15
de Febrer
de
2016
Acabats d'encetar els anys 50 del segle passat, l'Antoni i en Joan Boada, dos germans de Rubí, agafaven la moto i anaven d'obra en obra mostrant els avantatges de les eines que havien creat per al tall de la ceràmica. Aquest va ser l'inici de la companyia Germans Boada, que 65 anys després ha consolidat la marca Rubi com un referent mundial del sector amb més de 1.400 referències i una presència a 130 països del món que els permet facturar 64 milions d'euros, un 84% en el mercat exterior.
Daniel Pagès, director de màrqueting de Germans Boada, explica a VIA Empresa l'habilitat que van tenir els fundadors per "crear la primera talladora manual de ceràmica. Vam tenir la sort que la van inventar, patentar i protegir". Això és el que va permetre a l'empresa començar a vendre al mercat espanyol i de seguida a l'estranger, començant per França. "Als anys 50 ja tenien presència a Veneçuela o l'Equador. I arran d'això es va consolidar la marca com la inventora dels talladors manuals de ceràmica", recorda Pagès.
Amb el temps, l'empresa ha aprofitat aquesta fortalesa de la marca per passar de tenir talladors a tenir les eines que necessiten els col·locadors. "El nostre focus sempre ha estat relacionat amb la col·locació. A mesura que ha evolucionat la ceràmica, les eines també ho han anat fent", diu Pagès. És evident que no té res a veure tallar ceràmica de fa 50 anys amb la que s'està fent ara, "molt resistent i dura".
La innovació, el passaport cap al futur
Precisament innovar constantment, d'acord amb el que ha necessitat l'usuari de la mà dels nous materials que s'han anat desenvolupant, ha estat una de les claus de l'èxit de l'empresa. "Això s'ha pogut fer gràcies a ser molt propers a l'usuari final de les eines. Tenim un club de 48.000 socis arreu del món que ens donen molts inputs del que els agrada i el que no, i sobretot del que necessiten"; apunta Pagès.
Un 5% de la facturació la destinen de forma constant a innovació. Una aposta fonamental per mantenir el lideratge del mercat i poder entrar amb força a qualsevol país. "Els diferents costums i materials arreu del món obliguen a tenir una gamma de productes bastant àmplia", diu Daniel Pagès.
Un portfoli on les patents i registres són constants. "Cada any es patenten productes o solucions per protegir-les de possibles còpies. Hi tenim una inversió bastant forta i sempre tenim judicis en marxa", reconeix. Tot i que en mercats occidentals no hi ha gaire presència de còpies fotocopiant la marca i el manual d'instruccions, aquest fet sí que el pateixen a l'Àsia i l'Amèrica Llatina. "Quan es detecta hi batallem, però és molt costós i molt lent", lamenta Pagès.
Tallant i col·locant arreu del món
"Sempre havíem estat molt orientats a l'exportació perquè era una qüestió de principis de l'empresa", argumenta Pagès. El 2008 el percentatge d'exportació ja era del 71%, una xifra que es va enfilar fins al 85% l'any 2014. Tot i així, Pagès reconeix que "ha crescut més perquè el mercat espanyol gairebé va desaparèixer que pel mateix creixement del mercat exterior".
Aquest darrer any, la situació ha estat la contrària. "Ha caigut una mica el percentatge d'exportació bàsicament perquè el mercat espanyol s'ha recuperat", celebra el directiu. "Hem tingut sort d'haver-ho fet sempre perquè anar a vendre fora arran de la crisi costa molt, ningú t'està esperant", evidencia.
La presència de la marca Rubi s'ha consolidat arreu amb filials a la Xina, Portugal, França, Estats Units, Canadà, Alemanya, Holanda, Anglaterra i Polònia. Cap al març n'obriran una altra a Mèxic; però Germans Boada també gaudeix de sucursals a Rússia, Finlàndia, Veneçuela, Xile i Colòmbia.
Una presència a bona part del món sense perdre els orígens, ja que el mateix nom de la marca, Rubi, està totalment vinculat a la seva localitat. "Els dos germans i tota la família eren de Rubí de tota la vida. Sempre hem dit de broma que som els ambaixadors de Rubí", comenta amb un somriure Daniel Pagès.
Una empresa amb 5 directors generals
Una de les peculiaritats de Germans Boada és que des de l'any 2011 compta amb una direcció col·legiada entre cinc persones. "Per problemes interns el consell d'administració va decidir acomiadar l'antic director general. Aleshores es va traspassar la responsabilitat de gestionar l'empresa a cinc directius de la companyia de forma temporal fins que s'incorporés un nou director general", recorda Pagès.
Al cap d'uns mesos, però, les coses van començar a anar una mica millor i el que havia de ser temporal es va convertir en fix. Pagès, com a responsable de l'àrea de màrqueting, és un dels cinc membres d'aquesta direcció sense presència familiar de la propietat, juntament amb els caps d'operacions, finances, comercial i R D. "Quatre portem 18 anys treballant junts i el cinquè en porta set. Segurament això funciona perquè tenim molt bona relació", reflexiona.
Pagès té clar que "si algú dels cinc hagués volgut ser el director general únic, segurament hauríem acabat malament"; però valora el fet que l'experiència acumulada des d'òptiques diferents els facilita que "sigui més difícil arribar a una decisió errònia".
Tot i que, d'entrada, pot semblar poc operativa una direcció entre cinc persones, Pagès assegura que "les coses van bé i a més ens ho passem molt bé". Van crear uns estatuts de funcionament on s'estipulava que en cas de no haver-hi acord s'hauria de votar. "Crec que en cinc anys hem votat una o dues vegades", evidencia. La clau, destaca, és que "tots ens refiem del criteri dels altres, i si ens hem de reunir amb urgència, ho fem. Amb Hangouts i Skype és fàcil de solucionar".
Daniel Pagès, director de màrqueting de Germans Boada, explica a VIA Empresa l'habilitat que van tenir els fundadors per "crear la primera talladora manual de ceràmica. Vam tenir la sort que la van inventar, patentar i protegir". Això és el que va permetre a l'empresa començar a vendre al mercat espanyol i de seguida a l'estranger, començant per França. "Als anys 50 ja tenien presència a Veneçuela o l'Equador. I arran d'això es va consolidar la marca com la inventora dels talladors manuals de ceràmica", recorda Pagès.
Amb el temps, l'empresa ha aprofitat aquesta fortalesa de la marca per passar de tenir talladors a tenir les eines que necessiten els col·locadors. "El nostre focus sempre ha estat relacionat amb la col·locació. A mesura que ha evolucionat la ceràmica, les eines també ho han anat fent", diu Pagès. És evident que no té res a veure tallar ceràmica de fa 50 anys amb la que s'està fent ara, "molt resistent i dura".
La innovació, el passaport cap al futur
Precisament innovar constantment, d'acord amb el que ha necessitat l'usuari de la mà dels nous materials que s'han anat desenvolupant, ha estat una de les claus de l'èxit de l'empresa. "Això s'ha pogut fer gràcies a ser molt propers a l'usuari final de les eines. Tenim un club de 48.000 socis arreu del món que ens donen molts inputs del que els agrada i el que no, i sobretot del que necessiten"; apunta Pagès.
Un 5% de la facturació la destinen de forma constant a innovació. Una aposta fonamental per mantenir el lideratge del mercat i poder entrar amb força a qualsevol país. "Els diferents costums i materials arreu del món obliguen a tenir una gamma de productes bastant àmplia", diu Daniel Pagès.
 |
| A part de les oficines centrals de Rubí, Germans Boada compta amb un centre logístic i industrial a Santa Oliva del Penedès. Cedida |
Un portfoli on les patents i registres són constants. "Cada any es patenten productes o solucions per protegir-les de possibles còpies. Hi tenim una inversió bastant forta i sempre tenim judicis en marxa", reconeix. Tot i que en mercats occidentals no hi ha gaire presència de còpies fotocopiant la marca i el manual d'instruccions, aquest fet sí que el pateixen a l'Àsia i l'Amèrica Llatina. "Quan es detecta hi batallem, però és molt costós i molt lent", lamenta Pagès.
Tallant i col·locant arreu del món
"Sempre havíem estat molt orientats a l'exportació perquè era una qüestió de principis de l'empresa", argumenta Pagès. El 2008 el percentatge d'exportació ja era del 71%, una xifra que es va enfilar fins al 85% l'any 2014. Tot i així, Pagès reconeix que "ha crescut més perquè el mercat espanyol gairebé va desaparèixer que pel mateix creixement del mercat exterior".
Aquest darrer any, la situació ha estat la contrària. "Ha caigut una mica el percentatge d'exportació bàsicament perquè el mercat espanyol s'ha recuperat", celebra el directiu. "Hem tingut sort d'haver-ho fet sempre perquè anar a vendre fora arran de la crisi costa molt, ningú t'està esperant", evidencia.
La presència de la marca Rubi s'ha consolidat arreu amb filials a la Xina, Portugal, França, Estats Units, Canadà, Alemanya, Holanda, Anglaterra i Polònia. Cap al març n'obriran una altra a Mèxic; però Germans Boada també gaudeix de sucursals a Rússia, Finlàndia, Veneçuela, Xile i Colòmbia.
Una presència a bona part del món sense perdre els orígens, ja que el mateix nom de la marca, Rubi, està totalment vinculat a la seva localitat. "Els dos germans i tota la família eren de Rubí de tota la vida. Sempre hem dit de broma que som els ambaixadors de Rubí", comenta amb un somriure Daniel Pagès.
Una empresa amb 5 directors generals
Una de les peculiaritats de Germans Boada és que des de l'any 2011 compta amb una direcció col·legiada entre cinc persones. "Per problemes interns el consell d'administració va decidir acomiadar l'antic director general. Aleshores es va traspassar la responsabilitat de gestionar l'empresa a cinc directius de la companyia de forma temporal fins que s'incorporés un nou director general", recorda Pagès.
Al cap d'uns mesos, però, les coses van començar a anar una mica millor i el que havia de ser temporal es va convertir en fix. Pagès, com a responsable de l'àrea de màrqueting, és un dels cinc membres d'aquesta direcció sense presència familiar de la propietat, juntament amb els caps d'operacions, finances, comercial i R D. "Quatre portem 18 anys treballant junts i el cinquè en porta set. Segurament això funciona perquè tenim molt bona relació", reflexiona.
 |
| Daniel Pagès, al centre, amb la resta de la direcció de l'empresa. Cedida |
Pagès té clar que "si algú dels cinc hagués volgut ser el director general únic, segurament hauríem acabat malament"; però valora el fet que l'experiència acumulada des d'òptiques diferents els facilita que "sigui més difícil arribar a una decisió errònia".
Tot i que, d'entrada, pot semblar poc operativa una direcció entre cinc persones, Pagès assegura que "les coses van bé i a més ens ho passem molt bé". Van crear uns estatuts de funcionament on s'estipulava que en cas de no haver-hi acord s'hauria de votar. "Crec que en cinc anys hem votat una o dues vegades", evidencia. La clau, destaca, és que "tots ens refiem del criteri dels altres, i si ens hem de reunir amb urgència, ho fem. Amb Hangouts i Skype és fàcil de solucionar".