• Home
  • Economia
  • Article title

La recepta secreta del president de CaixaBank

José Ignacio Goirigolzarri inaugura el curs acadèmic d’Esade apostant per formar persones que tinguin un impacte positiu i real en les societats

Per
Jordi Sans
Periodista
07 d'Octubre de 2021
El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, a Esade. | Cedida

El curs universitari que ara comença és el que, a tots els efectes, ha d’assentar les bases per recuperar les dinàmiques prèvies a la pandèmia del coronavirus i contribuir a la reactivació social. En aquest sentit, les escoles de negocis no en queden exemptes i han de compaginar aquesta responsabilitat amb una altra: dotar als seus alumnes de les eines que també han de fer possible la sortida del sotrac econòmic i empresarial. Per encarar aquest repte, Esade ha donat el tret de sortida al curs 2021-2022 amb un acte que ha comptat amb la presència del president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri.

Goirigolzarri, president de CaixaBank des de la fusió de l’entitat amb Bankia i amb una experiència contrastada en l’àmbit de la banca i la direcció empresarial, ha bastit un discurs buscant els punts comuns entre els principis de l’èxit empresarial i els trets diferencials que caracteritzen una institució com Esade. El president de l’entitat bancària ha encetat el seu discurs repassant els reptes als quals s’enfronta la societat actual subratllant que hi ha una “evident revolució tecnològica al món” que ha canviat els paradigmes tant empresarials com educatius. De fet, ha ironitzat mentre recordava que aquells potents ordinadors amb què comptaven les universitats en la seva època d’estudiant tenien tan sols 8 quilobytes de memòria. Una xifra que ja en un telèfon mòbil es pot enfilar fins a les 64 gigues.

Goirigolzarri: “Qualsevol escola de negocis que vulgui ser excel·lent ha de dotar els seus alumnes de visions que permetin entendre els factors d’evolució que s’estan produint”

Seguint aquest paral·lelisme entre l’etapa universitària del dirigent bancari i la situació actual, Goirigolzarri ha recordat que mentre que a les acaballes de franquisme “Espanya era una societat tancada i el contacte amb l’exterior no estava promocionat”, ara, “tenir una visió global, certa experiència a l’exterior i dominar idiomes és una part essencial del currículum”. En aquest sentit, ha assegurat, referint-se a Esade, que “qualsevol escola de negocis que vulgui ser excel·lent ha de dotar els seus alumnes de visions que permetin entendre els factors d’evolució que s’estan produint”.

Fer front a la rendibilitat de l’ètica

El president de CaixaBank ha volgut anar més enllà de l’àmbit universitari i ha enumerat alguns valors que al seu entendre són la clau de volta per enriquir el sector empresarial: Entendre el paper de l’empresa envers la societat, establir relacions entre els diversos stakeholders per assegurar la sostenibilitat de la companyia i desenvolupar relacions interpersonals. Aquestes tres qüestions són, per Goirigolzarri, “la guia bàsica i fonamental de la meva carrera” que va adquirir durant la seva etapa a la universitat i que, malgrat que l’ensenyament “ha mutat de manera radical”, se segueixen impartint en centres com Esade.

 “A Espanya fem una traducció absolutament acrítica de pensaments estatunidencs sense confrontar-los amb la nostra història i la realitat”

Això es trasllada, pel conferenciant, als principis i valors d’una empresa i constitueix un pilar “bàsic” a l’hora d’establir la definició de l’estratègia empresarial. En aquesta línia s’ha mostrat taxatiu amb aquells que entenen les qüestions ètiques com una eina de negoci: “Em sublevo quan sento dir que l’ètica és rendible”. Per contra, ha trencat una llança a favor l’“alt rendiment” a les empreses ha fi de no caure en el “el paternalisme, que és molt còmode a curt termini però és letal en el mitjà i llarg termini per les empreses i les persones”. Ha etzibat que “les empreses que es creuen en excel·lents estan lliscant sense adonar-se’n per la rampa de la mediocritat”.

Construir uns lideratges crítics

Goirigolzarri ha tancat la seva intervenció enumerant aquelles conductes que al seu entendre debiliten el teixit empresarial del país. “A Espanya fem una traducció absolutament acrítica de pensaments estatunidencs sense confrontar-los amb la nostra història i la realitat”, ha comentat posant com a exemples les diferències entre ambdós contextos alhora d’analitzar les causes de desigualtat social. Per tot plegat ha reiterat que és necessari “formar persones que generin un impacte real i positiu en la societat” i que no es deixin arrossegar per una “tendència creixent del fatalisme” que acaba donant lloc a una “irresponsabilitat individual que ens fa espectadors i no actors de la nostra vida”.