Espanya queda bastant enrere respecte altres països europeus amb horaris racionals. Fa temps que defenso que hauríem de tenir l'horari de Greenwich, dinar a les 13h, i tornar a casa sobre les 17 o 18h, i no a les 20 o 21h. Hem detectat que més del 50% dels entorns són entre tòxics i mitjanament tòxics, amb molta rigidesa directiva i poca flexibilitat.
Autora de diversos llibres sobre la matèria, parla amb VIAempresa sobre els motius que continuen impedint a les dones accedir habitualment als càrrecs directius; i apunta en la direcció de flexibilitzar els horaris per assegurar una efectiva conciliació laboral i familiar.
Per què encara costa trobar dones en posicions directives?
Perquè les empreses són poc flexibles i exigeixen jornades més llargues. A les dones els afecta més que als homes perquè, en general, volen compaginar més la vida laboral amb la família.
Es veuen obligades a renunciar-hi?
Més aviat el que passa és que moltes d'elles s'autoimposen un sostre laboral per tenir vida més enllà de la feina. Per sort, però, cada cop hi ha empreses més flexibles.
Què poden aportar les dones en l'alta direcció?
Allà on són dones realment, i no han mimetitzat els homes per arribar lluny renunciant a la seva part femenina; aporten una visió de veure el món anticipant les conseqüències. No es tracta només d'aconseguir beneficis, sinó també de com els aconsegueixes. Les dones humanitzen l'empresa.
Què fa falta, doncs, per continuar revertint aquesta situació?
Fa falta una flexibilització dels horaris, canviar el paradigma de presència a l'oficina per una direcció per objectius. I, a més, s'ha de tenir en compte la responsabilitat familiar corporativa (RFC), que vindria a ser la RSC que tothom pregona, però enfocada dins de l'empresa. Els treballadors han de ser persones completes, amb responsabilitats fora de la feina que puguin assumir sense haver consumit tota la seva energia.
La conciliació laboral beneficia treballadors i empresa?
Sens dubte. Els directius s'han de formar perquè vegin el que deixen de guanyar sent rígids. La conciliació millora la productivitat, el compromís i disminueix la sinistralitat. Hem de donar a conèixer aquestes dades, i els directius han de saber dirigir per objectius. De fet, amb la crisi les empreses que ja tenien flexibilitat han estat les que més han millorat perquè han estat més creatives per evitar acomiadaments.
En quina situació ens trobem segons els seus estudis?
A l'IESE treballem aquestes dades a més de 23 països, veient com evolucionen. Mesurar i tenir les dades és la manera per poder canviar la realitat. I l'hem de canviar perquè Espanya queda bastant enrere respecte altres països europeus amb horaris racionals. Fa temps que defenso que hauríem de tenir l'horari de Greenwich, dinar a les 13h, i tornar a casa sobre les 17 o 18h, i no a les 20 o 21h. Hem detectat que més del 50% dels entorns són entre tòxics i mitjanament tòxics, amb molta rigidesa directiva i poca flexibilitat.