13
d'Abril
de
2015
Act.
13
d'Abril
de
2015
Els autors Toni Garcia, Cristóbal Fortúnez (@cfortunez) i Josep M. Bunyol (@jmbunyol) són autònoms catalans. El primer és periodista; el segon, il·lustrador i el tercer, guionista. Tots del mateix sector, un dels més tocats per la crisi econòmica i de canvi de model. Tot i el context, animats per l'intent d'ajudar als que tenen la mateixa condició laboral que ells, s'han llançat a escriure el llibre Autònoms. La guia definitiva (Blackie Books, 2014), un manual de supervivència que repassa amb humor i molta senzillesa les dificultats diàries d'aquests professionals.
Dediquen fins i tot un apartat a les dificultats de ser autònom a Catalunya, una tasca "piromusical", segons les seves paraules. "Vam preguntar què canviaria pels autònoms en una Catalunya independent i la resposta és res. Seguiríem igual exactament", confirma amb humor.
Perquè, com és el dia a dia d'un autònom? Sobretot, és un dia que no té horaris. "Per molta disciplina que tinguis sempre pots rebre trucades intempestives, qualsevol dia de la setmana", apunten al llibre. I tampoc té garanties, perquè com afegeixen, "mai no saben com els anirà l'any". Dependents com són de la incertesa dels ingressos de cada mes, els autors apunten que lluitar per cada factura suposa "un infern".
Tanmateix, per posar negre sobre blanc aquestes dificultats –cosa assumida anys ençà pel col·lectiu, tot s'ha de dir-, Toni Garcia volia escriure el llibre. Coneix bé el sector - és autònom des de fa 17 anys- i pretenia que "qui ho agafi, se n'adoni del complicat que és ser autònom", apunta en la seva entrevista amb VIAempresa.
Rutines diferents, però sempre treballant
Hi ha autònoms en tots els sectors econòmics. Des de la pagesia –molt tradicional a Catalunya-, passant pels transportistes, els agents comercials, etc. Però tot i que cada autònom és un món, la preocupació per aconseguir clients és comuna. Per aquesta raó, Toni Garcia conta que es lleva d'hora per poder contactar amb els clients entre les 9 i les 10 hores del matí, "és quan estan més frescos"; després intenta posar-se al dia de l'actualitat, revisant diaris, revistes, webs... tot val per estar preparat quan arribi l'encàrrec. El reportatge que li demanin és el que li donarà per menjar i amb això no es juga.
La tarda la dedica a la part menys entretinguda: intentar cobrar les factures pendents. "He arribat a sentir que 'no cal que sigui tan miserable per 150 euros', però són els meus diners, pel meu treball. El tema de les factures no es respecta i sovint t'has de barallar amb molts departaments d'administració que et diuen que un dia pagaran i un altre no", apunta Garcia.
Garcia també explica que la complicació burocràtica és "bestial", i considera que "en aquest país t'obliguen a formar-te en una espècie de tràmit burocràtic, un tràmit que en altres països pots fer amb un ordinador". A més, denuncia que, a escala fiscal, no hi hagi escalats: un que guanya 100.000 euros paga el mateix que un que guanya 10.000 euros; "Tampoc no hi ha la possibilitat de deixar de pagar uns mesos quan tens problemes, i ningú es preocupa d'aquests problemes".
Un decàleg dels autònoms
L'autònom no descansa, sosté Garcia. D'aquí la teoria que pel col·lectiu sempre és dilluns. "Ho dic perquè el dilluns és el primer dia laborable i nosaltres sempre estem en el primer dia laborable, és a dir, la gent identifica el dilluns amb el qual suposa tornar a la feina, però per nosaltres el dissabte continua sent dilluns... Cada dia són dilluns, sempre hem de començar de zero", explica. Sense caps de setmana (alguns, però, descansa) i amb l'ansietat d'haver de complir sempre amb la feina, el principal inconvenient que apunta el periodista és la constant falta de liquiditat.
Però també troba avantatges a treballar independentment. "Són una cosa molt individual, però per mi és important que jo sóc el meu cap i puc desenvolupar les meves idees i portar-les on vulgui; el meu sostre i la meva ambició me la marco jo; la meva oficina pot estar a tot arreu, tinc facilitat per desplaçar-me i viatjar per tot arreu", resumeix. "Em sent propietari del meu destí", matisa.
En el llibre Autònoms. La guia definitiva es recull en 10 punts com es viu facturant a tort i dret. És el que anomena l'autor 'El decàleg de l'autònom':
1.Cada factura un Vietnam i cada dia, un dilluns
2. No ens posem malalts, això és d'assalariats
3. No tanquem mai
4. No dormim, només treballem amb els ulls tancats
5.Som invisibles
6.Se'ns pot trobar per tot arreu
7. El nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos
8. Odiem l'IVA, l'IRPF i les declaracions trimestrals
9. Tenim més paciència que el Dalai-Lama
10. Si mai tens un problema, no dubtis a trucar-nos
Dediquen fins i tot un apartat a les dificultats de ser autònom a Catalunya, una tasca "piromusical", segons les seves paraules. "Vam preguntar què canviaria pels autònoms en una Catalunya independent i la resposta és res. Seguiríem igual exactament", confirma amb humor.
Perquè, com és el dia a dia d'un autònom? Sobretot, és un dia que no té horaris. "Per molta disciplina que tinguis sempre pots rebre trucades intempestives, qualsevol dia de la setmana", apunten al llibre. I tampoc té garanties, perquè com afegeixen, "mai no saben com els anirà l'any". Dependents com són de la incertesa dels ingressos de cada mes, els autors apunten que lluitar per cada factura suposa "un infern".
Tanmateix, per posar negre sobre blanc aquestes dificultats –cosa assumida anys ençà pel col·lectiu, tot s'ha de dir-, Toni Garcia volia escriure el llibre. Coneix bé el sector - és autònom des de fa 17 anys- i pretenia que "qui ho agafi, se n'adoni del complicat que és ser autònom", apunta en la seva entrevista amb VIAempresa.
Rutines diferents, però sempre treballant
Hi ha autònoms en tots els sectors econòmics. Des de la pagesia –molt tradicional a Catalunya-, passant pels transportistes, els agents comercials, etc. Però tot i que cada autònom és un món, la preocupació per aconseguir clients és comuna. Per aquesta raó, Toni Garcia conta que es lleva d'hora per poder contactar amb els clients entre les 9 i les 10 hores del matí, "és quan estan més frescos"; després intenta posar-se al dia de l'actualitat, revisant diaris, revistes, webs... tot val per estar preparat quan arribi l'encàrrec. El reportatge que li demanin és el que li donarà per menjar i amb això no es juga.
La tarda la dedica a la part menys entretinguda: intentar cobrar les factures pendents. "He arribat a sentir que 'no cal que sigui tan miserable per 150 euros', però són els meus diners, pel meu treball. El tema de les factures no es respecta i sovint t'has de barallar amb molts departaments d'administració que et diuen que un dia pagaran i un altre no", apunta Garcia.
Garcia també explica que la complicació burocràtica és "bestial", i considera que "en aquest país t'obliguen a formar-te en una espècie de tràmit burocràtic, un tràmit que en altres països pots fer amb un ordinador". A més, denuncia que, a escala fiscal, no hi hagi escalats: un que guanya 100.000 euros paga el mateix que un que guanya 10.000 euros; "Tampoc no hi ha la possibilitat de deixar de pagar uns mesos quan tens problemes, i ningú es preocupa d'aquests problemes".
Un decàleg dels autònoms
L'autònom no descansa, sosté Garcia. D'aquí la teoria que pel col·lectiu sempre és dilluns. "Ho dic perquè el dilluns és el primer dia laborable i nosaltres sempre estem en el primer dia laborable, és a dir, la gent identifica el dilluns amb el qual suposa tornar a la feina, però per nosaltres el dissabte continua sent dilluns... Cada dia són dilluns, sempre hem de començar de zero", explica. Sense caps de setmana (alguns, però, descansa) i amb l'ansietat d'haver de complir sempre amb la feina, el principal inconvenient que apunta el periodista és la constant falta de liquiditat.
Però també troba avantatges a treballar independentment. "Són una cosa molt individual, però per mi és important que jo sóc el meu cap i puc desenvolupar les meves idees i portar-les on vulgui; el meu sostre i la meva ambició me la marco jo; la meva oficina pot estar a tot arreu, tinc facilitat per desplaçar-me i viatjar per tot arreu", resumeix. "Em sent propietari del meu destí", matisa.
En el llibre Autònoms. La guia definitiva es recull en 10 punts com es viu facturant a tort i dret. És el que anomena l'autor 'El decàleg de l'autònom':
1.Cada factura un Vietnam i cada dia, un dilluns
2. No ens posem malalts, això és d'assalariats
3. No tanquem mai
4. No dormim, només treballem amb els ulls tancats
5.Som invisibles
6.Se'ns pot trobar per tot arreu
7. El nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos
8. Odiem l'IVA, l'IRPF i les declaracions trimestrals
9. Tenim més paciència que el Dalai-Lama
10. Si mai tens un problema, no dubtis a trucar-nos