Els recursos assistencials per a persones grans

Les persones grans repetidament han manifestat, a través de diferents enquestes, la seva voluntat de viure al seu domicili, almenys mentre això sigui possible. Malgrat això un percentatge significatiu entorn del 5% dels majors de 65 anys necessiten altres recursos assistencials, normalment per poder ser atesos com a conseqüència de la dependència física o mental i la presència de comorbiditat.

La contradicció es pot disminuir si els entorns institucionals com ara les residències estan pensades en el seu model organitzatiu o també en el seu disseny per ser el més semblant a casa o com a casa.

Algunes persones grans autònomes i sense problemes de salut greus (els que de vegades es denominen sèniors) volen organitzar-se en habitatges compartits amb altes persones grans en models similars als pisos amb serveis (model cohousing).

Hi ha un consens general que el model assistencial és el de l'atenció centrada en la persona. Això vol dir que l'atenció es faci personalitzada, tenint en compte les necessitats i sobretot els desitjos de les persones. També la seva història de vida.

Quant a models estructurals, hi ha diferents models organitzatius. Tradicionalment hi havia recursos de dos tipus, les residències per a persones vàlides i les residències per a persones amb necessitats de salut i assistencials més importants. Aquí residencies de vàlids i d'assistits. En llenguatge anglosaxó, residències i Nursing Homes. En alguns llocs com a Catalunya també hi ha unitats de llarga estada més medicalitzada i, per altra banda, pisos amb serveis, aquí anomenats pisos tutelats.

Resumirem les principals tendències a Europa en els darrers anys:

• Unificar els diferents tipus de residències, amb flexibilitat en la seva organització d'acord amb les característiques de cada país que permetin que les persones que ho necessitin si no poden estar a casa, puguin estar el més semblant com a casa. En alguns països han evolucionat cap a "habitatges especials" amb una estructura i model assistencial que permeti diferents característiques i necessitats de les persones que hi aniran a viure.
• Promoure els habitatges amb serveis (model housing). Aquests apartaments permeten que persones amb baixos o mitjans nivells de dependència puguin viure amb un entorn on poden continuar a ser el màxim d'autònoms que els hi permeti les seves característiques físiques i mentals. Aquests habitatges requereixen, per ser eficaços, disposar de paquets de serveis que permeti adaptar-se a les diferents necessitats per poder viure en aquest "nou domicili" el màxim temps possible.
• Considerar equipaments amb característiques particulars per situacions concretes com ara les persones amb demència o les persones amb determinada complexitat clínica sense excloure que aquestes persones puguin viure en equipaments estàndards com els descrits anteriorment.
• Donada la complexitat creixent de les necessitats assistencials caldrà garantir l'atenció sanitària amb finançament públic. Moltes vegades aquests serveis es presten externament.