Opa a Naturgy: l’enèsim salt d'una companyia històrica

La setmana passada va irrompre la notícia: la companyia d’origen català Naturgy semblava que seria la presa de caça d’un desconegut fons d’inversió australià a través d’una opa hostil. Però anem a pams, perquè la notícia tenia moltes derivades. En primer lloc, una opa (sigles lexicalitzades d’Oferta Pública d’Adquisició) és un mecanisme legal a través del qual un inversor llança una oferta a tots els posseïdors d’accions d’una determinada empresa (en aquest cas, Naturgy) per comprar-los les accions. A l’oferta s’hi ha d’indicar quin preu paga (lògicament ha d’estar per sobre del preu de mercat) i quantes accions en vol (en aquest cas, l’inversor s’ha posat com a objectiu el 23% del capital, aproximadament). L’adjectiu hostil que acompanya al terme opa fa referència a que l’oferta no ha estat, aparentment, pactada de forma prèvia amb els gestors de la companyia, que acostumen a veure l’oferiment com un atac al seu estatus, ja sigui de directius o d’accionistes.

Pel que fa al preu al qual el fons vol adquirir les accions als actuals posseïdors, cal dir que incorpora un marge o prima del 20% respecte a la valoració del moment de l’anunci. Als compradors els hem definit com un fons desconegut de les antípodes, però té un nom: IFM Investors. En realitat, és el paraigua a través del qual 27 fons de pensions australians inverteixen els seus recursos, procedents dels estalvis per a la jubilació de 30 milions de treballadors. El patrimoni que gestiona IFM s’enfila fins els 148.000 milions de dòlars australians (cada dòlar australià equival a tres quarts de dòlar americà). El seu president és Greg Combet, un antic ministre del partit laborista del país. El representant del fons a l’Estat espanyol és Jaime Siles, un enginyer educat a l’escola alemanya de València. La seva experiència és fonamentalment al món de la construcció (ha passat per Acciona i Bouygues, dos gegants), atès que IFM acostuma a invertir en empreses d’infraestructures i serveis públics, com és el cas de Naturgy.

Un cop rebuda l’oferta, alguns dels principals accionistes de Naturgy ja van comunicar que no l’acceptarien, com és el cas del fons d’inversió CVC i la família March (que tenen la participació conjunta a través del fons Rioja Bidco) i el també fons GIP (Global Infrastructure Partners, creat el 2006 per Credit Suisse i General Electric). Aquests tres protagonistes acumulen un 40% del capital de la companyia de gas, però n’hi ha un altre que encara té més capacitat de decisió que tots ells per separat, perquè atresora un 25% de Naturgy; no és cap altre que la Fundació Bancària la Caixa, accionista majoritari a través de la firma Criteria. I per tant, la decisió que prengui la F.B. la Caixa -o el que és el mateix, Isidre Fainé- serà clau per conèixer l’èxit o no de l’operació. En altres paraules, que el fons IFM arribi al 23% de capital al qual aspira serà molt més complicat si el 65% que controlen els principals accionistes li tanca la porta. Si la fundació de l’estrella blava decidís vendre la seva participació, tindria uns ingressos superiors als 5.000 milions d’euros, deu vegades el seu pressupost anual.

Mentre Fainé s'ho pensa i el Govern espanyol s'ho mira, poden anar passant setmanes sense que es resolgui la incertesa sobre el futur de Naturgy

Però no tot acaba amb Fainé i la F.B. la Caixa, perquè encara hi ha un altre personatge important a l’obra, tan discret com influent. Es tracta del mateix Estat espanyol, que en virtut del decret que va entrar en vigor quan començava la pandèmia, pot vetar operacions de compra d’empreses espanyoles per part de capital estranger de fora de la Unió Europea, com és el cas que ens ocupa. Mentre Fainé s’ho pensa i el Govern s’ho mira, poden anar passant setmanes sense que es resolgui la incertesa sobre el futur de Naturgy.

De vinyes a gas

Per cert, que la participació de la F.B. la Caixa a l’empresa de gas comença a ser d’una antiguitat molt remarcable, perquè la seva entrada al capital es va produir a mitjans anys vuitanta. En aquell temps, encara era la Catalana de Gas i Electricitat, que poc després va passar a anomenar-se Gas Natural amb motiu de la fusió amb Gas Madrid. El següent canvi de nom també va ser provocat per una fusió i va succeir el 2009, quan Gas Natural va adquirir Unión Fenosa. Però els orígens de l’empresa encara es remunten molt més enrere, ni més ni menys que el 1843, quan va ser creada com a Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas per part de la família Gil, uns emprenedors que van pensar que els seus terrenys a la Barceloneta serien més rendibles produint gas que no pas amb les vinyes endèmiques.

Els orígens de Naturgy es remunten al 1843, quan va ser creada com a Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas per part de la família Gil

Al fundador, Pere Gil Babot, el van succeir els seus fills i després altres famílies de la burgesia també es vincularien amb l’empresa, i hi mantindrien un peu fins ben entrats els anys seixanta a través de la nissaga dels Bertrand. Aquests van presidir l’empresa fins la mort de Joan Betrand Mata, el 1965. El seu pare, Eusebi Bertrand Serra, també havia ocupat aquest càrrec. Per cert, si els beneficis del gas han fornit durant molts anys les actuacions en matèria d’obra social de “la Caixa”, podem dir que ja molt abans aquests rèdits havien protagonitzat actes filantròpics similars, perquè Pau Gil Serra (fill del fundador) va emprar per via testamentària part de la seva ingent fortuna en la promoció de l’Hospital de Sant Pau, que de pas es va fer càrrec de l’antic Hospital de la Santa Creu.

Mentrestant, esperarem que Fainé, el govern espanyol i les circumstàncies en general vagin dibuixant el futur d’aquesta històrica companyia catalana. Estarem atents als esdeveniments.