El primer significat del mot petjada que ens ve al cap és el del senyal que deixa el peu d'una persona o d'un animal a la terra per on ha passat, però, sovint, també l’utilitzem en sentit metafòric per a fer referència a l’empremta, el rastre o la influència que una persona o un fenomen determinat tenen sobre una altra persona o fenomen.
A mitjans dels anys noranta del segle passat, els científics canadencs M. Wackernagel i W. Rees van encunyar la denominació anglesa ecological footprint, en català, petjada ecològica, per a fer referència a l’indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que cal per a subministrar la matèria i l'energia bàsiques per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d'assimilació de residus d'una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.
En els darrers trenta anys, la família de petjades que ens ajuden a entendre de quina manera el nostre consum i la nostra producció de béns i serveis afecten els recursos naturals s’ha anat incrementant amb l’arribada de la petjada de carboni, que mesura la quantitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle associades al cicle de vida d'una persona, d'un producte, servei o organització, la petjada energètica, referent a la quantitat d'energia consumida per una persona, una organització o un territori en un període determinat, inclosa l'energia incorporada dels productes consumits o dels serveis utilitzats, o la petjada hídrica, ben present en la situació de sequera que ens acompanya des de fa mesos, que mesura el volum total d'aigua dolça usat per a produir els béns i els serveis consumits per una persona, una organització o un territori.
Com més conscients ens fem de la nostra petjada i del rastre que deixem, podrem tenir més capacitat d’influir, ni que sigui en una petita proporció
I encara cal destacar una altra petjada que, d’un temps ençà, va guanyant ressò, no sols en l’àmbit especialitzat que li és propi, sinó de manera prou general, perquè es fa present a l’estiu i a l’hivern, arran de mar o pels camins de muntanya, tant si plou com si no plou. Sí, ens referim a la petjada del turisme, és a dir, a l’impacte ecològic que l’activitat turística deixa en un territori determinat.
Els termes són la clau del coneixement i, sovint, també són una porta oberta a la presa de consciència. Com més conscients ens fem de la nostra petjada i del rastre que deixem, podrem tenir més capacitat d’influir, ni que sigui en una petita proporció, en un ús raonable i mesurat dels recursos naturals i en la reducció de l’impacte ambiental i ecològic que genera l’activitat humana.
Podeu consultar aquests termes i altres termes relacionats amb la gestió ambiental, l’emergència climàtica i la gestió i planificació del turisme en el Cercaterm i també en el Diccionari de gestió ambiental, el Diccionari de l’emergència climàtica i el Diccionari de turisme.