03
de Maig
de
2016
"És molt fàcil disparar contra les grans elèctriques des d'un punt de vista institucional". Qui parla en aquests termes amb VIA Empresa no és cap gran directiu d'aquestes companyies, sinó Carlota Pi, fundadora d'HolaLuz. "Tinc credibilitat per dir-ho perquè estem revolucionant el mercat", defensa quan parla sobre una qüestió tan delicada com la de la pobresa energètica. No és agradable per a ningú assumir que hi ha veïns ben a prop nostre a qui se'ls tallen els subministraments més bàsics per no poder-los pagar, per això Pi ressalta que "la pobresa no té cognoms. No existeix la pobresa energètica o la infantil, és pobresa a seques". Al capdavall, afegeix, "una persona que no pot pagar les coses mínimes de la vida té molts problemes. Restringir-ho a les factures de la llum és minimitzar el discurs". La fundadora d'HolaLuz té clar que "no hi ha ningú que no pagui la factura de la llum perquè no li doni la gana".
Encara que des d'HolaLuz reclamen obrir el marc de debat, el cert és que la pobresa, amb el cognom energètica, està d'actualitat. El Parlament de Catalunya va aprovar l'any passat la Llei 24/2015per tal de garantir que no es tallarien els subministraments bàsics a cap família en situació de risc, especialment durant els mesos d'hivern. La suspensió per part del Tribunal Constitucional de bona part dels preceptes d'una llei que ni tan sols s'ha acabat de desplegar, ha indignat bona part de la política i la societat catalana. Aquest mateix dimarts el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat una cimera amb alcaldes i plataformes d'afectats per afrontar les darreres suspensions.
Des del sector elèctric, però, insisteixen a mirar més enllà de defensar la llei catalana o desenvolupar-ne de similars que substitueixin els articles recorreguts, tal com reclama el grup promotor de la ILP d'Habitatge. "La llei està bé, però hi ha forats", adverteix Tània Vicens, membre de l'equip tècnic i la comissió de pobresa energètica de Som Energia. "Qui acaba pagant els plats trencats és la comercialitzadora, quan qui té els beneficis és la distribuïdora, que sempre acaba cobrant", afegeix aquesta representant de la cooperativa.
Liderant els preus europeus
El sector elèctric és un dels favorits per posar a la diana de les lamentacions. Un motiu raonable és que Espanya és el quart país d'Europa on surt més car pagar la factura de la llum. De mitjana, les llars espanyoles hi destinen entre 50 i 60 euros al mes. Les últimes dades facilitades per Eurostat el maig del 2015 només situen Dinamarca, Alemanya i Irlanda per davant d'Espanya a l'hora de rascar-se la butxaca davant d'aquesta factura. Una de les principals raons que sempre s'apunten per explicar aquest fet són les pràctiques oligopolístiques dels grans operadors, que ja van ser sancionats amb 61 milions d'euros el 2011.
Ara bé, poc a poc la liberalització del sector està deixant espai a companyies com la mateixa HolaLuz o la cooperativa Som Energia, que amb formes de treballar completament diferents es neguen a ser incloses al mateix sac que les grans empreses en la gestió de la pobresa. Denuncien que "els grans operadors no estan gaire preocupats perquè mentre el compte de resultats surti bé, els és igual. No és un tema urgent per ells", segons Pi. Vicens lamenta que "la seva acció dificulta resoldre el problema perquè estan en contra de qualsevol remei. El seu criteri no és que hi hagi un benestar social, la seva filosofia és fer com més diners millor".
Un problema incòmode, però un problema
Tant HolaLuz com Som Energia s'han alineat sempre amb uns valors incompatibles amb els de deixar algú sense llum. Ara bé, tal com recorda Carlota Pi, "cap empresa del món pot tenir gent que no paga". Des de VIA Empresa els demanem que expliquin què fan en aquestes situacions.
"Tenim una mitjana d'impagats 10 vegades més baixa que la del sector, i en el 90% dels casos recuperem immediatament les factures que ens retornen perquè l'impagament és a causa de no disposar de diners al compte bancari en aquell moment", explica Pi. La resta, que suposa entre un 0,1 i un 0,3% del total de la facturació d'HolaLuz, és "gent que realment no pot pagar".
La fundadora de l'empresa indica que en aquests casos "els convidem a anar a la tarifa d'últim recurs, que té un bo social amb un descompte del 25% respecte el preu de la subhasta inicial". En aquest punt, Carlota Pi aclareix que el marge industrial d'HolaLuz, el que guanyen sense haver pagat nòmines, etc., "són entre 20 i 30 euros per client i any. És a dir, que si una persona ens deixa de pagar una factura de 50 euros, necessitem el marge sencer d'un client i mig per poder-hi fer front". Davant d'aquesta situació, relata que com a companyia només té dues solucions: "Apujar els preus perquè els que paguin sufraguin els que no ho fan, cosa que ens sembla desalineat amb els nostres valors. L'altra solució és convidar-los a marxar, que és el que hem d'acabar fent".
A Som Energia, que expliquen en el seu blog el protocol a seguir en aquests casos, Tània Vicens indica que les aportacions voluntàries dels socis de la cooperativa (un cèntim per cada kw/h consumit) permeten tenir un coixí econòmic amb el qual cobrir aquestes situacions. "En el cas d'un soci la cooperativa es fa càrrec de les factures impagades durant un any com a màxim. A més, s'hi estableix contacte per conèixer la seva situació", assenyala.
En el cas que el que no pugui pagar les factures no sigui soci de la cooperativa, explica, "per complir la llei i no tallar el subministrament, derivem el contracte a la comercialitzadora de referència, que a Catalunya és Endesa". Vicens detalla que aquest operador "en principi pot donar una major protecció perquè pot oferir el bo social, cosa que nosaltres no podem".
Recerca de suport local
A l'hora de buscar solucions, des de Som Energia han apostat per anar de la mà de les administracions locals. "Hem fet un model de conveni que estem oferint als ajuntaments que ens contacten. Aquest conveni ofereix per part de Som Energia una formació als tècnics de l'ajuntament per tal que puguin aconsellar els usuaris en matèria d'eficiència energètica", diu Tània Vicens.
L'acord també permet passar la contractació municipal a la cooperativa a canvi que aquesta realitzi estudis d'optimització per tal d'aconseguir un estalvi econòmic que es pugui destinar a un fons contra la pobresa energètica. "També ens comprometem a no tallar el subministrament d'aquelles persones que l'ajuntament derivi. L'ajuntament es fa soci de la cooperativa i deriva els contractes de les persones en situació de risc, fent-se càrrec de les factures impagades", detalla. De moment, ja han firmat amb Martorelles i Arbúcies; i només falten els últims serrells per signar amb Vilafranca del Penedès.
Ampliar el marc
"Que hi hagi una solució restringida perquè aquestes persones puguin pagar les factures de la llum em sembla una cosa molt limitada", diu Carlota Pi. La fundadora d'HolaLuz apunta la possibilitat d'incloure els subministraments bàsics a serveis socials com els lloguers reduïts o les beques menjador. "S'hauria d'incloure als pressupostos de benestar social. És alguna cosa que les companyies elèctriques podríem vehicular sense problemes", proposa. Al seu entendre, "tothom que complís els requisits establerts podria tenir dret a gaudir d'un bo social del 100% en la factura de la llum".
Tot i així, la responsable d'HolaLuz insisteix a obrir el focus de la qüestió. "Qualsevol cognom a la pobresa ven més perquè tens un debat molt més acotat i pots carregar contra gent més directament. Però el problema és molt més ampli", insisteix. Per aquest motiu reivindica "accionar palanques més potents, com ajudar la gent a trobar feina. Ningú vol viure de la beneficència".
En aquest sentit, lamenta no haver rebut resposta als diversos oferiments d'HolaLuz. "He enviat cartes tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat, per aquesta matèria i per d'altres. Poder generar feina té més valor que regalar llum a qui no la pot pagar. Generar feina és motor de creixement i una solució de llarg termini i no per aturar el cop", assegura.
Pi es pregunta retòricament per què no "ens envien gent que no té feina. Sempre estem buscant perfils de persones que somriguin i vulguin canviar el món. D'aquí a final d'any volem contractar 15 persones més. I de moment no tinc respostes sobre això".
Uns oferiments que no han tingut acollida, "no sé si és perquè no podem oferir 15.000 llocs de treball. Però l'època que s'obrien plantes amb 5.000 llocs de feina s'ha acabat", assegura. "Ara va de crear centenars de projectes amb 50 o 100 llocs de treball, que a més tenen més capil·laritat social i menys risc de deslocalització i de deixar milers de famílies al carrer". La dirigent d'HolaLuz lamenta tenir la sensació que "no donen valor als llocs de treball que oferim perquè dins la seva gran foto no els arregla la festa".
Encara que des d'HolaLuz reclamen obrir el marc de debat, el cert és que la pobresa, amb el cognom energètica, està d'actualitat. El Parlament de Catalunya va aprovar l'any passat la Llei 24/2015per tal de garantir que no es tallarien els subministraments bàsics a cap família en situació de risc, especialment durant els mesos d'hivern. La suspensió per part del Tribunal Constitucional de bona part dels preceptes d'una llei que ni tan sols s'ha acabat de desplegar, ha indignat bona part de la política i la societat catalana. Aquest mateix dimarts el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat una cimera amb alcaldes i plataformes d'afectats per afrontar les darreres suspensions.
Des del sector elèctric, però, insisteixen a mirar més enllà de defensar la llei catalana o desenvolupar-ne de similars que substitueixin els articles recorreguts, tal com reclama el grup promotor de la ILP d'Habitatge. "La llei està bé, però hi ha forats", adverteix Tània Vicens, membre de l'equip tècnic i la comissió de pobresa energètica de Som Energia. "Qui acaba pagant els plats trencats és la comercialitzadora, quan qui té els beneficis és la distribuïdora, que sempre acaba cobrant", afegeix aquesta representant de la cooperativa.
Liderant els preus europeus
El sector elèctric és un dels favorits per posar a la diana de les lamentacions. Un motiu raonable és que Espanya és el quart país d'Europa on surt més car pagar la factura de la llum. De mitjana, les llars espanyoles hi destinen entre 50 i 60 euros al mes. Les últimes dades facilitades per Eurostat el maig del 2015 només situen Dinamarca, Alemanya i Irlanda per davant d'Espanya a l'hora de rascar-se la butxaca davant d'aquesta factura. Una de les principals raons que sempre s'apunten per explicar aquest fet són les pràctiques oligopolístiques dels grans operadors, que ja van ser sancionats amb 61 milions d'euros el 2011.
 |
| Eurostat |
Ara bé, poc a poc la liberalització del sector està deixant espai a companyies com la mateixa HolaLuz o la cooperativa Som Energia, que amb formes de treballar completament diferents es neguen a ser incloses al mateix sac que les grans empreses en la gestió de la pobresa. Denuncien que "els grans operadors no estan gaire preocupats perquè mentre el compte de resultats surti bé, els és igual. No és un tema urgent per ells", segons Pi. Vicens lamenta que "la seva acció dificulta resoldre el problema perquè estan en contra de qualsevol remei. El seu criteri no és que hi hagi un benestar social, la seva filosofia és fer com més diners millor".
Un problema incòmode, però un problema
Tant HolaLuz com Som Energia s'han alineat sempre amb uns valors incompatibles amb els de deixar algú sense llum. Ara bé, tal com recorda Carlota Pi, "cap empresa del món pot tenir gent que no paga". Des de VIA Empresa els demanem que expliquin què fan en aquestes situacions.
"Tenim una mitjana d'impagats 10 vegades més baixa que la del sector, i en el 90% dels casos recuperem immediatament les factures que ens retornen perquè l'impagament és a causa de no disposar de diners al compte bancari en aquell moment", explica Pi. La resta, que suposa entre un 0,1 i un 0,3% del total de la facturació d'HolaLuz, és "gent que realment no pot pagar".
La fundadora de l'empresa indica que en aquests casos "els convidem a anar a la tarifa d'últim recurs, que té un bo social amb un descompte del 25% respecte el preu de la subhasta inicial". En aquest punt, Carlota Pi aclareix que el marge industrial d'HolaLuz, el que guanyen sense haver pagat nòmines, etc., "són entre 20 i 30 euros per client i any. És a dir, que si una persona ens deixa de pagar una factura de 50 euros, necessitem el marge sencer d'un client i mig per poder-hi fer front". Davant d'aquesta situació, relata que com a companyia només té dues solucions: "Apujar els preus perquè els que paguin sufraguin els que no ho fan, cosa que ens sembla desalineat amb els nostres valors. L'altra solució és convidar-los a marxar, que és el que hem d'acabar fent".
A Som Energia, que expliquen en el seu blog el protocol a seguir en aquests casos, Tània Vicens indica que les aportacions voluntàries dels socis de la cooperativa (un cèntim per cada kw/h consumit) permeten tenir un coixí econòmic amb el qual cobrir aquestes situacions. "En el cas d'un soci la cooperativa es fa càrrec de les factures impagades durant un any com a màxim. A més, s'hi estableix contacte per conèixer la seva situació", assenyala.
En el cas que el que no pugui pagar les factures no sigui soci de la cooperativa, explica, "per complir la llei i no tallar el subministrament, derivem el contracte a la comercialitzadora de referència, que a Catalunya és Endesa". Vicens detalla que aquest operador "en principi pot donar una major protecció perquè pot oferir el bo social, cosa que nosaltres no podem".
Recerca de suport local
A l'hora de buscar solucions, des de Som Energia han apostat per anar de la mà de les administracions locals. "Hem fet un model de conveni que estem oferint als ajuntaments que ens contacten. Aquest conveni ofereix per part de Som Energia una formació als tècnics de l'ajuntament per tal que puguin aconsellar els usuaris en matèria d'eficiència energètica", diu Tània Vicens.
L'acord també permet passar la contractació municipal a la cooperativa a canvi que aquesta realitzi estudis d'optimització per tal d'aconseguir un estalvi econòmic que es pugui destinar a un fons contra la pobresa energètica. "També ens comprometem a no tallar el subministrament d'aquelles persones que l'ajuntament derivi. L'ajuntament es fa soci de la cooperativa i deriva els contractes de les persones en situació de risc, fent-se càrrec de les factures impagades", detalla. De moment, ja han firmat amb Martorelles i Arbúcies; i només falten els últims serrells per signar amb Vilafranca del Penedès.
Ampliar el marc
"Que hi hagi una solució restringida perquè aquestes persones puguin pagar les factures de la llum em sembla una cosa molt limitada", diu Carlota Pi. La fundadora d'HolaLuz apunta la possibilitat d'incloure els subministraments bàsics a serveis socials com els lloguers reduïts o les beques menjador. "S'hauria d'incloure als pressupostos de benestar social. És alguna cosa que les companyies elèctriques podríem vehicular sense problemes", proposa. Al seu entendre, "tothom que complís els requisits establerts podria tenir dret a gaudir d'un bo social del 100% en la factura de la llum".
Tot i així, la responsable d'HolaLuz insisteix a obrir el focus de la qüestió. "Qualsevol cognom a la pobresa ven més perquè tens un debat molt més acotat i pots carregar contra gent més directament. Però el problema és molt més ampli", insisteix. Per aquest motiu reivindica "accionar palanques més potents, com ajudar la gent a trobar feina. Ningú vol viure de la beneficència".
En aquest sentit, lamenta no haver rebut resposta als diversos oferiments d'HolaLuz. "He enviat cartes tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat, per aquesta matèria i per d'altres. Poder generar feina té més valor que regalar llum a qui no la pot pagar. Generar feina és motor de creixement i una solució de llarg termini i no per aturar el cop", assegura.
Pi es pregunta retòricament per què no "ens envien gent que no té feina. Sempre estem buscant perfils de persones que somriguin i vulguin canviar el món. D'aquí a final d'any volem contractar 15 persones més. I de moment no tinc respostes sobre això".
Uns oferiments que no han tingut acollida, "no sé si és perquè no podem oferir 15.000 llocs de treball. Però l'època que s'obrien plantes amb 5.000 llocs de feina s'ha acabat", assegura. "Ara va de crear centenars de projectes amb 50 o 100 llocs de treball, que a més tenen més capil·laritat social i menys risc de deslocalització i de deixar milers de famílies al carrer". La dirigent d'HolaLuz lamenta tenir la sensació que "no donen valor als llocs de treball que oferim perquè dins la seva gran foto no els arregla la festa".