Els governs de tot el món gasten cada any 25.000 milions de dòlars per gestionar les seves eleccions. La indústria electoral, doncs, "és un mercat molt gran, però molt antiquat. A la majoria de països encara es gestionen les eleccions com fa 100 anys", lamenta Pere Vallès, CEO de Scytl. Aquesta empresa catalana treballa per revertir la situació introduint noves tecnologies amb software d'Internet. "Fem que els processos electorals siguin més eficients, més segurs, més accessibles als ciutadans i més transparents", afirma convençut.
Uns 600 treballadors repartits arreu del món i una facturació de 63 milions d'euros acrediten la trajectòria d'una empresa que, des de la seva constitució l'any 2001, creix a un ritme del 70% anual de mitjana.
Els seus orígens, però, es remunten uns quants anys abans. "Sorgeix com a spin-off de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l'any 1994 hi havia un grup de recerca pioner a Europa en els protocols criptogràfics per donar una resposta de seguretat al vot electrònic", recorda Pere Vallès. Es tractava d'una recerca acadèmica sense aplicació pràctica, ja que aleshores no existia el vot per Internet.
L'any 2000, unes polèmiques paperetes a l'estat de Florida van sacsejar les eleccions presidencials dels Estats Units entre George W. Bush i Al Gore. "El grup de recerca va pensar que tota la investigació que havien fet sobre el vot electrònic podia tenir aplicació pràctica immediatament", explica Vallès. Si la democràcia més gran del món havia vist que els seus sistemes tradicionals de vot amb paperetes no acabaven de funcionar, és que havia arribat el moment.
Eleccions, molt més que un vot a l'urna
"Quan es pensa en les eleccions, normalment tothom ho fa en la votació; però això només és la punta de l'iceberg", assegura Vallès a VIAempresa. Scytl estima fins a 24 processos repartits abans, durant i després del dia de les eleccions. La seva plataforma amb 24 mòduls de softwareinclou la gestió de la logística electoral, la contractació, gestió i formació de la gent que ha d'estar a les meses electorals o el registre de votants. Però la "solució estrella és la de vot per Internet", destaca el màxim dirigent de l'empresa.
Unes solucions que ja apliquen a 36 països del món en projectes de modernització electoral. Les eleccions presidencials dels Estats Units o les legislatives a França ja han comptat amb la tecnologia de Scytl, que també és present a "democràcies emergents" com Mèxic, el Brasil o l'Índia.
Tot i així, Vallès destaca que "el mercat del vot per Internet és molt nou, va néixer fa 10 anys a Suïssa". No és cap casualitat que fos així, si es té en compte la gran tradició de democràcia directa i consultiva dels suïssos, que acostumen a ser convocats a les urnes cinc o sis vegades a l'any. La introducció de les noves tecnologies agilitza i abarateix aquest procés.
Des d'aleshores, 20 països han introduït el vot per Internet de forma gradual. "D'aquests 20, 18 ho fan amb la nostra tecnologia", remarca Vallès per confirmar el lideratge mundial de Scytl.
Uns països que no inclouen ni Catalunya ni Espanya, on la legislació no contempla el vot electrònic, fet que accentua la vocació internacional de Scytl. "Anem endarrerits en aquest aspecte", lamenta Vallès. Amb la llei electoral catalana pendent des de fa dècades, Scytl ha participat en la comissió del Parlament que hi treballa. "En principi hi ha consens per introduir el vot per Internet pels catalans residents a l'estranger", afirma amb moderat optimisme el dirigent de Scytl.
A Espanya caldria modificar la LOREG. "Els partits també semblen oberts a que puguin votar per Internet els espanyols residents a l'estranger, que és per on se sol començar a implantar. Però el clima polític actual dificulta que es puguin aconseguir grans consensos", afirma Vallès.
Enfocats al sector públic
Una tecnologia com aquesta té un evident enfocament al sector públic, tal i com corroboren les xifres: un 97% de la facturació de Scytl prové de governs i administracions públiques. "L'element diferencial de la nostra tecnologia és la seguretat, som l'empresa més avançada en aquest camp. I on més es valora la seguretat és en el sector públic amb les eleccions polítiques", analitza Pere Vallès.
Tot i les mancances legislatives, a Catalunya ja s'ha utilitzat el software de Scytl per gestionar el backoffice dels col·legis electorals. Però on més poden treballar és en el sector privat. Col·legis professionals, com el de Periodistes, el d'Enginyers o el de Metges, aprofiten els avenços de Scytl. També ho fan empreses participades com Abertis, La Caixa o Gas Natural en les juntes generals d'accionistes. Tanmateix, "aquest negoci és molt petit per nosaltres", diu Vallès.
Innovació i capital risc
Quan es pregunta a Pere Vallès quina és la clau del progrés triomfant de Scytl, no dubta a assenyalar la innovació i la gran inversió en R D, que rep al voltant del 20% de la facturació de l'empresa, 13 milions d'euros. "Dels 600 treballadors arreu del món, 350 treballen en R D repartits en els set centres de recerca que tenim a Barcelona, Atenes, Toronto, Oklahoma, Tampa, Lima i Brasília", explica Vallès. Segons el responsable de Scytl, "tota la recerca en criptografia i les patents que hem creat per protegir-la són el punt diferencial que ens fa ser líders".
Un altre factor crític per l'èxit de l'empresa és la capacitat per atreure inversió de fons de capital risc. "Actualment hi ha vuit fons que inverteixen a la companyia", ressalta Vallès. Entre ells, hi ha els dos més prestigiosos en el món de les noves tecnologies: Balderton Capital i Vulcan Capital. "Tenir inversors institucionals al darrere és important en el nostre negoci perquè fem aplicacions crítiques pels governs, i tenir aquests inversors dóna credibilitat al projecte", destaca Vallès.
Més demanda de democràcia
"Les noves tecnologies permeten tenir una democràcia més participativa i directa", assegura Pere Vallès. Una necessitat especialment oportuna en el context polític actual, amb demandes massives de regeneració democràtica. "Per consultar la gent o muntar col·legis electorals, la logística és molt cara. Quan ho pots fer per mitjans electrònics és molt més fàcil i econòmic", assegura.