• Empresa
  • Queralt (BBVA): "El creixement no ho és tot en una empresa"

Queralt (BBVA): "El creixement no ho és tot en una empresa"

El director territorial del BBVA a Catalunya assegura que el més important és que el negoci sigui sostenible i demana a l'administració pública que actuï com una empresa: amb productivitat

Xavier Queralt, director territorial del BBVA
Xavier Queralt, director territorial del BBVA
Laia Corbella
24 de Gener de 2014
Act. 31 de Juliol de 2014
Al mes de juny, la plantilla del BBVA a Catalunya serà de 5.000 treballadors i 670 oficines. Després de l'adquisició d'Unim, el banc de les grans empreses i corporacions ja compta amb una quota del 14,5% a Catalunya i centra els objectius en fer-se un lloc en el món de la petita i mitjana empresa catalana. "La diversificació geogràfica i de negocis és la nostra fortalesa. Som més competitius que altres entitats en l'àmbit de les grans empreses perquè pocs bancs tenen el balanç que tenim nosaltres. En el terreny de les pimes hi ha molta competència, però això no vol dir que no ens interessi, al contrari", remarca en una entrevista a VIAempresaXavierQueralt, director territorial del BBVA a Catalunya des de fa cinc anys.

Hem tingut més entitats financeres que les que el país requeria. Era una reestructuració previsible?
La mida de l'empresa, com passa en molts sectors, està condicionada pel tipus de negoci que un vol fer. En aquest sentit, hi havia moltes caixes que s'havien mig convertit en bancs i que aspiraven a fer un negoci pel qual no estaven dissenyades. Si et dediques al finançament de grans empreses necessites un balanç molt fort. El que no pot ser és ser petita i voler finançar operacions de gran risc. N'haguessin pogut existir 100 a Espanya si cadascú s'hagués limitat a fer la seva feina! Per sort, avui en dia és més evident que mai que el creixement no ho és tot en una empresa. Ara, per assegurar la viabilitat d'una empresa el primer és tenir un negoci sostenible i rendible.

Com han quedat repartits els clients de les caixes desaparegudes?
Per a nosaltres es va plantejar com una oportunitat. L'any 2000, la nostra quota de mercat a Espanya era d'un 17% i, a Catalunya, d'un 12%. La quota va anar baixant durant l'any 2000 i 2007 fins a situar-se entre un 10 i un 7% respectivament. Com a BBVA, tots aquests anys vam anar perdent quota de negoci, perquè nosaltres vèiem que el negoci no era rendible i vam fer polítiques de contenció i vam mirar a l'exterior. Amb la reestructuració del sistema financer ens vam proposar ocupar els buits de les entitats que han anat desapareixent o s'han afeblit i readaptat a l'entorn, com és el cas d'Unnim.

Quin va ser l'argument de suprimir la marca Unnim i operar en el mercat català finalment amb una única marca?
Quan vam comprar Unnim ens vam trobar una marca neutra. Tant a treballadors com a clients, Unnim no els deia res. Va ser una marca que va tenir una vida molt curta i no va arrelar al territori. És un tema de percepcions, però hi va haver un moment que la marca Unnim quasi que ens cremava, sobretot en l'àmbit de treballadors, els quals demanaven esdevenir BBVA el més aviat millor. El canvi va venir sol.

La línia de negoci més important del BBVA és el segment de les grans empreses. L'adquisició d'Unnim us ha ajudat a entrar en el món de les pimes catalanes?
Pensàvem que la presència que aquestes entitats havien tingut al territori ens ajudaria, però no ha estat així. Unnim ja havia tallat el crèdit a les pimes i la relació ja s'havia desvirtuat. En aquest sentit, hem trobat pocs clients en el món de la petita i mitjana empresa que tinguessin Unnim com a banc principal. Ara els estem intentant recuperar.

S'han marcat algun objectiu?
Portem tres anys que el saldo del crèdit en empreses ha anat caient i el nostre objectiu és invertir la tendència i aconseguir créixer. En el territori català hi ha tres bancs importants i un som nosaltres.

Fa tres mesos va dir que l'economia havia sortit de la UCI i estava a planta. Quan sortirem de l'hospital?
De moment estem convalescents, no sé si a planta o a casa, però és molt important que siguem conscients que l'economia està dèbil. Si l'economia espanyola creixés el 2,5 durant els pròxims anys, només a l'any 2015 recuperaríem el nivell d'ocupació que teníem el 2007. Tenim potencial per créixer, però encara hi ha reptes estructurals que hem de fer.

Quines reformes estructurals hauríem de fer el 2014?
La reestructuració del sistema financer encara no està al 100% i fins que això no se solucioni hi haurà falta de crèdit. En la reforma laboral, s'ha avançat molt però la gran reforma que queda fer és la de l'Administració pública. Aquesta no pot ser permanentment deficient. L'única manera de fer-li front és com fan les empreses: amb productivitat. És a dir, aconseguir més serveis amb els mateixos diners. Ho fan les empreses i també ho ha de saber fer el Govern.