Oliva Torras, d'un petit taller de Manresa a tot el món

Va ser el 1945 quan dos joves emprenedors, Jaume Victori i Lluís Oliva, van fundar un petit taller de reparació i manteniment de maquinària en un local cèntric de Manresa. Van ser els inicis d'Oliva Torras, convertit avui en un grup industrial líder especialitzat en el sector del metall, amb la innovació com a bandera i altament internacionalitzat.

El que va començar com una activitat molt vinculada a la indústria tèxtil, ha anat evolucionat fins a l'actualitat, on són els responsables de construir l'interior dels nous metros de Milà o de produir i instal·lar les màquines dels aparcaments dels centres comercials més grans de Ciutat de Mèxic.

Darrere d'aquest èxit, hi ha una empresa amb dues famílies al capdavant, representades en els dos consellers delegats, que sempre han mantingut la bona sintonia tot i les crisis lògiques que ha anat vivint Oliva Torras.

Un petit taller al cor de Manresa

Ramon Mandaña, conseller delegat d'Oliva Torras, explica que en els inicis del taller es donava servei sobretot a la indústria tèxtil, dominant en aquella època. El negoci donava feina llavors a unes vuit persones. Així van anar passant els anys, però el sector tèxtil anava perdent-se.

"Quan va anar desapareixent, es va fer el primer canvi important de model d'Oliva Torras. Es va decidir canviar el rumb perquè els clients s'acabaven", explica Sebastià Catllà, l'altre conseller delegat. Llavors es van obrir dues possibilitats: convertir-se en una fàbrica de grans sèries per a l'automoció o una de petites i mitjanes sèries per dedicar-se especialment al món de les subcontractacions. I es va apostar per la segona.

Ramon Mandaña: "Vam ser molt pioners i ens vam modernitzar molt"

"Als anys 70 ens anem especialitzant en xapa fina i construcció de mobles metàl·lics", destaca Mandaña. Per aconseguir-ho, sempre van apostar per la innovació, adquirint màquines pràcticament úniques en aquell moment: "Vam ser molt pioners i ens vam modernitzar molt". Va ser el 1973 quan van adquirir uns terrenys industrials a Manresa, des d'on encara fabriquen per tot el món en una planta que ja suma 30.000 metres quadrats.

Fins als anys 90 es va mantenir aquesta activitat, treballant per sectors com el mobiliari urbà, el transport, els jocs recreatius o equips de climatització. Sempre per terceres empreses que els contractaven.

L'amenaça xinesa

Però a partir del 2000 la cosa va començar a canviar. Com va passar amb la desaparició de la indústria tèxtil, ara la globalització afectava el sector del metall. "Vam començar a preveure que el model de negoci podia trontollar. Es va posar de moda la deslocalització a països de l'est i a la Xina i vam patir una mica", recorda Mandaña.

Molts dels clients històrics anaven a buscar el material a altres indrets més barats. Llavors, Oliva Torras tenia un centenar de treballadors i la seva fàbrica tenia 15.000 metres quadrats. Espòiler: avui són més de 500 empleats i la facturació supera els 50 milions d'euros.

Mentre moltes empreses patien greument les conseqüències de la deslocalització, Oliva Torras va explorar altres oportunitats i vies. I ho va trobar en la fabricació de productes propis. Ja no se centraven tant en la subcontractació, sinó en dissenyar, fabricar i distribuir els seus productes. "Va haver-hi l'oportunitat i es va tirar endavant. Si no, avui seríem una empresa molt més petita", reconeix Catllà.

Vehicles refrigerats, jocs recreatius o pàrquings

I l'evolució va ser impressionant. El 2005 van començar en el negoci de disseny i solucions pel muntatge de compressors de vehicles refrigerats. El 2007 van crear una nova companyia dedicada a la maquinària electrònica de màquines de jocs recreatius (ruleta, blackjack...). El 2011 van incorporar una empresa al grup vinculada a les màquines de pàrquing i parquímetres (de fet, anys enrere ja s'havien encarregat de tots els parquímetres de Barcelona, però a través d'una subcontractació). El 2012, es van especialitzar en l'enginyeria d'interiorisme de trens, metros i tramvies.

Quatre àrees de negoci que els han fet créixer exponencialment i que tenen una facturació similar. I el 50% de les vendes es fan a l'exterior. El sector dels vehicles refrigerats són capdavanters a Europa i ara han comprat una empresa als Estats Units per estendre's pel continent.

Ramon Mandaña: "La diversitat de negocis és una de les claus de l'èxit"

Quatre àrees de negoci molt diferents, a les que se li ha de sumar la històrica de subcontractacions, i amb poques coses en comú. A més, amb competidors diferents per tot el món en cadascuna. Però va ser la seva aposta i va sortir bé. "En èpoques de crisi, sempre hi ha algun sector on no es nota tant. Això et permet que en moments complexos, alguna línia de negoci es pot mantenir", destaca Catllà. L'inconvenient, afegeix, és que no és senzill ser capdavanters en àmbits tan diferents.

"La diversitat de negocis és una de les claus de l'èxit. No dependre mai d'un sector", sentencia Mandaña.

De Manresa al món

Oliva Torras compta amb una fàbrica de 30.000 metres quadrats a Manresa, una referència dins del sector a Europa per la seva tecnologia i la capacitat de producció. Des de la capital del Bages exporten per tot Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Llatinoamèrica. Gairebé tota la producció del grup es fa des d'aquesta planta, tot i que ara també fabriquen des d'Estats Units, amb la compra d'una nova planta, en el sector de la refrigeració de vehicles. A més, la divisió dedicada als aparcaments té filials a Mèxic, Estats Units i el Perú.

Així, són molts els projectes amb segell manresà que arriben arreu del món. Per exemple, han equipat amb maquinària pròpia els aparcaments dels tres centres comercials més grans de Ciutat de Mèxic, que arriben a gestionar 2,5 milions de visitants al mes. També s'han encarregat de construir l'interior dels nous metros de la ciutat de Milà, des del disseny fins a la fabricació. També ha treballat per ciutats com Copenhaguen, Lima o Florència i per empreses com Hitachi, Siemens o Talgo.

De fet, a través d'Hitachi s'encarregaran de substituir el compòsit dels interiors dels tramvies de Torí per alumini, un material 100% reciclat. De moment equiparà 30 unitats, amb la possibilitat d'arribar a la setantena.

La força del Bages

Manresa i el Bages ha estat històricament una de les comarques industrials per excel·lència a Catalunya. El 2009, el tancament de Pirelli va suposar un cop dur per la comarca.

"El Bages continua sent una zona industrial important, que han anat invertint i evolucionant", assegura Catllà, que emfatitza: "Entre tots hem d'intentar que el Bages continuï sent un referent metal·lúrgic i industrial. Hi ha altres empreses familiars que també estan obtenint un bon reconeixement internacional. Som capaços de fabricar productes per qualsevol lloc del món".

Empresaris, però enginyers

"La innovació ha sigut clau". Així de contundent es mostra Ramon Mandaña, que destaca que, tot i que alguns negocis que han impulsat no han sortit bé, sempre han mantingut l'esperit emprenedor i innovador.

Un dels secrets per aquesta vocació tecnològica és la formació com a enginyers dels dos consellers delegats. "Som perfils d'empresaris industrials, no especialment financers. També busquem la rendibilitat, però sobretot una fàbrica molt ben equipada", destaquen. "Sempre que surt una nova tecnologia que ens pot ajudar a ser més competitius, hi hem cregut i hem invertit. És una inversió contínua per estar a l'última", recalquen.

Ara que es parla tant de la indústria 4.0, des d'Oliva Torras és una aposta que fa anys que treballen i la incorporen. La digitalització, la intel·ligència artificial o l'obtenció de tota mena de dades són un pilar de la fàbrica a Manresa.

La història d'una nissaga familiar

Oliva Torras és una empresa familiar, però una de les característiques que la fa especial és que està en mans de dues famílies. "No és habitual, molta gent ens pregunta com ho fem", ironitza Mandaña, que reconeix: "L'habitual és que hi hagi disputes, etc. Però nosaltres tenim dos perfils similars, treballem molt, no hi ha enveges i som bona gent".

"Som dues famílies ben avingudes amb ganes de treballar, amb uns valors i una manera de fer que ens han caracteritzat. Som gent seriosa i amb humilitat", destaca Catllà per la seva banda. Dues famílies i un mateix destí.