“Els humans estan traient molts llocs de feina als robots”

En Francesco Ferro és el cofundador i CEO de PAL Robotics, l’empresa catalana que ha creat els robots hominoides que més estan fent la volta al món. La seva passió per la robòtica ve, tal com explica, dels seus anys d’infància mirant “els dibuixos animats japonesos que tan posaven a la televisió”, una afició que va portar més enllà amb els seus estudis d’Enginyeria de Telecomunicacions.

Va ser precisament en aquest context universitari on va néixer l’empresa, coincidint amb el seu doctorat que ell i un altre dels quatre cofundadors estaven fent. “Vam partir de zero, amb uns 200.000 euros que teníem i els nostres sous, tothom deia que estàvem bojos”, explica. Amb la col·laboració d’altres universitats, van trobar els altres dos fundadors – tots dos de Barcelona, d’aquí la localització- i van engegar PAL Robotics el 2004 amb un primer encàrrec vingut des d’Abu Dhabi: un robot que mogués les peces d’un tauler d’escacs. Ells, però, van anar més enllà i van crear un robot capaç de moure’s, arribar a la taula i moure-les. Una tecnologia que en el seu moment semblava molt revolucionària i que ha marxat un precedent en la indústria dels robots i de l'automatització en general, un els aspectes que any rere any ha anat guanyant pes en el IoT World Congress que se celebra aquests dies a Barcelona.

Als Emirats Àrabs han passat de moure peces d’escacs a tenir robots policia. Per què aquest interès per la vostra tecnologia?

Els Emirats Àrabs són un entorn diferent. Tenen possibilitats, perquè allà diners no falten, i també tenen passió per la tecnologia, són uns early adopters amb la majoria de coses que arriben. Tenen ganes de provar coses noves i la robòtica ho és, amb el plus que és útil. A més a més, la temperatura no els ajuda. Treballar en entorns amb 60 graus de calor pot ser un problema i la tecnologia els ajuda a substituir certes feines que fan els humans.

“Som molt millors que els robots, però la nostra intel·ligència no està desenvolupada en totes les seves possibilitats”

Precisament aquí hi ha un punt conflictiu. Els robots podran substituir la força humana?

Al revés, els humans estan traient molts llocs de feina als robots. He visitat moltes empreses on les persones que treballen en les línies de producció no són humans, s’alienen totalment i fan moviments repetitius que un robot podria fer millor i sense cansar-se. Els humans estem fent coses que no són dignes. Som molt millors que els robots, però la nostra intel·ligència no està desenvolupada en totes les seves possibilitats i crec que hauríem de centrar-nos a amplificar i fortificar l’ús del cervell per fer més coses i millors. Mai vam pensar que una persona treballaria amb un ordinador, ara ho fem. Han creat llocs de feina i han fet que siguem més eficients i es puguin reduir els costos.

Vau començar amb robots assistencials, ara esteu fent el salt a la indústria?

Encara treballem en ells. Tenim projectes on usem l’R+D europea que ens permet treballar amb empreses importants. Estem en un projecte amb un dels hospitals més importants i avançats d’Europa, que es troba a Holanda, per fer tests reals amb pacients que proven els robots que un dia estaran a totes les cases. També treballem amb una fundació italiana per conèixer les necessitats dels professionals del sector salut. Per a mi és molt difícil crear una solució robòtica que resolgui un problema en l’àmbit assistencial, però col·laborant amb professionals i posant en comú les idees, podem trobar una solució.

Fotografia: Carlos Barros

En quins sectors veieu més potencial d’ús dels robots?

El que més pot funcionar és tecnologia per a l’àmbit de la mobilitat. Tot el que són robots que es moguin de manera autònoma sense haver de canviar d’entorn funciona molt bé. Ja hi ha robots que es mouen, però normalment s’ha de canviar l’entorn. Algunes empreses posen tires de metall perquè segueixi el recorregut i no se surti. La nostra solució és un robot que mira al seu voltant i esquiva els obstacles. Tot i les oportunitats que hi ha, crec que el gran mercat està en l’àmbit domèstic, però estem encara una mica lluny perquè cal més investigació amb casos reals d’ús.

“Tiago ja és una solució rendible per ser a casa, sempre que puguem ajudar a finançar-lo amb una part pública”

Quan serà una tecnologia prou econòmica per introduir-la a casa?

Avui Tiago ja és una solució rendible per ser a casa, sempre que puguem ajudar a finançar-lo amb una part pública. La sanitat d’alguns països està gastant part del seu pressupost en la compra de solucions com aquesta. Tenim ja casos d’estudi que hem portat a la Unió Europea perquè ens ajudin a empènyer i veure com portar els robots al mercat. Són solucions rendibles per a l’usuari i per a l’Administració pública. A més a més, hem fet un treball exhaustiu en mantenir la qualitat dels robots rebaixant els costos. Això ens ajuda a apropar-nos al mercat a poc a poc, sent competitius, tenint vendes i reinvertint els ingressos en solucions més barates, millors i més eficients.

El 2004 us vau trobar amb una tecnologia molt desenvolupada, massa per al mercat. Teniu por de tornar-vos a trobar en la mateixa situació?

Por no, ja ens estem trobant amb aquest problema en alguns àmbits on treballem, però ara tenim experiència i distingim què és investigació i què és producció. En 13 anys hem tingut alts i baixos i el que més por em fa són les persones i les empreses. Molts dels actors venen aire i prometen coses que no són realitzables. L’estat actual de la robòtica no és per tenir un iRobot a casa, calen uns anys més. Només cal veure què està passant amb els cotxes autònoms. Des de fa més de 10 anys tenim vehicles que funcionen, però perquè sigui factible el seu ús, cal canviar moltes coses com el preu.

“A la llar, on tenim objectes i instruments pensats per a nosaltres, el robot s’ha d’adaptar”

Es diu que els cotxes autònoms necessiten que les ciutats i les persones ens adaptem a ells per circular bé. Amb els robots passa el mateix?

 Amb els vehicles hi ha dues teories. Una diu que només han de funcionar en un lloc especial per a cotxes autònom i l’altra, que han de compartir l’espai amb persones que condueixen. El meu punt de vista és que per a la llar, on tenim objectes i instruments pensats per a nosaltres, el robot s’ha d’adaptar. Quan hem creat una cadira, ho hem fet perquè és còmoda per a nosaltres i a la nostra alçada, no perquè un robot hi hagi de seure. Ha de ser l’expert en robòtica qui aconsegueixi que la tecnologia s’adapti.

Fotografia: Carlos Barros

Té a veure amb tot això el fet que treballeu amb software obert? Que els professionals puguin adaptar els robots a les seves necessitats?

El 2010 hi va haver una revolució quan una empresa americana va obrir una plataforma de software obert. La companyia ja no existeix, però el programari encara funciona. Ara aquest és l’estàndard que s’usa en robòtica, és com un Windows per a robots. Treballar amb un software obert és important per al nostre mercat principal, la investigació, perquè les persones puguin usar-lo. Si els donem una tecnologia que ja funciona, l’investigador no fa res. La idea és que ell pugui tocar el robot, canviar-lo i adaptar-lo. El programari és el que menys es veu, però és el que més valor afegit dóna als robots i el que permet adaptar-lo. Avui dia som una de les millors empreses del món a fer que els robots caminin. Tenim molts competidors, però no funcionen com nosaltres. El 2008 vam fer un canvi de xip i vam obrir mercat, no pensar només en investigació, i el pas més important va ser tenir un desenvolupament focalitzat a les necessitats de cada client.

“Volem que PAL Robotics segueixi fent investigació i que sigui puntera en el seu àmbit”

Malgrat que heu diversificat i crescut, defenseu que PAL Robotics sempre serà una pime i es dedicarà a la investigació. Per què?

La majoria dels empresaris tenen una lògica basada en business angels i en el moment que hi ha un inversor al darrere, les companyies es veuen obligades a complir uns objectius i un business plan per créixer. Estan sotmeses a un creixement constant que pot ser massa exigent i, a llarg termini, provocar la seva desaparició per no poder seguir el ritme. Volem que PAL Robotics segueixi fent investigació i que sigui puntera en el seu àmbit, i creiem que un grup petit de persones brillants pot canviar el món. Ara som 35 treballadors i ja hem de fer un esforç de direcció que no és equivalent al d’un equip de quatre o 10. Tenim molts projectes i és difícil concatenar-los perquè tothom estigui compromès.

I si l’empresa creix més com a resultat de la seva activitat?

Probablement crearíem una spin off o una altra empresa que depengués de PAL Robots i tindria la seva pròpia evolució i creixeria segons el mercat que se li ha obert. Nosaltres vam néixer amb una motivació bastant clara: crear robots bípedes i usar-los per ajudar i donar servei les persones, per millorar la seva qualitat de vida. Tot el que se surti d’aquí, no creiem que estigui dins del nucli dur la companyia.