Xavier Sala-i-Martin es defineix com una persona a qui li agraden més els números que els adjectius. L'economista i catedràtic de la Universitat de Colúmbia fa més de 26 anys que viu entre els EstatsUnits i Catalunya. Crític amb el sistema actual, Sala-i-Martin és un dels analistes econòmics més valorats, autor de diversos llibres sobre creixementeconòmic i liberalisme, i conegut per la claredat de les seves respostes.
Hi ha polítics que afirmen que ja hem sortit de la crisi. És cert?
Tècnicament, de la crisi hem sortit, ja que la definició de crisi és quan el Producte Interior Brut (PIB) va endarrere i ara no hi va, s'ha estancat. La pregunta realment important és si tornarem als nivells que havíem arribat. Abans estàvem a dalt de la muntanya i vam caure pel precipici, tornarem a pujar? Ara mateix no se sap què passarà, però tot indica que ens quedarem a baix amb molt poc creixement durant uns anys, d'un 0,1 o fins a 0,5 com a màxim.
Per què no creixerem?
Hi ha una doble raó. La primera, perquè el sistema financer no funciona. És veritat que s'han evitat grans fallides, amb els diners dels contribuents s'han rescatat els bancs. I aquests no s'han mort, però no estan vius, són com uns zombis perquè no presten. S'ha de millorar aquest sistema financer perquè prestin. La segona raó és que no s'han fet les reformes que toquen. No s'ha fet la reforma educativa perquè els nens siguin competitius i puguin competir amb els xinesos al mercat global, i no s'han fet reformes regulatòries que permetin a les empreses ser eficients.
Què faria si fos el conseller d'Economia de la Generalitat?
Una petita part de les decisions que ens afecten venen de Catalunya; una altra part, d'Espanya i la més gran, d'Europa. Pel que fa al tema bancari, no pot fer res ni la Generalitat ni el govern espanyol. Sembla que s'està caminant cap a fer la unificació bancària, tot i que serà parcial. Per tant, Mas-Colell no pot fer massa. En el tema de les reformes estructurals, per exemple, en el sector serveis també hi ha una part que depèn d'Europa. Si un xinés ha de decidir entre Europa i Estat Units, si va a Estats Units, s'ha de comprar un mòbil; si ve a Europa, n'ha de tenir 27 perquè cada país té un sistema diferent. El sistema de comunicacions no està unificat malgrat haver-hi un mercat comú. El mateix passa en l'àmbit de les lleis. En el terreny educatiu, on sí poden fer els Estats, ara s'està aprovant la Llei Wert que va endarrere enlloc d'educar els nens perquè no hi hagi una taxa d'atur del 56%, en part també depèn de la Generalitat, que tampoc han fet els deures.
Parla molt de la Xina i dels països orientals. Són un model a seguir?
No, no, no, cadascú ha de tenir el seu propi model. Els xinesos han decidit fer el mateix que fèiem nosaltres, però a meitat de preu. No és que siguin el model, però hem de competir amb ells i hem de trobar la manera de fer-ho millor que ells.
Els drets dels treballadors xinesos estan molt minvats. Per això poden ser més productius?
Sí, això està molt bé, però i tu què fas? On estan els drets laborals del 56% d'estudiants que estan a l'atur? Aquests sí que tenen drets laborals? Els drets sobre el paper no m'interessen. La constitució diu que tothom té dret al treball. On estan els treballs? Està molt bé criticar els xinesos, però m'interessa que ells fan el que fan, i tu no pots fer res per canviar-ho; el que has de fer és canviar tu. Hauríem de pensar com podem reaccionar davant d'això, i no ho estem fent.
Hi ha d'haver un ajust salarial? Quin hauria de ser el sou mínim i en funció de què?
Si no som més competitius, hi haurà un ajust salarial. Els salaris són alts o baixos no en relació al què t'agradaria, sinó en relació al què tu produeixes. El sou ha d'estar lligat a la productivitat. Amb això hi ha dues opcions: baixar salaris o augmentar la productivitat. Sembla que el govern espanyol ha optat per baixar salaris.
Quan diu que el capitalisme redueix la pobresa, què vol dir?
Si mires la pobresa, abans de la revolució industrial era del 99%. Avui dia, fins i tot a països de l'Àfrica, està baixant. La pobresa al món és del 7% o 8% de la població, seguint la definició de l'ONU, que contempla a aquelles persones que cobren menys d'un dòlar al dia. Que no és el millor dels móns? Segurament, però vivim millor que els nostres pares i avis, millor que abans que vingués el sistema capitalista, el 1760.
Té data de caducitat aquest sistema?
És un sistema flexible que va canviant. Cada vegada hi ha més serveis i menys agricultura, de la indústria passem als serveis, que són més tecnificats. Això ha fet que els treballadors hagin passat de treballar dotze hores a vuit, i aviat només en treballaran quatre. El sistema evoluciona i ho seguirà fent. Aquest és un dels motius que fa que el sistema funcioni tan bé, a diferència del sistema comunista, que es va arruïnar per ser molt poc flexible. El canviem nosaltres amb cadascuna de les seves decisions.
Anem a Catalunya…Quin és el seu principal desafiament?
La clau està en la independència. Per solucionar els problemes econòmics com ho hem de fer dins Europa? Fora? De la maneta amb Espanya? Els que parlen de que a la gent li importa l'economia, els llocs de treball… Sí, sí tenen raó, però això és part del debat. Amb el sistema econòmic que ens presenta Espanya no ens en sortim.
Catalunya serà viable econòmicament?
Tots els països són viables. La pregunta serà si serem més rics o més pobres. Tot dependrà de com ho fem. Suïssa té, més o menys, la mateixa població que Catalunya i extensió de territori, i són més rics perquè fan les coses més bé. Ho fan millor en l'àmbit d'empreses, en l'àmbit polític, fan referèndums constantment... tenen un bon sistema. Si ens dotem de la mateixa estructura que té Espanya, acabarem com Espanya. Insisteixo, no és que siguem superiors, tenim l'oportunitat de fer-ho bé. Sobretot tindrem un govern que no ens anirà en contra, i això és la clau. Ara mateix no som ni superiores ni inferiors, però tenim un govern espanyol que cada vegada que pren una decisió ho fa per perjudicar.
I per fer-ho bé quins són els eixos principals?
L'educació i el sistema polític són el principal i fonamenta, però n'hi ha molt més. Les infraestructures, per exemple. No pot ser que la N-II sigui la carretera que ens porti a Europa. Hem de fer infraestructures intel·ligents, ens hem de modernitzar. La clau és la confiança que la gent ha de tenir amb el sistema polític, no pot ser que ara mateix s'odiï els apolítics, ja que són els que ens han de dirigir. No pot ser que els que dirigeixen siguin gent que roba, que diu mentides i amb qui no es té confiança. Hem de canviar. Per qüestió de decència humana, hem de donar més possibilitats als nostres fills, no podem tenir un atur del 56% i que els joves que treballin tinguin un salari de 500 euros. Ja no com a català, sinó com a ésser humà, no vull un planeta així.