Qui s’excusa, s’acusa
Tant les empreses com el català tenen un nexe molt valuós en el Projecte Aina
Sovint es diu que, perquè una empresa funcioni i tingui viabilitat, cal que estigui atenta al context, tant social com tecnològic, que innovi en el seu camp i que pugi al carro de la digitalització. Si fa no fa, és molt semblant al que es diu de la viabilitat futura de la llengua catalana: que cal situar-la en un context multilingüe i en un marc de sostenibilitat global (adaptar-se al context); que al seu voltant cal generar nous consensos socials i polítics i rellançar polítiques lingüístiques renovades i ambicioses (innovació), i, finalment, que se n’asseguri la presència en el món digital.
Pel que fa a aquesta tercera condició, tant les empreses com el català tenen un nexe molt valuós en el Projecte Aina. Com ja és ben conegut, es tracta d’una iniciativa que, impulsada per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), s’emmarca dins l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya-Catalonia.AI. Doncs bé, el 18 de setembre AINA va organitzar un seminari en línia titulat Aina: Intel·ligència Artificial en català de manera pràctica, en què experts del projecte van exposar els darrers desenvolupaments pel que fa a la inclusió del català en la intel·ligència artificial, especialment en el processament del llenguatge natural. A banda del valor intrínsec de les propostes, una dada importantíssima per a les empreses és que, tal com va es va assenyalar, l’”accés a la infraestructura de IA en català és gratuïta i oberta”.
L'accés a la infraestructura de IA en català és gratuïta i oberta
Això hauria de voler dir, en principi, que a les empreses se’ls hauria de fer més difícil esgrimir motius econòmics per no afrontar la disponibilitat en català de serveis basats en aquestes tecnologies, com per exemple els bots de conversa o assistents personals, entre molts altres. Al contrari, tenen una oportunitat d’or per acostar-se més als consumidors de l’àrea lingüística catalana, personalitzar l’oferta i els serveis i fer un retorn responsable a la societat d’una manera tangible. De la mateixa manera, els usuaris o consumidors aviat podrien deixar d’excusar-se amb allò de “ho faig en una altra llengua perquè en català no existeix”. Dit això: la infraestructura ja hi és, però també cal una mínima voluntat de fer-ho. Excusatio non petita...
Durant la sessió es va anunciar en primícia que Aina està a punt d’alliberar i fer públics dos models de Llenguatge Massiu (MLM) –models de què consta la IA aplicada a les llengües, construïts en tres fases: processament de trilions de seqüències de text en una llengua (preentrenament); ensenyament de preguntes i de respostes òptimes (instrucció), i la resolució de biaixos (alineament)– basat en arquitectura GPT3. Altres recursos que Aina posa a disposició d’institucions i empreses, com models de text, de parla o de traducció automàtica, es poden trobar aquí.
La sessió també va servir per explicar en detall la solució Matxa o, dit altrament, el primer model de síntesi de veu en les principals variants del català (central, nord-occidental, balear i valencià), una eina clau de personalització de producte i d’adaptació al mercat sencer de llengua catalana. S’hi va recordar, també, que els especialistes de la Unitat de Tecnologies del Llenguatge del BSC –significativament, la unitat que més ha crescut del Barcelona Supercomputing Center– estan oberts a parlar amb les empreses interessades per ajustar-se a les seves necessitats i col·laborar en l’adopció i aplicació de tots els recursos tecnològics disponibles.
Les tecnologies no han de salvar les empreses ni les llengües, és clar. Però pot ben ser que aquelles empreses i llengües que les adoptin se’n surtin millor.