El TSJC considera assalariat un repartidor de Glovo
La sala reconeix "dependència" entre els 'riders' i l''app' en la seva primera sentència sobre aquest model laboral
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a un treballador de Glovo en la seva primera sentència sobre la relació laboral entre els riders i la plataforma. Segons la màxima instància judicial catalana, la relació entre el demandant i l'empresa "és un veritable contracte de feina" que ja té tots els "trets fonamentals" de l'Estatut dels Treballadors, com la voluntarietat, la retribució, l'alienitat i la dependència. "El treballador no posa els seus serveis a disposició del mercat, sinó que els posa a disposició de l'empresa demandada", assegura la sentència, que afegeix també que el rider "no treballa segons els seus propis criteris organitzatius, sinó que se sotmet als de l'empresa".
El col·lectiu Riders x Derechos ha celebrat la sentència, que considera que torna a demostrar que "l'organització i la lluita és l'únic camí". "Els 21 magistrats per unanimitat han sentenciat que la relació laboral del nostre company acomiadat era de treballador, i no d'autònom", asseguren els treballadors en una piulada a Twitter. Segons la sentència del TSJC, el rider que va denunciar Glovo "no té relació de cap mena" amb els usuaris de la plataforma, i només hi està vinculat a través d'aquesta.
A més, el tribunal considera que el repartidor de Glovo, quan accepta un encàrrec, "l'ha de complir sota les instruccions del titular del negoci, la qual cosa significa que el demandant posa a disposició de l'empresa la seva força de treball i això només es fa a través d'un contracte laboral".
Ni horaris fixos, ni uniforme
Els magistrats afirmen que la relació entre Glovo, els repartidors i els usuaris de la plataforma és "la típica relació triangular pròpia de les relacions laborals, en la qual l'empresa actua en les dues esferes, el mercat de béns i serveis i el mercat laboral, l'usuari actua solament en el mercat de béns i serveis, i el treballador actua només en el mercat de treball, de manera que no hi ha cap mena de relació contractual entre l'usuari i el treballador".
L'argumentari de la sala també afirma que el fet que els riders no tinguin uns horaris fixos o roba amb la marca de l'empresa no permet afirmar que es tracti d'autònoms, ja que "no és en absolut desconeguda l'existència de relacions laborals amb retribucions irregulars, sense horaris preestablers o sense uniforme".
A més, el TSJC diu que, malgrat que el repartidor no tingui "una obligació concreta d'estar disponible" i pugui triar els serveis que fa, aquesta facultat està "condicionada" perquè ha d'escollir "dies i franges horàries" i, segons com ho faci, tindrà unes determinades avaluacions. "S'estableix una mena de control dels horaris dels riders a través de la retribució i de l'avaluació: si volen obtenir més ingressos, han de treballar en les franges horàries d'alt valor i per poder-ho fer, han de fer-ho constar a l'aplicació, la qual cosa podran fer segons com hagi estat la seva avaluació", afirma.