• Empresa
  • L'altra "OPA hostil": la guerra entre italians i alemanys

L'altra "OPA hostil": la guerra entre italians i alemanys

A diferència de la lluita entre BBVA i Sabadell, Unicredit i Commerzbank pertanyen a dos estats diferents i, per tant, hi plana cert conflicte diplomàtic

Edifici d'Unicredit a Itàlia | iStock
Edifici d'Unicredit a Itàlia | iStock
Roger Vinton
Escriptor
Barcelona
27 de Setembre de 2024

En els darrers mesos hem parlat molt del combat entre el BBVA i el Sabadell per la propietat d’aquest últim, però no és l’única lluita de poder que hi ha oberta avui dia en el sector bancari europeu, perquè l’alemany Commerzbank està veient amb pànic com l’italià Unicredit va incrementant les seves posicions al seu capital. La història havia començat uns dies abans, a començaments del mes de setembre, quan el govern alemany havia anunciat que estava a punt de desprendre’s del 16,5% del capital que posseïa del Commerzbank i que era un vestigi dels temps dels rescats bancaris posteriors a la crisi financera.

 

Una injecció de 18.000 milions d’euros per part de les administracions públiques van servir per salvar el banc, però no per acabar amb les pèrdues, que van continuar aflorant durant molts exercicis després. Com dèiem, els primers dies de setembre d’enguany el govern alemany va comunicar que planejava vendre el seu paquet, la meitat del qual va passar a mans d’Unicredit a través d’una subhasta pública. En paral·lel, els italians van adquirir-ne un 4,5% més mitjançant compres fetes al mercat, amb el que ràpidament van acumular un 9% del capital.

 

Però és que pocs dies després, Unicredit ha signat opcions de compra sobre aproximadament un 12% addicional, amb el que fàcilment podria arribar a acumular un 21% a curt termini. Aquesta entrada sobtada al capital del tercer banc germànic (el primer és el Deutsche Bank, si deixem de banda les caixes d’estalvis de caràcter públic) ha fet enfadar molt al govern alemany, que d’entrada ha dit que no seguirà desfent posicions al Commerzbank (els queda, ara mateix, entre un 9% i un 12% del capital del banc).

No només els polítics s'han despertat, sinó que també els sindicats alemanys estan en estat d’alerta exigint que el banc no passi a mans italianes

Sembla clar que la voluntat dels italians és seguir incrementant el seu paquet accionarial perquè ja han confirmat públicament que han demanat al regulador europeu arribar al 30%. O més ben dit, al 29,9%, perquè amb la normativa actual posicionar-se amb un 30% del capital obliga el comprador a llançar una opa per la totalitat, un efecte no desitjat de moment per part dels gestors del banc italià. No només els polítics s'han despertat, sinó que també els sindicats alemanys estan en estat d’alerta exigint que el banc no passi a mans italianes. En una manifestació improvisada, es van veure pancartes on es llegia l’expressió “Stoppt Fusions-Horror”, que no necessita traducció.

Viatjant en el temps, veiem que el banc objecte de l’abordatge, el Commerzbank, va ser fundat a Frankfurt el 1870 com a instrument per facilitar el comerç internacional. Ben aviat es va convertir en un dels principals bancs del país. A inicis del segle XXI van decidir entrar en el segment de la banca d’inversió, però l’aventura va coincidir amb la crisi financera del 2008 i va acabar amb el rescat públic que comentàvem abans. En aquella època van absorbir una altra de les grans entitats alemanyes, el Dresdner Bank, que prèviament havia estat a punt de fusionar-se amb el Deutsche Bank. Pocs anys abans d’això, es va especular amb una fusió amb l’HypoVereinsbank, però aquest acabaria en mans, precisament, d’Unicredit.

Oficina de Commerzbank | iStock
Oficina de Commerzbank | iStock

Avui dia, el Commerzbank continua jugant un paper clau en els negocis internacionals, un dels seus objectius fundacionals. El nombre de treballadors de l’entitat s’atansa als 40.000 i té un valor de mercat lleugerament per sota dels 20.000 milions d’euros. En mig de la tempesta han decidit canviar de CEO, perquè Manfred Knopf ha fet un pas al costat i ha estat substituït per Bettina Orlopp, que fins ara era la directora financera del banc.

La història d’Unicredit és força diferent, perquè és el resultat d’una sèrie d’integracions de diferents entitats. De fet, va ser fundat com a Banc de Gènova (el 1870, com el Commerzbank) i després la seva denominació va evolucionar cap a Credito Italiano. Durant la dècada dels noranta s’hi van afegir d’altres bancs (alguns amb arrels al segle XV) i el nom va passar a ser UniCredito.

Durant la primavera del 1999 es va produir la gran fusió entre UniCredito i Comit (antiga Banca Commerciale Italiana), una operació corporativa que va coincidir en el temps amb una altra fusió entre dos dels més importants bancs italians, com va ser la que va unir el San Paolo-IMA amb la Banca di Roma. El primer dels grups es va projectar fins al setzè lloc del rànquing europeu, mentre que el segon va arribar a col·locar-se al lloc número deu i amb accionistes principals com la família Agnelli (propietaris de Fiat) o el líder libi Moammar al-Gaddafi.

Unicredit disposa de 70.000 treballadors i té un valor de mercat de 60.000 milions d’euros (el triple que el Commerzbank)

Pel que fa a UniCredito, curiosament els seus màxims accionistes eren alemanys, amb el Commerzbank acompanyat pel Deutsche Bank i l’asseguradora Allianz. Amb el canvi de segle, van començar a fer servir la marca Unicredit, que és l’actual, mentre que les absorcions de bancs, tant italians com estrangers (abans hem vist el cas de l’HypoVereinsbank) no es van aturar. Avui dia aquesta entitat disposa de 70.000 treballadors i té un valor de mercat de 60.000 milions d’euros (el triple que el Commerzbank). El seu primer executiu és Andrea Orcel, amb passat a Merrill Lynch, UBS i el Santander.

A diferència de la lluita entre BBVA i Sabadell, en aquest cas s’hi afegeix que els bancs pertanyen a dos estats diferents i, per tant, hi plana cert conflicte diplomàtic. No sembla que la pugna s’hagi de refredar a curt termini, de manera que tenim assegurades notícies d’aquesta pugna aferrissada durant les properes setmanes o mesos.