La saga Holaluz: viure entre consellers "rebels" i la frenètica cerca de capital
La comercialitzadora energètica catalana, liderada per Carlota Pi, pateix una guerra legal interna entre accionistes
Els últims mesos d'Holaluz són dignes d'una sèrie de televisió. La comercialitzadora energètica que presideix Carlota Pi, que fins fa poc ha estat considerada un dels casos d'èxit made in Catalonia, ha presentat pèrdues de 26 milions d'euros el 2023, mentre busca "a la desesperada" un refinançament de 21 milions d'euros i ha executat un ERTO que ha deixat sense feina a 200 treballadors, el 30% de la plantilla. Tot i que els líders de l'empresa pretenen traslladar "calma" al mercat, als inversors i als 218.000 clients, també exposen a la junta d'accionistes que compten amb vies de finançament alternatives, des d'inversors industrials i financers, fins a la negociació d'un crèdit amb l'Institut Català de Finances (ICF). Si durant les últimes setmanes la figura de Pi "penjava d'un fil", com a bon thriller hi ha hagut un gir de guió: han fet fora els consellers crítics i han emprès accions legals contra ells.
Com s'ha arribat fins aquí? En dos articles previs de VIA Empresa explicàvem detalladament la història "idíl·lica" d'Holaluz, en què tres estudiants de màster i posteriors fundadors de la companyia tenien clar que volien conquistar al client que "odiava les companyies energètiques". Era el 2010 quan va néixer oficialment Holaluz i amb poc temps van assolir els 200.000 clients. A més, poc abans de la pandèmia de la covid-19, van sortir a la borsa del Mercat Alternatiu Borsari (MAB) amb el suport de 200 inversors. Amb el pas dels anys van aconseguir tres rondes de finançament de la mà d'Enisa, Axon Partners Group i Geroa Pentsionak, que en parlarem detalladament després. Les claus del model de negoci de l'entitat? Molt senzill, es tracta d'una empresa centrada en la comercialització de l'electricitat i la instal·lació de plaques fotovoltaiques d'autoconsum. Un plantejament "engrescador" que durant els últims mesos ha vist com se li "complicaven totes les trames".
Si semblava que la figura de Carlota Pi "penjava d'un fil" durant les últimes setmanes, com a bon 'thriller' hi ha hagut un gir de guió
Víctor Ruíz Ezpeleta, professor d’EAE Business School, explicava fa uns mesos a VIA Empresa que hi havia dos motius que havien portat Holaluz en aquesta complexa situació: havien efectuat inversions elevades en projectes d'instal·lació de parcs fotovoltaics (amb poc retorn econòmic) i la baixada del preu de la llum durant els últims mesos havia estat letal (fins i tot assolint xifres negatives, tal com relatava el catedràtic Oriol Amat). A més, tampoc van presentar els comptes anuals en el termini que els pertocava i van estar suspesos temporalment del Mercat Alternatiu Borsàtil (MAB), a falta d'una redistribució del deute i que aclarissin tots els dubtes financers que es plantejaven.
Qui és qui entre els accionistes? Una junta de ratificació i "tensió"
Holaluz va aprovar en la junta d'accionistes celebrada el 28 de juny de 2024 apartar del seu consell d'administració Axon Capital, representada per Alfonso Juan de León, i Jordan Sáenz, de Geroa Pentsioak, per haver-se negat a firmar els comptes de 2023 i de l'informe de gestió. A més, el consell va aprovar emprendre una acció de responsabilitat contra ells pels danys patrimonials que podien haver sorgit de la seva postura. Per a l'empresa, les seves votacions contra els comptes de l'entitat, auditats per EY, es van donar "sense cap fonament".
Axon Capital suma un 16,8% del capital d'Holaluz, mentre que Geroa té un 6,68%, segons dades comunicades al BME Growth a principis d'aquest any. Els accionistes majoritaris d'Holaluz són els seus tres fundadors, Carlota Pi, Ferran Nogué i Oriol Vila, que controlen, cadascun, un 14,6%. En la junta d'accionistes, també es van aprovar els comptes i l'informe de gestió i es va ratificar el nomenament d'Elena Gómez del Pozuelo i Eduardo Soler Vila com a consellers independents, tal com vam detallar fa uns dies.
Els accionistes majoritaris d'Holaluz són els seus tres fundadors, Carlota Pi, Ferran Nogué i Oriol Vila, que controlen, cadascun, un 14,6%
Fundada el 2006, Axon Capital es defineix com una empresa global centrada en la tecnologia i la innovació amb un enfocament que abraça dos àmbits: la inversió i la consultoria. L'empresa compta amb uns 90 professionals repartits per Europa, Amèrica i l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, i cotitza a la Borsa de Madrid des de fa un parell d'anys. Amb un tiquet mínim d'inversió per projecte de dos milions d'euros i un tiquet màxim de 15 milions d'euros, Axon inverteix sobretot als sectors de biotecnologia i ciències de la vida, energia, serveis financers, TIC, intel·ligència artificial (IA), ciberseguretat i àmbit digital.
D'entre les empreses participades, Axon Partners manté participacions a Finizens, una gestora de patrimonis que ofereix la inversió en fons indexats mitjançant l'aplicació d'algorismes, i ByHours, una startup de reserva d'hotels per hores. D'altra banda, de les inversions realitzades en empreses emergents durant els últims anys, destaca l'entrada d'Axon al capital de Dogfy, una empresa de menjar per a gossos; Qonto, una fintech que se centra a oferir serveis a empresaris, especialment a pimes i autònoms; i l'empresa d'IA Trigo, especialitzada en l'anàlisi de dades.
A part d'Holaluz, Axon Partners ha invertit a Finizens, ByHours, Dogfy, Qonto o IA Trigo
Per altra banda, Geroa Pentsioak és un fons de pensions de referència al conjunt del País Basc que gestiona 2.600 milions d'euros. És a dir, complementen mensualment les pensions dels jubilats i de gran part dels bascos des del 1996, que va ser quan van néixer. Actualment, té el 6,68% de capital d'Holaluz, però a Geroa, ara com ara, també tenen altres fronts oberts. El més rellevant té a veure amb una disconformitat creixent per part d'alguns dels seus socis pel que fa a la manera d'accedir a recollir els diners estalviats durant anys (el que a l'argot es coneix com rescatar).
2024: el punt d'inflexió?
Després d'unes pèrdues de 26 milions el 2023, llastrada per la caiguda del negoci d'autoconsum, la companyia destaca la "clara recuperació del negoci" després d'haver tancat el primer trimestre del 2024 amb un resultat d'explotació (ebitda normalitzat) de 3,1 milions d'euros, davant dels 14,9 milions negatius del mateix període de l'any anterior.
També han destacat que han reduït el deute financer net en 8,2 milions d'euros, en passar dels 65,4 milions que devia al tancament del 2023 fins als 57,2 milions al tancament d'abril, i que la facturació recurrent mensual fins a la data oscil·la entre els 15 i els 20 milions d'euros. També han detallat que al maig i al juny han rebut un total de 8,1 milions en finançament.
Entre la incertesa de les vies judicials
Pel que s'ha pogut saber durant aquest cap de setmana, no estava a l'ordre del dia de la junta d'accionistes presentar una acció de responsabilitat contra els fons Axon Capital i Geroa Pensionak. Tot i que la via judicial pot ser "imprevisible", els socis contraris a la gestió actual d'Holaluz no es quedaran de "braços creuats" i estan estudiant les corresponents accions legals per defensar els seus interessos.
Les accions d'Holaluz al mercat borsari s'han desplomat més d'un 56% aquest 2024
Pels que ho desconeguin, l'acció social de responsabilitat, en el marc de la Llei de Societats de Capital, és un mecanisme que tenen la mateixa empresa, els socis i els creditors per exigir per la via judicial que es repari qualsevol dany que entenguin que s'hagi pogut produir a la mateixa entitat.
Finalment, la borsa es manté a l'expectativa dels pròxims passos d'Holaluz. Des que va començar el 2024, les accions de la companyia s'han desplomat més d'un 56%, mentre que la capitalització borsària amb prou feines supera la cota dels 30 milions d'euros; una xifra molt allunyada dels 144 milions d'euros que presentava fa només un any i mig.